El IFIC rep finançament del Consell de Seguretat Nuclear per a avaluar una tecnologia que millora la gestió de residus nuclears

Nota de premsa del CSIC

  • L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) treballa amb el responsable de la seguretat de les centrals nuclears a Espanya per a implementar un nou sistema de gestió de residus
  • El dispositiu del IFIC, que conjumina tècniques d’imatge mèdica i intel·ligència artificial, és capaç de realitzar tomografies dinàmiques de l’activitat radioactiva dels contenidors de residus nuclears

 

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), únic organisme competent en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica a Espanya, ha concedit finançament per a desenvolupar un nou projecte en l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV). Es tracta del projecte PROTON, que té com a objectiu elaborar metodologies d’avaluació per a provar una tecnologia tomogràfica desenvolupada en el IFIC que permet visualitzar, analitzar i controlar l’activitat de residus nuclears. L’equip del projecte prendrà mesuraments i posarà a prova estes metodologies d’avaluació en la central nuclear de Garoña (Burgos).

Este projecte naix d’una col·laboració que va començar en 2015 entre un equip d’investigació del IFIC, liderat pel científic del CSIC Francisco Albiol i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA). Van desenvolupar una sèrie de tecnologies disruptives que permeten realitzar tomografies dinàmiques de la radiació gamma procedent dels isòtops radioactius dels residus nuclears, facilitant així la classificació dels mateixos i reduint els costos en el procés de desmantellament de centrals nuclears, que s’estimen en uns 4.000 milions d’euros a Espanya.

Fins ara s’empren procediments estàtics per a determinar l’activitat i la dosi d’un contenidor de residus radioactius. “La tecnologia que hem desenvolupat en el IFIC permet una reconstrucció tomogràfica més àgil i independent de la forma del contenidor i de la posició dels detectors, aprofitant el reconeixement de l’entorn mitjançant intel·ligència i visió artificial, així com tècniques tomogràfiques adaptades de la imatge mèdica”, explica Francisco Albiol.

No obstant això, esta tecnologia requerix una avaluació per part de l’organisme regulador, el CSN, abans de la seua incorporació a la indústria. En este context, l’objectiu principal del projecte *Proton és familiaritzar al *CSN amb l’ús, avantatges i limitacions de la tecnologia desenvolupada pel IFIC, així com recopilar aspectes rellevants per al calibratge i maneig d’estes. “Durant la realització del projecte es busca avaluar dispositius de tomografia de raigs gamma portàtils i independents de la geometria, amb la finalitat de garantir la seua capacitat per a estimar la distribució i la quantificació de l’activitat i la dosi de manera precisa”, resumix el coordinador del projecte en el CSN, Juan González Cadelo.

 

Proves en la central nuclear de Garoña

Per a la correcta avaluació de les tecnologies desenvolupades, els membres del projecte tenen entre els seus objectius acudir a la central nuclear de Garoña (Burgos), on es prendran mesuraments i es posaran a proves les metodologies implementades. Actualment, ja s’ha validat un prototip per a la reconstrucció tomogràfica de l’activitat gamma i la seua distribució tridimensional en contenidors de residus nuclears, la qual cosa ha portat a l’obtenció de diverses patents per a estos desenvolupaments.

Este projecte no sols busca proporcionar criteris que inspiren confiança en la tecnologia per a caracteritzar els residus nuclears, sinó també complir amb els requisits reguladors de la indústria i establir límits que asseguren el correcte funcionament d’esta innovadora tecnologia. “Amb Proton esperem millorar significativament els processos d’avaluació i gestió de residus nuclears, contribuint així a la seguretat i eficiència en la indústria nuclear”, finalitza Albiol.

HYBRIMS, una spin-off del IFIC (Universitat de València – CSIC), desenvolupa dispositius per al diagnòstic precís i la millora del pronòstic dels pacients de càncer

Font: UVNoticies

Una nova spin-off de la Universitat de València (UV) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) portarà al mercat un dispositiu d’imatge biomèdica per al guiat de la biòpsia de càncer en temps real. La tecnologia utilitzada —titularitat industrial de totes dues institucions públiques— proporciona de manera combinada imatges metabòliques i morfològiques que permeten una caracterització molt més precisa dels tumors. El sistema facilita, a més, la personalització tant del diagnòstic com del tractament dels i les pacients de càncer.

