Un equip de l\u2019Institut ITACA de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Institut de F\u00edsica Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) i de la Universitat de Val\u00e8ncia (UV), ha desenvolupat una metodologia que permet calcular les emissions de gasos contaminants generades pel tr\u00e0nsit en cada carrer de la ciutat de Val\u00e8ncia, hora a hora. El sistema combina informaci\u00f3 recollida pels sensors de tr\u00e0nsit ja instal\u00b7lats a la ciutat amb models d\u2019emissi\u00f3 estandarditzats i reconeguts internacionalment.<\/p>\n
Gr\u00e0cies a aquest treball, ha sigut possible identificar les zones m\u00e9s afectades per la contaminaci\u00f3 derivada del tr\u00e0nsit. Aix\u00ed, les zones m\u00e9s contaminades s\u00f3n els accessos nord (Av. de Catalunya, Av. Germans Machado) i oest (Av. del Cid, entrada per Tres Forques) de la ciutat. Tamb\u00e9 destaquen per els seus alts nivells d\u2019emissions altres vies amb gran densitat de tr\u00e0nsit com les avingudes P\u00e9rez Gald\u00f3s i Giorgeta.<\/p>\n
Segons l\u2019estudi, en 2021 el tr\u00e0nsit rodat va generar a Val\u00e8ncia m\u00e9s de 600.000 tones de gasos d\u2019efecte d\u2019hivernacle, a m\u00e9s de contaminants com \u00f2xids de nitrogen, mon\u00f2xid de carboni, compostos org\u00e0nics vol\u00e0tils i part\u00edcules en suspensi\u00f3.<\/p>\n
\n
L\u2019impacte dels carrils bici<\/strong><\/p>\n El m\u00e8tode desenvolupat per l\u2019equip de l\u2019Institut ITACA de la UPV i l\u2019IFIC (CSIC-UV) permet avaluar l\u2019impacte de la posada en marxa de noves mesures de mobilitat urbana sostenible. Com a exemple, l\u2019equip de l\u2019Institut ITACA va analitzar l\u2019efecte de transformar un carril de tr\u00e0nsit en un carril bici a l\u2019avinguda Regne de Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, les emissions en aquest tram es van reduir m\u00e9s d\u2019un 45% durant les hores de major circulaci\u00f3.<\/p>\n \u201cEl model permet estimar de manera directa l\u2019impacte de mesures concretes, amb un nivell de detall que fins ara no era possible. A\u00e7\u00f2 permet simular quines mesures tindrien un major impacte en la reducci\u00f3 d\u2019emissions i aix\u00ed invertir els recursos disponibles de la manera m\u00e9s eficient possible\u201d, destaca Edgar Lorenzo S\u00e1ez, investigador de l\u2019institut ITACA.<\/p>\n \n Reducci\u00f3 d\u2019emissions entre 2016 i 2021<\/strong><\/p>\n A m\u00e9s, l\u2019estudi de l\u2019equip de la UPV i l\u2019IFIC constata una reducci\u00f3 progressiva de les emissions entre 2016 i 2021 a la ciutat de Val\u00e8ncia. En aquest per\u00edode, contaminants com el mon\u00f2xid de carboni i els compostos org\u00e0nics vol\u00e0tils van disminuir m\u00e9s d\u2019un 30%. Aquesta davallada s\u2019associa, segons l\u2019estudi, a una menor pres\u00e8ncia de vehicles di\u00e8sel i a l\u2019augment, encara limitat per\u00f2 creixent, de vehicles h\u00edbrids i el\u00e8ctrics.<\/p>\n \n Un sistema m\u00e9s prec\u00eds<\/strong><\/p>\n Fins ara, el control de la qualitat de l\u2019aire a Val\u00e8ncia es basava en les dades de nou estacions fixes repartides per la ciutat. \u201cAquestes estacions no ofereixen una imatge completa de la ciutat. El nostre sistema permet cobrir tota la ciutat, fins i tot carrers i barris on no hi ha estacions de mesura directa\u201d, destaca Jose Vicente Oliver, catedr\u00e0tic de la UPV i investigador de l\u2019institut ITACA.<\/p>\n \u201cAquesta capacitat d\u2019an\u00e0lisi detallada \u00e9s especialment \u00fatil per a planificar zones de baixes emissions, prioritzar intervencions en zones sensibles (com centres escolars o sanitaris) i comprovar si determinades mesures desplacen la contaminaci\u00f3 a altres \u00e0rees o franges hor\u00e0ries. Aix\u00f2 assegura que una mesura no desplace les emissions d\u2019una zona de la ciutat a una altra, provocant injust\u00edcies ambientals\u201d, afegeix Javier Urchuegu\u00eda, catedr\u00e0tic de la UPV i investigador de l\u2019institut ITACA.<\/p>\n L\u2019IFIC ha col\u00b7laborat en el tractament de les dades recollides per les m\u00e9s de 3.500 espirals electromagn\u00e8tiques distribu\u00efdes per la ciutat per a mesurar la intensitat de pas de cotxes, bicicletes i patinets. \u201cLes t\u00e8cniques actuals d\u2019an\u00e0lisi de dades han sigut claus per a depurar, validar i estructurar la enorme quantitat d\u2019informaci\u00f3 generada pel sistema de gesti\u00f3 del tr\u00e0nsit\u201d, explica Miguel Garc\u00eda Folgado, investigador del CSIC a l\u2019Institut de F\u00edsica Corpuscular. \u201cGr\u00e0cies a aix\u00f2, ha sigut possible estudiar l\u2019impacte del tr\u00e0nsit en la contaminaci\u00f3 urbana amb una resoluci\u00f3 espacial i temporal sense precedents, identificant amb precisi\u00f3 els punts cr\u00edtics d\u2019emissions\u201d.<\/p>\n Per a dur a terme aquest estudi, l\u2019equip de la UPV i l\u2019IFIC va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, que va facilitar l\u2019acc\u00e9s a les dades del sistema de gesti\u00f3 del tr\u00e0nsit, i amb el finan\u00e7ament de l\u2019Ag\u00e8ncia Valenciana de la Innovaci\u00f3 (AVI) en el marc del projecte AVI AirLuisa.<\/p>\n \n Refer\u00e8ncia:<\/strong> Un equip de l\u2019Institut ITACA de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Institut de F\u00edsica Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) i de […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":8985,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8987"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8987"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8987\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8988,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8987\/revisions\/8988"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8985"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8987"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8987"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ucie.ific.uv.es\/ucie\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8987"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Edgar Lorenzo-S\u00e1ez, Javier F. Urchuegu\u00eda, Miguel Garc\u00eda Folgado, Jose-Vicente Oliver-Villanueva, Methodology development for high-resolution monitoring of emissions in urban road traffic systems<\/em>, Atmospheric Pollution Research, Volume 16, Issue 9, 2025, DOI: https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.apr.2025.102600<\/strong><\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"