{"id":8812,"date":"2025-02-14T10:25:03","date_gmt":"2025-02-14T10:25:03","guid":{"rendered":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/?p=8812"},"modified":"2025-02-14T10:46:52","modified_gmt":"2025-02-14T10:46:52","slug":"el-detector-km3net-submergit-en-la-mediterrania-atrapa-el-neutri-de-major-energia-detectat-fins-a-la-data","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/va\/el-detector-km3net-submergit-en-la-mediterrania-atrapa-el-neutri-de-major-energia-detectat-fins-a-la-data\/","title":{"rendered":"El detector KM3NeT, submergit en la Mediterr\u00e0nia, \u2018atrapa\u2019 el neutr\u00ed de major energia detectat fins a la data."},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

El passat dimecres, 12 de febrer de 2025, una col\u00b7laboraci\u00f3 internacional amb la participaci\u00f3 del CSIC va informar a la revista Nature<\/em> sobre la detecci\u00f3 del neutr\u00ed de major energia observat fins a la data i captat pel detector KM3NeT, submergit a les aig\u00fces del Mediterrani. Es tracta d\u2019una part\u00edcula elemental elusiva, extremadament dif\u00edcil d\u2019observar i d\u2019origen desconegut. El descobriment evidencia el potencial d\u2019aquest experiment per estudiar el cosmos a trav\u00e9s dels neutrins, la segona part\u00edcula m\u00e9s abundant a l\u2019univers darrere dels fotons.<\/p>\n

Aquest rellevant descobriment, portada de la prestigiosa revista cient\u00edfica, proporciona la primera evid\u00e8ncia que neutrins d\u2019energies tan altes es produeixen a l\u2019univers, encara que el seu origen continua sent desconegut. A KM3NeT participen diversos grups cient\u00edfics espanyols, entre ells l\u2019Institut de F\u00edsica Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) i la Universitat de Val\u00e8ncia, i la Unitat Mixta de l\u2019Institut Espanyol d\u2019Oceanografia del CSIC i la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia.<\/p>\n

El 13 de febrer de 2023, el detector ARCA del telescopi submar\u00ed de neutrins KM3NeT va detectar un esdeveniment extraordinari associat a un neutr\u00ed d\u2019una energia estimada d\u2019uns 220 PeV (220.000 bilions d\u2019electronvolts, molt m\u00e9s gran que les part\u00edcules que produeix el LHC del CERN). Aquest esdeveniment, anomenat KM3-230213A<\/strong>, fa refer\u00e8ncia al neutr\u00ed m\u00e9s energ\u00e8tic observat fins ara i proporciona la primera evid\u00e8ncia que neutrins d\u2019energies tan altes es produeixen a l\u2019univers. Despr\u00e9s d\u2019un llarg i meticul\u00f3s treball per analitzar i interpretar les dades, la col\u00b7laboraci\u00f3 de KM3NeT comparteix avui els detalls d\u2019aquest descobriment en un article sense precedents publicat a la revista Nature<\/em>.<\/p>\n

L\u2019esdeveniment detectat es va identificar com un mu\u00f3 (una part\u00edcula elemental parent de l\u2019electr\u00f3) que va travessar tot el detector, produint senyal en m\u00e9s d\u2019un ter\u00e7 dels sensors. La inclinaci\u00f3 de la seva traject\u00f2ria, juntament amb la seva enorme energia, proporciona proves convinents que el mu\u00f3 es va originar a partir d\u2019un neutr\u00ed c\u00f2smic que va interactuar a les proximitats del detector.<\/p>\n

\u201cKM3NeT ha comen\u00e7at a explorar un rang d\u2019energia i sensibilitat on els neutrins detectats poden ser produ\u00efts en fen\u00f2mens astrof\u00edsics extrems. Aquesta primera detecci\u00f3 d\u2019un neutr\u00ed de centenars de PeV obre un nou cap\u00edtol en l\u2019astronomia de neutrins i una nova finestra d\u2019observaci\u00f3 de l\u2019univers,\u201d comenta Paschal Coyle<\/strong>, portaveu de KM3NeT en el moment de la detecci\u00f3 i investigador al Centre de F\u00edsica de Part\u00edcules IN2P3\/CNRS de Marsella (Fran\u00e7a).<\/p>\n