La patent que la UV i el CSIC han llicenciat a l’empresa HYBRID IMAGING SYSTEMS S.L. (HYBRIMS) es refereix a un nou dispositiu mèdic que permet, per primera vegada en temps real, seleccionar durant la biòpsia de càncer les parts més actives i agressives dels tumors.

La tecnologia en què es basa aquest equipament aborda el diagnòstic del càncer a partir de la combinació, en un únic dispositiu i en directe, d’imatges clíniques fins ara només disponibles per separat i de manera seqüencial. El nou sistema combina eficaçment imatges gamma i d’ultrasò, aportant informació metabòlica i morfològica del tumor o el gangli sentinella en una imatge híbrida, visualitzant les seues zones més actives o agressives i permetent el guiat de la biòpsia de càncer en temps real. Tot això aporta als equips mèdics un coneixement més profund del tumor i redueix els costos generals del tractament.

“Mitjançant aquest avançament en la imatge biomèdica fem un pas endavant cap a la medicina de precisió, ja que el sistema permet un tractament oncològic precís i personalitzat”, comenta Luis Caballero, investigador científic de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, centre mixt UV-CSIC) i promotor principal de l’empresa. “A més de millorar el diagnòstic i el pronòstic de la pacient o el pacient de càncer, aquesta nova tecnologia suposarà una reducció del nombre de falsos positius i negatius, la qual cosa contribuirà a reduir l’estrés i l’ansietat de les persones afectades”, afig l’investigador. El nou dispositiu serà mòbil, compacte, lleuger i, per tant, altament operatiu.

Constituïda com a Societat de Responsabilitat Limitada (SL), HYBRID IMAGING SYSTEMS S.L. ha sigut reconeguda aquest dimarts 7 de maig com a spin-off de la Universitat de València i del CSIC. Totes dues institucions participen, al costat dels promotors, en el capital social de la nova spin-off.

 

Investigació col·laborativa en spin-offs mixtes

La Universitat de València compta en l’actualitat amb 23 spin-offs actives, principalment en els camps de les Ciències de la Vida i de les Enginyeries i la Tecnologia. Des de 2005, el nombre d’empreses reconegudes per la institució no ha deixat de créixer i ampliar els seus camps d’actuació, en línia amb la seua condició d’universitat generalista.

Així, empreses derivades de la investigació en Ciències Socials i Humanitats, o empreses en els camps de la Indústria Química, la Instrumentació Òptica o la Instrumentació Física, per a aplicacions en sectors com la biotecnologia, la biomedicina o l’electrònica, entre altres– se sumen ja al catàleg de spin-offs de la Universitat de València; un catàleg que, des de començaments d’aquest 2024, deixa traslluir un model d’investigació cada vegada més col·laboratiu, amb la consegüent generació de patents institucionals conjuntes.

HIBRIMS és la segona spin-off mixta que la UV reconeix enguany i la primera al costat del CSIC.

La UCIE del IFIC visita las instalaciones de AVS, Tekniker y del Laboratorio Subterráneo de Canfranc

La UCIE del IFIC visitó este pasado mes de marzo las instalaciones de AVS (Added Value Industrial Engeineering Solucions), adjudicataria de la licitación de la Compra Pública Precomercial impulsada por el CDTI para el desarrollo de un demostrador para la fase de inyección de un acelerador de iones de C6+ basado en un acelerador lineal de radiofrecuencia compacto, cuya ejecución se llevará a cabo en Valencia.
La existencia en el IFIC de grupos de investigación que trabajan en este área y que son posibles contratistas de servicios de I+D para el proyecto, justifican la necesidad de reforzar las relaciones con la empresa.
Durante la visita, acompañados de Miguel Ángel Carrera, CEO de AVS, se pudo ver de primera mano el trabajo de la empresa tanto en el área del espacio como en el área de fusión nuclear en sus sedes de Vitoria y Elgoibar, respectivamente.

