L’acreditació de la Universitat de València com a Oficina de Transferència de Coneixement aportarà més fons i recursos

Font: UVNoticies

La Universitat de València (UV) s’ha inscrit en el registre oficial del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats com a Oficina de Transferència de Coneixement (OTC). Amb l’acceptació de la seua inscripció, a més del reconeixement oficial a la seua trajectòria de transferència, la institució accedirà a nous fons governamentals i europeus, més recursos per a la internacionalització, millor suport tècnic i assessorament, o noves infraestructures i equipament.

Les OTC naixen com a conseqüència del Pla de Transferència i Col·laboració del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el marc de l’impuls a la innovació, la transferència del coneixement, la difusió i la cultura científica, tecnològica i innovadora. Es defineixen com el conjunt d’estructures organitzatives que fan funcions de transferència i disposen de personal amb caràcter permanent. S’estableix, per tant, una nova concepció d’OTC no lligada a una “oficina física” –com ho eren les OTRI (Oficines de Transferència de Resultats de la Investigació)– sinó vinculades a l’exercici de funcions de transferència.

El reconeixement i la inscripció com a OTC de la Universitat de València s’ha aconseguit després d’acreditar que la UV disposa d’un ecosistema de transferència conformat per les diferents estructures que adopten, com a pròpies, les funcions de transferència de coneixement definides pel Ministeri.

Sota el paraigua dels vicerectorats d’Innovació i Transferència, Investigació i Estudis, s’han fet constar les funcions de transferència que es fan als departaments, instituts de recerca, ERI i Escola Doctoral, que es podrien considerar com les “estructures bàsiques de transferència”. A més, també s’han destacat i posat en valor les que han realitzat la Incubadora d’Alta Tecnologia AgrotecUV, la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i), UVEmprén, UVCàtedres, ParcUV, o les UCIE i els agents d’innovació. Cal afegir-hi, també, les pròpies dels serveis centrals: el Servei de Transferència i Innovació i el de Gestió de la Investigació.

Les funcions de transferència reconegudes a la UV amb aquesta inscripció són la protecció dels resultats de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I); l’explotació de resultats de recerca, invencions i noves tecnologies a través de qualsevol tipus de contracte que supose la transmissió de l’ús o la titularitat a tercers; la recerca col·laborativa entre entitats públiques i privades; la contractació de serveis d’R+D+I i tecnològics; la promoció de la creació d’entitats basades en el coneixement (abans spin-off) i la difusió social del coneixement.

Entre els nous fons a què la UV podrà accedir hi ha els del Govern d’Espanya dirigits específicament a donar suport a la transferència de coneixement i la innovació, sobre recerca aplicada, desenvolupament de tecnologia, formació de personal o protecció de la propietat industrial.

La institució acadèmica valenciana també podrà incrementar el nombre i la qualitat de plans de finançament de la Unió Europea que donen suport a la recerca, la innovació i la transferència de tecnologia, entre els quals Horitzó Europa, el programa marc de recerca i innovació de la UE.

La inscripció com a oficina OTC també permetrà a la Universitat de València disposar de recursos més grans per a la seua internacionalització, a través de l’assistència per establir col·laboracions internacionals, participar en fires i esdeveniments i accedir a programes d’intercanvi i mobilitat per a personal emprenedor i investigador.

La millora del suport tècnic i l’assessorament per a projectes d’R+D+I i la seua transferència, en assumptes com la gestió de la propietat intel·lectual o l’elaboració de noves estratègies, l’oferirà el Govern d’Espanya a través del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com també d’altres entitats de transferència.

També, amb la inscripció com a OTC, la UV es podrà beneficiar de programes de finançament amb els quals podrà accedir a infraestructura i equipaments altament especialitzats en recerca i desenvolupament tecnològic, en projectes de transferència de tecnologia que requerisquen socis acadèmics o industrials.

El IFIC rep finançament del Consell de Seguretat Nuclear per a avaluar una tecnologia que millora la gestió de residus nuclears

Nota de premsa del CSIC

  • L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) treballa amb el responsable de la seguretat de les centrals nuclears a Espanya per a implementar un nou sistema de gestió de residus
  • El dispositiu del IFIC, que conjumina tècniques d’imatge mèdica i intel·ligència artificial, és capaç de realitzar tomografies dinàmiques de l’activitat radioactiva dels contenidors de residus nuclears

 

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), únic organisme competent en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica a Espanya, ha concedit finançament per a desenvolupar un nou projecte en l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV). Es tracta del projecte PROTON, que té com a objectiu elaborar metodologies d’avaluació per a provar una tecnologia tomogràfica desenvolupada en el IFIC que permet visualitzar, analitzar i controlar l’activitat de residus nuclears. L’equip del projecte prendrà mesuraments i posarà a prova estes metodologies d’avaluació en la central nuclear de Garoña (Burgos).

Este projecte naix d’una col·laboració que va començar en 2015 entre un equip d’investigació del IFIC, liderat pel científic del CSIC Francisco Albiol i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA). Van desenvolupar una sèrie de tecnologies disruptives que permeten realitzar tomografies dinàmiques de la radiació gamma procedent dels isòtops radioactius dels residus nuclears, facilitant així la classificació dels mateixos i reduint els costos en el procés de desmantellament de centrals nuclears, que s’estimen en uns 4.000 milions d’euros a Espanya.

Fins ara s’empren procediments estàtics per a determinar l’activitat i la dosi d’un contenidor de residus radioactius. “La tecnologia que hem desenvolupat en el IFIC permet una reconstrucció tomogràfica més àgil i independent de la forma del contenidor i de la posició dels detectors, aprofitant el reconeixement de l’entorn mitjançant intel·ligència i visió artificial, així com tècniques tomogràfiques adaptades de la imatge mèdica”, explica Francisco Albiol.

No obstant això, esta tecnologia requerix una avaluació per part de l’organisme regulador, el CSN, abans de la seua incorporació a la indústria. En este context, l’objectiu principal del projecte *Proton és familiaritzar al *CSN amb l’ús, avantatges i limitacions de la tecnologia desenvolupada pel IFIC, així com recopilar aspectes rellevants per al calibratge i maneig d’estes. “Durant la realització del projecte es busca avaluar dispositius de tomografia de raigs gamma portàtils i independents de la geometria, amb la finalitat de garantir la seua capacitat per a estimar la distribució i la quantificació de l’activitat i la dosi de manera precisa”, resumix el coordinador del projecte en el CSN, Juan González Cadelo.

 

Proves en la central nuclear de Garoña

Per a la correcta avaluació de les tecnologies desenvolupades, els membres del projecte tenen entre els seus objectius acudir a la central nuclear de Garoña (Burgos), on es prendran mesuraments i es posaran a proves les metodologies implementades. Actualment, ja s’ha validat un prototip per a la reconstrucció tomogràfica de l’activitat gamma i la seua distribució tridimensional en contenidors de residus nuclears, la qual cosa ha portat a l’obtenció de diverses patents per a estos desenvolupaments.

Este projecte no sols busca proporcionar criteris que inspiren confiança en la tecnologia per a caracteritzar els residus nuclears, sinó també complir amb els requisits reguladors de la indústria i establir límits que asseguren el correcte funcionament d’esta innovadora tecnologia. “Amb Proton esperem millorar significativament els processos d’avaluació i gestió de residus nuclears, contribuint així a la seguretat i eficiència en la indústria nuclear”, finalitza Albiol.