Convocatòria de ajudes a l’empredoria UVemprén LAB

La Universitat de València i la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana han suscrit un conveni de col·laboració per a impulsar el Campus de l’emprenedoria innovadora i sostenible LLAMP 5UCV.

Per al compliment dels seus objectius comuns, es convoquen, a través del Vicerectorat d’Innovació i Transferència. les ajudes d’emprenedoria UVemprén LAB.

Aquesta convocatòria va dirigida a l’estudiantat matriculat en titulacions oficials de doctorat de la UV en l’any acadèmic en curs.

  • El programa s’estructura en dues fases. La primera consta d’una sèrie de tallers formatius en emprenedoria orientats al desenvolupament de les idees de negoci de les persones participants.
  • La segona fase se centra en la presentació del projectes emprenedors en sessió pública per a la seua avaluació per una Comissió d’avaluació.

Se seleccionaran tres projectes que seran premiats amb una ajuda econòmica de 5.000 € per al primer classificat i de dos ajudes econòmiques de 2.500 € per al segon i tercer classificat.

Ja es troba oberta la preinscripció al programa UVemprén LAB.

 

Mès informació de la convocatòria a: https://www.uv.es/uv-emprende/es/empren-lab/presentacion.html

La Comunitat Valenciana al alza en el indicador de innovación, según el Índice de Competitividad Regional

La Comunitat Valenciana se sitúa, por primera vez, por encima de la media de la UE en el indicador de innovación, según el Índice de Competitividad Regional que publica la Comisión Europea. Este índice mide los principales factores de competitividad en 263 regiones europeas.

 

Desde 2010, el Índice de Competitividad Regional (ICR) de la UE mide los principales factores de competitividad de todas las regiones de nivel NUTS-2 de la Unión Europea. El Índice mide, con un rico conjunto de indicadores, la capacidad de una región para ofrecer un entorno atractivo para que las empresas y los residentes vivan y trabajen. La edición de 2022 del índice se basa en una metodología actualizada, por lo que se denomina ICR 2.0. La publicación del ICR 2.0 va acompañada de un conjunto de herramientas interactivas.

Haga clic en una región del mapa para acceder a las herramientas interactivas: https://ec.europa.eu/regional_policy/assets/regional-competitiveness/index.html#/

 

 

 

Estudios con radiotrazadores: del océano al cráter de un volcán

Fuente: IFIC

El cambio climático es uno de los grandes problemas a los que se enfrenta la sociedad y, para combatirlo, los equipos científicos desarrollan nuevas técnicas e investigaciones que nos ayuden a comprender, mitigar y reducir el impacto que está causando en nuestro planeta. Tanto en los océanos como en los suelos hay evidencias de cómo están cambiando las condiciones ambientales y, gracias a ello, se puede medir el impacto del cambio climático en el medioambiente y la biodiversidad.

Un radiotrazador es una sustancia que contiene moléculas en las que uno o varios átomos han sido sustituidos por un radioisótopo. Esto es, un isótopo radioactivo que se desintegra emitiendo partículas y radiación electromagnética denominada gamma. Gracias al desarrollo de instrumentación nuclear, se puede detectar esta radiación gamma y, de este modo, es posible utilizarlos para visualizar el flujo de ciertas sustancias a lo largo de diferentes recorridos. Esto permite diagnosticar enfermedades, evaluar el funcionamiento de sistemas hidráulicos complejos o, incluso, medir la captación de ciertas sustancias por seres vivos en ciertos ecosistemas en peligro. Se trata, por tanto, de una suerte de GPS, que permite identificar movimientos espaciales de diferentes sustancias.

En los últimos meses, en el marco de una colaboración entre el CSIC y la Universidad de Costa Rica, Enrique Nácher, investigador del CSIC en el Instituto de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) y Mario Cubero, catedrático e investigador de la Universidad de Costa Rica (UCR), han arrancado una colaboración para llevar a cabo una serie de estudios de medioambiente y cambio climático utilizando radiotrazadores. El objetivo es identificar problemas concretos y poder desarrollar posteriormente soluciones e investigaciones aplicadas. Para ello, se ha iniciado un importante trabajo de campo, destacando el estudio de los ecosistemas marinos y la recogida de muestras de diferentes tipos de suelos y sedimentos en el cráter de un volcán.