En esta última localidad se encuentran también las instalaciones de Tekniker, una fundación privada sin ánimo de lucro dedicada a la investigación tecnológica e industria donde se llevan a cabo desarrollos, estudios e investigaciones, así como apoyo estratégico en relación con terceros a las entidades colaboradoras y contratantes. Dada la reciente relación establecida entre el IFIC y Tekniker tras la participación conjunta en grupos de trabajo de la plataforma de la industria de la ciencia, se aprovecha la cercanía con AVS para visitarles y conocer de primera mano a los equipos y los desarrollos que están llevando a cabo y valorar posibles nuevas colaboraciones.

Para finalizar y aprovechar al máximo el viaje, la UCIE se desplazó hasta Canfranc para visitar las instalaciones del Laboratorio Subterráneo, ICTS con la que el IFIC mantiene una larga relación al tener alojados algunos de sus experimentos más destacados.

OEPMSEI: Posada en marxa del nou sistema de sol·licitud electrònica d’invencions

Des de principis del mes de novembre, la OEPM té un nou sistema de presentació electrònica d’invencions, OEPMSEI. Amb esta aplicació, desenvolupada de la mà de l’Oficina Europea de Patents, volem donar solució a una de les majors demandes del nostre col·lectiu d’usuaris: modernitzar i fer més amigables i intuïtius els nostres sistemes de sol·licitud electrònica de les diferents modalitats d’invencions. L’abast d’esta primera versió és limitat, incloent-hi els següents tràmits:

Sol·licitud de patent nacional i de model d’utilitat (incloent, a més de la primera presentació, la sol·licitud divisional, la transformació de patent europea i el canvi de modalitat)
Sol·licitud de validació de patent europea (provisional i definitiva)
Sol·licitud de Certificat Complementari de Protecció (CCP), incloent-hi la presentació de pròrrogues CCP per a medicaments pediàtrics.
Sol·licitud internacional PCT (formulari PCT/RO/101)
Sol·licitud de Patent Europea (formulari 1001)
Un nombre limitat de tràmits subsegüents, que poden consultar-se en la Seu Electrònica

Durant tot este procés de modernització es continuarà mantenint el sistema actual (e-OLF) de manera paral·lela, però s’anirà restringint el seu accés de manera progressiva fins a arribar a la seua apagada final, una vegada es troben migrats tots els tràmits necessaris. L’accés a l’aplicació requerirà la identificació electrònica mitjançant cl@ve o utilitzant una EPO Smartcard.

Més informació

El Instituto de Física Corpuscular (CSIC-Universitat de València) será la sede de un inyector del primer acelerador lineal compacto de iones de España, que realizará estudios de radiobiología

Las instalaciones del Instituto de Física Corpuscular (IFIC), centro mixto del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universitat de València (UV), en el Parc Científic de la UV en Paterna (Valencia) albergarán un equipamiento científico único en España. Se trata de la primera fase de un acelerador lineal compacto de iones, una técnica que se perfila como una de las futuras terapias más efectivas en tratamientos radiológicos contra el cáncer. La ejecución se desarrollará durante los próximos cinco años.

Protones (partículas que forman el núcleo del átomo) e iones (átomos con carga eléctrica) permiten modular la irradiación sobre los tejidos tumorales con gran precisión, con un daño en el tejido sano mucho menor que la radioterapia convencional que usa fotones (rayos X). El tratamiento con protones o iones es especialmente recomendado para casos pediátricos y tumores radio-resistentes. Además, los iones presentan mayor eficacia radiobiológica, aún menor toxicidad y una respuesta inmunológica más favorable que los protones. No obstante, se requieren más estudios para confirmar estos resultados.

“Las partículas pesadas superan en actividad antitumoral a los protones manteniendo la selectividad y protección de los tejidos sanos. Son el modelo de radioterapia para el siglo XXI”, asegura el doctor Carlos Ferrer Albiach, director científico de la Fundación de Investigación del Hospital Provincial de Castellón, colaborador y asesor del proyecto. “Esta nueva instalación nos permitirá ser pioneros en el mundo en estos equipos, pudiendo desarrollar programas de investigación y terapia muy avanzados”, asegura.