Neutrins, les part\u00edcules elementals m\u00e9s misterioses<\/strong><\/p>\n

L’univers d’alta energia \u00e9s el regne d’esdeveniments colossals com els forats negres supermassius, les explosions de supernoves i les explosions de raigs gamma, successos que encara no es comprenen completament. Aquests poderosos acceleradors c\u00f2smics generen fluxos de part\u00edcules anomenades raigs c\u00f2smics, que poden interactuar amb la mat\u00e8ria que els envolta, produint neutrins i fotons. Durant el seu viatge per l’univers, els raigs c\u00f2smics m\u00e9s energ\u00e8tics poden interactuar amb els fotons de la radiaci\u00f3 de fons de microones, la primera llum despr\u00e9s de l’origen del cosmos, per produir neutrins extremadament energ\u00e8tics: els neutrins cosmog\u00e8nics<\/strong><\/em>.<\/p>\n

\u201cEls neutrins s\u00f3n una de les part\u00edcules elementals m\u00e9s misterioses. Careixen de c\u00e0rrega el\u00e8ctrica, gaireb\u00e9 no tenen massa i interactuen d\u00e8bilment amb la mat\u00e8ria. S\u00f3n missatgers c\u00f2smics especials que ens proporcionen informaci\u00f3 \u00fanica sobre els mecanismes implicats en els fen\u00f2mens m\u00e9s energ\u00e8tics i ens permeten explorar els confins m\u00e9s llunyans de l’univers,\u201d explica Rosa Coniglione<\/strong>, portaveu adjunta de KM3NeT en el moment de la detecci\u00f3 i investigadora a l’Institut Nacional de F\u00edsica Nuclear (INFN) d’It\u00e0lia.<\/p>\n

Tot i que s\u00f3n la segona part\u00edcula m\u00e9s abundant de l’univers despr\u00e9s dels fotons que formen la llum, la seva interacci\u00f3 extremadament d\u00e8bil amb la mat\u00e8ria els fa molt dif\u00edcils de detectar i requereix detectadors enormes. El telescopi de neutrins KM3NeT, actualment en construcci\u00f3, \u00e9s una infraestructura gegantina al fons del mar composta per dos detectors, ARCA i ORCA. KM3NeT utilitza l’aigua del mar com a mitj\u00e0 d’interacci\u00f3 per detectar els neutrins. Els seus m\u00f2duls \u00f2ptics de tecnologia d’alta gamma detecten la llum Cherenkov, un resplendor blav\u00f3s que genera la propagaci\u00f3 a l’aigua de part\u00edcules ultrarelativistes resultants de les interaccions amb neutrins.<\/p>\n

Aquest neutr\u00ed d’ultra alta energia pot tenir el seu origen directament en un potent accelerador c\u00f2smic. Alternativament, podria ser la primera detecci\u00f3 d’un neutr\u00ed cosmog\u00e8nic. No obstant aix\u00f2, basant-se en aquest \u00fanic neutr\u00ed, \u00e9s dif\u00edcil arribar a conclusions sobre el seu origen, com afirmen els cient\u00edfics de la col\u00b7laboraci\u00f3. Les futures observacions se centraran a detectar m\u00e9s esdeveniments d’aquest tipus per construir una imatge m\u00e9s clara. L’expansi\u00f3 en curs de KM3NeT amb unitats de detecci\u00f3 addicionals i l’adquisici\u00f3 de nous dades milloraran la seva sensibilitat i augmentaran la seva capacitat per identificar fonts de neutrins c\u00f2smics, convertint KM3NeT en un actor principal a l’astronomia multimensatger.<\/p>\n

 <\/p>\n

Participaci\u00f3 espanyola a KM3NeT<\/strong><\/p>\n

La col\u00b7laboraci\u00f3 KM3NeT reuneix m\u00e9s de 360 cient\u00edfics, enginyers, t\u00e8cnics i estudiants de 68 institucions de 22 pa\u00efsos de tot el m\u00f3n. A Espanya participen l\u2019Institut de F\u00edsica Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de Val\u00e8ncia; la Unitat Mixta de l\u2019Institut Espanyol d\u2019Oceanografia (IEO) del CSIC i la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV); l\u2019IGIC de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia; la Universitat de Granada i el LAB de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya.<\/p>\n

La participaci\u00f3 espanyola als telescopis de neutrins va comen\u00e7ar fa tres d\u00e8cades, quan un petit grup d\u2019investigadors de l\u2019IFIC es van unir a la iniciativa de construir el primer telescopi de neutr\u00ed submar\u00ed, ANTARES<\/strong>, que va comen\u00e7ar a prendre dades a mitjan anys 2000. El professor d\u2019investigaci\u00f3 del CSIC a l\u2019IFIC Juan Jos\u00e9 Hern\u00e1ndez Rey<\/strong>, portaveu adjunt d\u2019ANTARES durant la seva construcci\u00f3 i primera operaci\u00f3, afirma que \u201cen aquells moments encara estava per demostrar la viabilitat t\u00e8cnica d\u2019instal\u00b7lar al fons del mar un instrument similar. L\u2019\u00fanic intent precedent, un projecte estatunidenc, va acabar sent cancel\u00b7lat.\u201d ANTARES, que va operar durant 16 anys i va ser desmantellat recentment, va marcar el cam\u00ed a seguir.<\/p>\n