Desde las profundidades de mares y océanos…
El proyecto REMO, financiado por la GVA en el marco de la iniciativa ThinkInAzul, plantea hacer estudios de la sensibilidad de los moluscos y corales a la acidificación de los océanos y mares causada por el cambio climático. Para realizar estos estudios se utiliza Calcio-45 como radiotrazador, es decir, un isótopo radioactivo del calcio que permite saber dónde se acumula este y, por tanto, facilita investigar la síntesis del carbonato de calcio en las conchas de moluscos o esqueletos de corales en diferentes acuarios y con niveles de acidez distintos.

El Instituto de Física Corpuscular (IFIC), está estudiando, junto a investigadores del Oceanogràfic de Valencia, el aumento de la acidez de los mares y océanos como uno de los efectos directos del cambio climático por el incremento del dióxido de carbono (CO2) en la atmósfera. La medición de calcificación en acuarios con radiotrazadores, trabajando con corales y moluscos del Oceanogràfic resulta una técnica de análisis pionera en España, no es invasiva ni genera daño a las especies en estudio. Además, permite cotejar los resultados con los obtenidos en espacios abiertos, sirviendo de punto de apoyo en las investigaciones.

La parte más innovadora del proyecto se encuentra en el análisis del calcio que captan estos invertebrados, utilizando un detector que está desarrollando el IFIC con tecnología de instrumentación nuclear. Los investigadores emplean un radiotrazador disuelto en el agua -Calcio-45 radioactivo que no perturba el estudio-, y se mide la cantidad que capta el animal de una forma no perjudicial ni destructiva para su organismo. La técnica también permite monitorizar la captación de calcio de un mismo individuo durante todo su crecimiento y desarrollo.

En este sentido la colaboración con la UCR será muy enriquecedora puesto que en su Centro de Investigaciones Marinas (CIMAR) plantean experimentos similares de acidificación y captación de calcio en moluscos, utilizando otras técnicas indirectas, como la media incremental del peso, que permitirán la intercomparación de resultados con el proyecto REMO y el intercambio de know how.

Además de estos primeros estudios, el grupo del IFIC tiene como objetivo a largo plazo la implementación de su uso en otros campos de la investigación científica con ecosistemas marinos, como puede ser la nutrición, la parasitología, la microbiología y la ecología, en otros organismos que incorporan calcio en otras formas moleculares como las medusas y el sulfato de calcio.

… hasta el cráter de un volcán activo
Por otra parte, Nácher y Cubero realizaron el pasado mes de octubre una expedición que recorría diferentes localizaciones de Costa Rica. Una de ellas consistió en subir o, más bien, bajar, al cráter del volcán Poás, ubicado a 2.708 metros de altura, reconocido como una de las principales cumbres del país, considerado uno de los centros eruptivos más importantes de Costa Rica y una de las maravillas naturales del país. Al tratarse de un volcán activo, hay diferentes sustancias en el ambiente que dificultan la respiración, y por ello se debe ir bien protegido con máscaras respiratorias, y también la manipulación de aparatos electrónicos, debido a las condiciones del entorno.

Del cráter emanan gases continuamente, principalmente azufre y cloro, sin embargo, al contrario que en otros volcanes, la mayor parte del azufre reacciona con el agua del lago que cubre el cráter y precipita, quedando en forma sólida en la superficie del lago. El cloro no precipita y sale expulsado en forma de gas que se hace muy incómodo de respirar, provocando fuerte escozor de garganta y ojos, lo que hace indispensable el uso de máscaras apropiadas.

La subida al Poás se hace en coche, pero lo complicado es bajar al interior del cráter, ya que se trata de un descenso de cerca de dos horas entre zonas de lava sólida de la erupción de 2017, otras de tierra erosionada y sobre todo muchos cortados. Después, el recorrido por todo el cráter lleva otra hora y media tomando muestras de tierra, cenizas, lava, agua del lago con temperaturas de unos 50ºC y agua de las emanaciones, en las cuales, la temperatura alcanza los 70ºC. La presencia del vulcanólogo y guía Geoffroy Avard fue clave para poder realizar esta actividad de campo.