La propuesta que se instalará en el IFIC supone el desarrollo de un acelerador-inyector lineal para iones de carbono (C6+) con una energía de al menos 10 megaelectronvoltios por nucleón (MeV/n), como primera etapa de una instalación completa de iones de carbono. A nivel operativo, este equipo será la base de una instalación que funcionará en el IFIC para su explotación científica en biomedicina preclínica y radiobiología.

“La terapia con haces de iones representa una de nuestras mejores bazas futuras en la lucha contra el cáncer. La instalación prevista en el IFIC, centro mixto del CSIC y la Universitat de València, será una herramienta que permitirá adquirir los conocimientos necesarios sobre los efectos de este tipo de radiación en el organismo. Además, seguro que posibilitará desarrollar nuevas técnicas que ahora ni siquiera imaginamos” explica Juan Fuster Verdú, profesor de investigación del CSIC en el IFIC y responsable del proyecto para el CSIC.

Innovación para simplificar equipos

La tecnología en haces de iones está ya suficientemente madura. El verdadero desafío es la generalización de su accesibilidad, ya que actualmente son equipos singulares, escasos a nivel mundial, de grandes dimensiones y costosos. “En términos pragmáticos es necesario un proceso de innovación que simplifique la instrumentación del equipo y además posibilite la reconversión de los espacios hospitalarios que se usan en la actualidad. Es decir, hacerlos más compactos, más sencillos y más baratos. Si esto se consigue se facilitará una mayor expansión de esta terapia y su aplicación para aquellos pacientes que la necesiten”, explica Daniel Esperante Pereira, profesor de la Universitat de València y coordinador de esta infraestructura para el IFIC.

Los recientes avances en tecnología de aceleradores han permitido la aparición de posibles soluciones para la terapia con iones. “Los aceleradores lineales basados en sistemas de radiofrecuencia, conocidos como linacs, representan una solución prometedora que proporciona un diseño compacto con capacidades óptimas de variación de las características del haz, en particular su energía, reducción del blindaje, un diseño modular acorde a las necesidades de la instalación y un menor coste del acelerador asociado al menor tamaño del haz”, sostiene Juan Fuster, que, junto a su grupo de investigación en el IFIC, tiene amplia experiencia participando en experimentos de aceleradores de partículas del CERN como LEP y el actual LHC.

Estudios únicos a nivel mundial

El equipo construido en el IFIC servirá para desarrollar esta tecnología de aceleradores lineales compactos con haces de iones, y su uso científico posibilitará estudios radiobiológicos únicos a nivel mundial. El programa de investigación abordará la primera etapa de los estudios biomédicos necesarios para poner a punto un programa de hadronterapia clínica. Para ello, “el acelerador tendrá cierta flexibilidad en las especificaciones, como una modulación flexible de los paquetes del haz, una emitancia pequeña y una divergencia lo más contenida posible, con el fin de realizar estudios radiobiológicos in vitro e in-vivo en tejidos superficiales”, avanza Daniel Esperante.

El abanico de posibilidades para la investigación que se abre con esta instalación es muy amplio: modelizar y sistematizar el comportamiento de los iones; el estudio de nuevas técnicas de deposición de dosis; estudiar el posible uso combinado de diferentes iones; la complementariedad para poder aplicar energías de radiación variables; y la comparación de efectos según el tipo de iones, entre otros. Estas líneas de investigación tienen como objetivo contribuir en aspectos clínicos y preclínicos para desarrollar una planificación más precisa y especializada de los tratamientos con protones, iones y nuevas técnicas, en coordinación con instalaciones similares en Europa y Japón.

Inversión

El proyecto cuenta con un presupuesto base de la licitación de 18 millones de euros del Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI Innovación), en el marco de los Fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER 2021-27), financiados por la Unión Europea y regulados mediante un convenio de colaboración entre el CDTI y el CSIC, ambos dependientes del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Se trata de un proceso de Compra Pública de Innovación (CPI), una herramienta para fomentar la innovación desde el sector público a través de la adquisición de soluciones innovadoras o de soluciones en fase de desarrollo. En este caso se ha realizado la adjudicación a AVS GROUP (Added Value Industrial Engineering Solutions S.L.U), empresa líder en diseño y desarrollo de equipos para los sectores espacial y de gran ciencia.