Poc temps despr\u00e9s que ANTARES entrara en funcionament va comen\u00e7ar el disseny d\u2019un telescopi encara m\u00e9s gran, KM3NeT<\/strong>, actualment en fase d\u2019instal\u00b7laci\u00f3 encara que ja pot prendre dades en la seva configuraci\u00f3 parcial. \u201cEls grups espanyols que formen part de KM3NeT, a m\u00e9s de participar en la construcci\u00f3 de diversos elements del telescopi, cobreixen diverses l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3: astronomia multimensatger, cerca de mat\u00e8ria fosca, estudi de les oscil\u00b7lacions de neutrins, cerca de nova f\u00edsica a trav\u00e9s dels neutrins\u2026\u201d, explica el professor de la UV Juan de Dios Zornoza G\u00f3mez<\/strong>, coordinador dels grups espanyols a KM3NeT. \u201cTamb\u00e9 treballem en les implicacions d\u2019aquest extraordinari succ\u00e9s i en el seu coneixement m\u00e9s profund.\u201d<\/p>\n

La participaci\u00f3 dels grups espanyols a KM3NeT est\u00e0 finan\u00e7ada per diversos programes del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats, aix\u00ed com programes europeus i regionals (Generalitat Valenciana i Junta d\u2019Andalusia). La contribuci\u00f3 activa del CSIC a KM3NeT respon a l\u2019aposta decidida del major organisme de ci\u00e8ncia espanyol pel desenvolupament de les grans infraestructures cient\u00edfiques internacionals<\/a>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Astronomia de neutrins<\/strong><\/p>\n

L\u2019\u00e0rea de l\u2019astronomia de neutrins es troba en plena expansi\u00f3 i els investigadors espanyols confien que, amb la instal\u00b7laci\u00f3 completa dels dos detectors de KM3NeT, ARCA i ORCA, es pugui aportar nova llum sobre el misteri de l\u2019origen dels neutrins c\u00f2smics. \u201cPer a determinar la direcci\u00f3 i l\u2019energia d\u2019aquest neutr\u00ed es va requerir una calibraci\u00f3 precisa del telescopi i sofisticats algoritmes de reconstrucci\u00f3 de traject\u00f2ries. A m\u00e9s, aquesta extraordin\u00e0ria detecci\u00f3 es va aconseguir amb nom\u00e9s una d\u00e8cima part de la configuraci\u00f3 final del detector, demostrant el gran potencial del nostre experiment per a l\u2019estudi dels neutrins i l\u2019astronomia de neutrins\u201d, comenta Aart Heijboer<\/strong>, coordinador de F\u00edsica i Programari de KM3NeT en el moment de la detecci\u00f3 i investigador a l\u2019Institut Nacional de F\u00edsica Subat\u00f2mica (Nikhef), als Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Miembros<\/p>\n

Membres de l’equip VEGA de l’IFIC, al costar d’un dels elements del detector ANTARES, predecessor de KM3NeT. D’esquerra a dreta, fila posterior: Juan Z\u00fa\u00f1iga, David Calvo, Francisco Salesa, Diego Real, Mario Manzaneda, Juan de Dios Zornoza, Juan Palacios, Adrian Saina, Emilio Pastor, Alfonso Garc\u00eda, Alfonso Lazo, Rebecca Gozzini, Vincent Cecchini, Agust\u00edn S\u00e1nchez<\/em>; fila anterior: Jorge Prado, Nadja Lessing, Juan Jos\u00e9 Hern\u00e1ndez, Adriana Bariego, Sergio Alves.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncia:<\/strong><\/p>\n

The KM3NeT Collaboration. Observation of an ultra-high-energy cosmic neutrino with KM3NeT<\/em><\/strong>. Nature<\/em>, 2025. DOI: 10.1038\/s41586-024-08543-1<\/a><\/p>\n

Material de desc\u00e0rrega (fotos, v\u00eddeos, infografies): <\/strong>https:\/\/saco.csic.es\/s\/QHdMoSJB8oDgpAf<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat dimecres, 12 de febrer de 2025, una col\u00b7laboraci\u00f3 internacional amb la participaci\u00f3 del CSIC va informar a la revista Nature sobre la detecci\u00f3 del neutr\u00ed de major energia […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":8808,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8812"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8813,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8812\/revisions\/8813"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8808"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}