Además, el equipo también recorrió diferentes emplazamientos del Bosque Nuboso de Monteverde, una reserva natural de más de 10.500 hectáreas de selva tropical con una alta cantidad de biodiversidad, que cuenta con seis zonas ecológicas, el 90% de las cuales es bosque virgen. En esta ocasión los investigadores recorrieron distintas zonas del bosque buscando posibles emplazamientos cercanos a las estaciones meteorológicas existentes, llegando a localizarse cuatro, para dejar cubetas con distintos tipos de suelo como arcillas y pastos entre otros, y estudiar posteriormente la presencia de Berilio-7 usando detectores de radiación gamma.

El análisis de las muestras
El objetivo principal de esta expedición ha sido el análisis de las muestras recogidas durante el viaje, de forma paralela en los laboratorios de radioactividad ambiental de la Universitat de València, el LARAM, y de la Universidad de Costa Rica, el CICANUM. Este estudio busca la presencia de Berilio-7 en las muestras recogidas, puesto que se trata de un radioisótopo natural que se origina a partir de la interacción de los rayos cósmicos con la atmósfera terrestre, y se introduce en el debido a las lluvias principalmente. Es ideal, por tanto, para la medición de la redistribución del suelo, sobre todo mediante los procesos de erosión y sedimentación, ocasionada por las precipitaciones en cortos periodos de tiempo.

La obtención de los resultados de ambas investigaciones permitirá conocer mejor los procesos producidos en las zonas volcánicas y en los océanos, permitiendo así identificar problemáticas ambientales concretas y desarrollar estrategias para combatir el cambio climático y la crisis ambiental.

A corto y medio plazo los investigadores del IFIC y de la UCR continuarán esta colaboración para hacer medidas intercomparativas en el marco de estos proyectos de estudios ambientales con radiotrazadores, de especial relevancia para la consecución de los objetivos de desarrollo sostenible, en particular los relacionados con preservar los suelos, los mares y los océanos y las especies que habitan en ellos. Ambos grupos buscarán sinergias y aplicaciones a través de proyectos de intercambio en los que prima la interdisciplinariedad y la cooperación.

L’IFIC presenta el Pla Complementari de R+D+i del programa Astrofísica i Física d’Altes Energies

L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) coordina aquest programa de R+D+i que mobilitza prop de 8 milions d’euros en la Comunitat Valenciana, finançant 30 projectes d’investigació
L’exploració d’allò més gran i el més xicotet de l’univers és l’objectiu, així com també l’aplicació de les tecnologies desenvolupades en la lluita contra el càncer, entre altres camps

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), ha celebrat hui la presentació del Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat Valenciana. Aquest programa de R+D+i compta amb un pressupost a nivell autonòmic de 8 milions d’euros, finançats per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya, i està coordinat per l’investigador del CSIC en l’IFIC Carlos Lacasta. L’exploració dels components microscòpics de l’univers i d’objectes astrofísics a grans escales i la seua interrelació és l’objectiu científic de la proposta, que també posa èmfasi en l’aplicació pràctica de les tecnologies desenvolupades.
La presentació ha reunit 60 persones expertes en la matèria i ha comptat amb la participació de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno; la secretària Autonòmica d’Universitats i Recerca, Mª Auxiliadora Jordá; el director general de Ciència i Investigació, Jorge Arnau Llinares; el vicerector d’Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo; el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora; i la directora de l’IFIC, Nuria Rius, entre altres autoritats. L’acte ha sigut moderat per la investigadora del CSIC, Carmen García.
El Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat Valenciana forma part del projecte “Tecnologies avançades per a l’exploració de l’univers i els seus components”, on participen set comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Illes Balears, Cantàbria, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid. És finançat amb prop de 38 milions d’euros, procedents de les autonomies participants i de fons europeus aportats pel Ministeri de Ciència i Innovació a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que es nodreix del Fons de Recuperació ‘Next Generation’, aprovat per la UE per a fer front a la crisi del coronavirus.
El programa d’Astrofísica i Física d’Altes Energies és una de les 8 àrees prioritàries d’investigació que tant el Govern d’Espanya com les comunitats autònomes volen potenciar amb els plans complementaris per a R+D+i finançats amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. La Comunitat Valenciana participa en 5 de les 8 àrees d’interés cientificotècniques: Ciències Marines; Comunicació quàntica; Agroalimentació; Astrofísica i física d’altes energies; i Materials avançats.