En la construcción del acelerador también participa el CIEMAT (Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas). Su responsable para este proyecto, José Manuel Pérez Morales, director del departamento de Tecnología, afirma que “el desarrollo de este equipo supondrá la puesta en marcha de un conjunto de recursos público-privados del tejido de innovación estatal que, en caso de éxito, puede posicionarse para el desarrollo de equipos completos de terapia de nueva generación”. En su opinión, “puede iniciar una nueva etapa en las capacidades del tejido industrial y de la I+D en España”.

 

Fuente: Nota de prensa CSIC https://delegacion.comunitatvalenciana.csic.es/valencia-albergara-la-primera-fase-de-un-acelerador-de-particulas-de-nueva-generacion-para-luchar-contra-el-cancer/

La Agència Valenciana de l’Innovació renova la Unitat Científica d’Innovació Empresarial al IFIC

La Agència Valenciana de l’Innovació (AVI), l’instrument de la Generalitat Valenciana per a coordinar la seua estratègia d’innovació, continua potenciant la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) de l’Institut de Física Corpuscular, (IFIC/ CSIC-UV), durant l’any 2022, amb la concessió d’una ajuda anual.

Aquesta ajuda, per primera vegada concedida per la agència en concurrència competitiva, té com a objecte afavorir la transferència de coneixement i connectar els centres d’investigació i universitats amb els desafiaments i necessitats del sistema productiu. Per a això subvenciona diferents accions que poden ser susceptibles de cofinançament en un 60% pel Programa Operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2021-2027.

En els seus quatre anys d’existència, la UCIE del IFIC ha promogut el desenvolupament de més de 15 projectes innovadors en col·laboració amb empreses i instituts tecnològics i d’investigació de la Comunitat Valenciana.

La AVI ha destinat enguany quasi 5 milions d’euros per a finançar 11 UCIEs en centres d’excel·lència investigadora de la Comunitat Valenciana, a fi d’impulsar la investigació aplicada i orientada al teixit productiu. S’amplia per tant la xarxa d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIES) en centres d’excel·lència investigadora, amb la incorporació de l’Institut d’Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària de la Universitat Miguel Hernández (IDIBE-UMH) i l’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN) de la Universitat Politècnica de València (UPV).

També en el marc del seu programa de valorització dels resultats d’investigació, la AVI finançarà amb al voltant de 4,5 milions el desenvolupament d’un total de 17 prototips i proves pilot en universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics.

En la resolució de concessió de quatre dels seus sis programes anuals d’ajuda per a impulsar i enfortir el sistema d’innovació de la Comunitat, la Generalitat finança el desenvolupament de 103 projectes d’innovació per valor de 14,5 milions d’euros.

La UCIE del IFIC es va crear en 2018 amb l’objectiu d’acostar els resultats d’investigació de l’Institut a l’entorn industrial implementant dues estratègies: acostar la investigació del mateix a les necessitats de les empreses i donar suport a l’establiment de col·laboracions amb altres agents del sistema valencià d’I+D+i per a aconseguir una transferència efectiva de les tecnologies generades en el IFIC.

Entre aquestes tecnologies destaquen les aplicacions mèdiques de la Física, com són el tractament d’imatges per a ajudar al diagnòstic, l’assistència quirúrgica i el desenvolupament de noves tecnologies en acceleradors amb aplicacions clíniques. També de gran potencial són el desenvolupament d’aplicacions vinculades a la intel·ligència artificial, l’electrònica i el medi ambient. Aquestes tecnologies sorgeixen de l’experiència del IFIC en la investigació bàsica dels elements que formen la matèria, camp on és un centre pioner a Espanya.

L’UCIE de l’IFIC en la II Jornada Indústria de la Ciència – ICTS

El passat 15 de juny l’UCIE va assistir a la II Jornada Indústria de la Ciència – ICTS Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars de física de partícules, fusió i astronomia – estrenyent llaços amb la indústria, organitzada per CDTI, INNEUSTAR i INDUCIENCIA a Madrid.
L’objectiu principal d’aquesta jornada és servir com a punt de trobada per a establir llaços entre la indústria de la ciència espanyola i les infraestructures científiques més rellevants en les àrees de física de partícules, fusió i astronomia.
Sobre la base dels plans d’inversió previstos d’aquest conjunt d’ICTS, en la jornada es va debatre sobre els reptes tecnològics i oportunitats més destacades per a la indústria de la ciència en els pròxims anys, organitzat en un format de diferents taules redones, que va resultar bastant participatiu.
Finalment, a la vesprada es van organitzar reunions B2B entre les empreses, assistents i els representants de les infraestructures per a fomentar el coneixement mutu i la col·laboració.
Les ICTS van posar a la disposició dels assistents la informació dels reptes que tenen previst abordar en unes fitxes-resumeixen detallades per a facilitar la recopilació d’informació i la participació. Aquestes fitxes estan a disposició en la Unitat i també en la web de l’esdeveniment.
Totes les empreses involucrades en la indústria de la ciència van assistir i van participar activament. Els agents d’innovació de l’UCIE van poder explorar les oportunitats de col·laboració amb empreses i infraestructures.

El projecte HYBRIMS de Luis Caballero rep un accèssit en els Premis SECOT a l’Excel·lència

L’associació Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (SECOT) va celebrar dimecres passat 14 de juny, a l’Auditori del CSIC a Madrid, la 15a edició dels seus Premis SECOT a l’Excel·lència, patrocinats per la Fundació Repsol.

En aquesta edició, HYBRIMS (Hybrid Imaging Systems), un projecte promogut per l’investigador de l’IFIC (CSIC-UV) Luis Caballero que desenvolupa dispositius mèdics per al diagnòstic precís del càncer, ha resultat guardonat amb una distinció accèssit en la categoria Projecte de Major Impacte. Aquesta modalitat té com a objectiu reconéixer el projecte amb major impacte en la societat civil en el qual ha participat l’associació SECOT.

Jorge Cabero, Director d’Innovació de la Fundació General CSIC, va ser l’encarregat de fer lliurament de la distinció a Luis Caballero, acompanyat d’Adolfo Torres, Sènior Assessor de la Delegació de SECOT a Madrid.

“Vull agrair de nou als mentors d’aquest projecte la seua incalculable ajuda que, a part de recolzar i donar-nos força en aquest dur camí de l’emprenedoria, ens ha ajudat a millorar i posar el focus en els punts centrals del pla d’empresa i el desenvolupament del producte. Esperem salvar moltes vides, que és el que realment ens importa”, va comentar Caballero.

L’acte va comptar amb la participació del vicepresident d’Investigació Científica i Tècnica del CSIC, José María Martell; el president de SECOT, Inocente Gómez Bordonado; i la directora d’Innovació i Emprenedoria de la Fundació Repsol, Ane de Ariño Ochoa. Gonzalo Bans, conegut periodista, locutor i presentador d’esdeveniments, va actuar com a mestre de cerimònies.

En representació de la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, Martell va ser l’encarregat d’obrir l’acte i donar la benvinguda als assistents. En el seu discurs, va destacar que “aquests premis representen una fita important en el compromís de SECOT de secundar i promoure l’esperit emprenedor en la nostra societat”. En aquest sentit, va recalcar que aquests guardons són també un estímul per a continuar avançant i un suport en la trajectòria d’aquests emprenedors, la labor dels quals “és fonamental per al desenvolupament econòmic i social del nostre país”.

Els Premis SECOT tenen per objectiu reconéixer l’esforç i la iniciativa dels socis de SECOT en l’assessorament empresarial a emprenedors, microempreses i entitats no lucratives.

Sobre HYBRIMS

HYBRIMS té com a objectiu el desenvolupament i viabilitat d’una Empresa de Base del Coneixement (EBC) creada a partir del desenvolupament d’una tecnologia mèdica patentada que combina imatges gamma i d’ultrasò amb capacitat per al guiat de la biòpsia de càncer en temps real. Aquest nou dispositiu afig la informació metabòlica proporcionada per les imatges gamma, en les quals es visualitzen les zones més actives o agressives del tumor, a la informació morfològica obtinguda amb els ultrasons, permetent a l’especialista una informació més precisa del tumor.

https://www.youtube.com/watch?v=wz1gulwykk8

V Ed. de los Premios rePCV a las iniciativas emprendedoras y empresariales

Si tienes una spin-off, una start-up o una colaboración con una de las cinco universidades valencianas, tu empresa puede ser reconocida en los V Premios que otorga la Red de Parques Científicos Valencianos, que cuentan con el apoyo de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI). ¡Anima a tu equipo y presenta tu candidatura!

Este año la Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV) será la entidad organizadora de estos galardones, los cuales pretenden contribuir al desarrollo y a la consolidación de las empresas creadas y desarrolladas con el apoyo de los cinco parques científicos de la Comunitat Valenciana, apoyar y potenciar el espíritu emprendedor en el ámbito de los parques científicos valencianos e impulsar y fortalecer las relaciones Universidad-Empresa.

El objeto específico de esta convocatoria, que celebra su quinta edición, es premiar y reconocer la actividad de las iniciativas emprendedoras y empresariales atendiendo a su crecimiento, carácter innovador, estrategia empresarial y aportación al entorno.

Las modalidades de los premios corresponden a:
•    Premio a la Spin-off
•    Premio a la Start-up
•    Premio a la Colaboración Empresa – Universidad

Desde la  FPCUV te animamos a presentar tu candidatura. Envía tu solicitud cumplimentando el siguiente enlace. El plazo de presentación de candidaturas acaba el viernes 9 de junio a las 14:00 horas. 

Los galardones, con carácter honorífico, consistirán en diplomas de reconocimiento y trofeos, de los que se concederá un premio y hasta un máximo de dos accésits por cada modalidad. Adicionalmente, las empresas que obtengan el premio en cada una de las tres categorías tendrán derecho a solicitar hasta dos entradas a Transfiere 2024. Además, el parque organizador de la quinta edición, el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), como entidad que participará en la Valencia Digital Summit 2023, ofrece a las empresas premiadas la posibilidad de participar en este encuentro tecnológico internacional.

 

Más información e inscripciones:

Home

Nova convocatòria de la infraestructura Artemisa per a càlculs en intel·ligència artificial

Del 15 de maig al 11 de juny  estarà oberta la segona convocatòria de 2023 per a sol·licitar l’ús de la infraestructura Artemisa per a treballs de recerca que requerisquen càlculs en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic.

En aquesta convocatòria podran sol·licitar l’ús de la infraestructura tots els grups d’investigació de les universitats públiques i organismes públics d’investigació espanyols.

Artemisa compta actualment amb 23 servidors que allotgen sengles processadors NVIDIA GPU Volta V100, 11 servidors una GPU NVIDIA Ampere A100 i un servidor amb 8 GPUs del mateix model. Aquests servidors son especialment aptes per a realitzar càlculs en intel·ligència artificial. A més d’aquests servidors, que han d’utilitzar-se en manera “batch”, hi ha disponibles dues interfaces on els usuaris poden assajar prèviament els seus programes. Artemisa compta addicionalment amb un sistema d’emmagatzematge i de CPUs d’última generació.

Els grups que desitgen utilitzar Artemisa hauran de sol·licitar-ho en el seu lloc web:

https://artemisa.ific.uv.es/

seguint els passos que allí s’indiquen.

Les sol·licituds seran avaluades per un comité que tindrà en compte l’interés científic de les propostes, l’historial del grup proponent, l’adequació dels càlculs a l’ús dels recursos d’Artemisa, en particular la utilització de la intel·ligència artificial i les disponibilitats de la infraestructura. Addicionalment, es podrà tindre en compte el seu impacte social, molt especialment si els objectius del projecte estan recollits en la matriu de prioritats de la RIS3 de la Comunitat Valenciana.

Artemisa està cofinançada per la Unió Europea i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a través del projecte IDIFEDER/2018/048 del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Comunitat Valenciana.