 

Pla d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat ValencianaLa iniciativa de la Comunitat Valenciana és la segona amb major finançament, prop de 8 milions d’euros, i està liderada per l’IFIC. Entre les institucions participants en el Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies de la Comunitat Valenciana estan estan el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV), la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat Miguel Hernández (UMH) i la Universitat Politècnica de València (UPV).
Per a Josefina Bueno, “aquestes disciplines necessiten de projectes d’investigació molt ambiciosos escomesos per grans col·laboracions nacionals i internacionals. En aqueix sentit, és important consolidar i mantindre als nostres grups en l’avantguarda d’aquest esforç, a més de potenciar la seua visibilitat per a optimitzar l’explotació científica dels projectes d’investigació i per a permetre’ls involucrar al teixit industrial des dels estadis més primerencs dels projectes en els quals participen. Un altre dels grans objectius és potenciar la coordinació amb altres grups nacionals per a incrementar la visibilitat i pes específic en les col·laboracions internacionals, de manera que els permeta escometre objectius més ambiciosos”.
L’exploració de les lleis de l’univers, des dels seus components microscòpics fonamentals als objectes astrofísics a grans escales i la seua interrelació, està darrere dels objectius primordials d’aquesta proposta. “El programa té un marcat caràcter tecnològic, i posa l’accent en el desenvolupament dels instruments que ens permeten aconseguir aquests objectius i preparar el camí al desconegut”, explica el coordinador, Carlos Lacasta. Per a això es financen 30 projectes d’investigació.
Els avanços científic-tecnològics que es duen a terme en aquests projectes tenen aplicació pràctica en altres àmbits, com la física mèdica (tant per al diagnòstic per imatge com el monitoratge de noves teràpies contra el càncer), o altres camps, com el control i el monitoratge del desmantellament de centrals nuclears.

Mès informació

https://rendiciocomptes.gva.es/es/plans-complementaris-en-les-arees-prioritaries-d-investigacio-en-astrofisica-i-fisica-d-altes-energies-i-materials-avancats

 

Un equip de l’IFIC desenvolupa una tecnologia per a visualitzar millor la distribució de radiofàrmacs en el cos del pacient

El grup IRIS de l’IFIC, coordinat per la investigadora Gabriela Llosá Llácer, està especialitzat en el desenvolupament de detectors per a aplicacions mèdiques

Aquesta tecnologia s’ha utilitzat anteriorment en experiments d’astropartículas o per a la detecció de focus radioactius després d’accidents nuclears

 

Un equip de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, desenvolupa un sistema de detecció de fotons i formació d’imatges que permetrà visualitzar durant un tractament mèdic la distribució del radiofàrmac en el cos del pacient i, d’aquesta manera, verificar que el radiofàrmac s’acumula en el lloc esperat i estimar millor la dosi de radiació que rep el tumor i la resta d’òrgans.

El grup IRIS (Image Reconstruction, Instrumentation and Simulations for medical applications), coordinat per la investigadora de l’IFIC Gabriela Llosá Llácer, està especialitzat en el desenvolupament de detectors per a aplicacions mèdiques. L’equip d’investigació ha centrat els seus esforços en la imatge mèdica i, en concret, en el monitoratge de la teràpia hadrónica o la verificació de tractaments amb radiofàrmacs, en aquest últim cas amb l’objectiu de millorar la visualització de la seua distribució en el cos humà quan s’administren al pacient.

Segons explica Llosá, “els sistemes d’imatge de fotons que s’utilitzen en l’actualitat en general tenen baixa eficiència, i tenen major dificultat quan hi ha fotons de diferents energies, quan aquestes energies són més altes que les dels radiotraçadors utilitzats per a diagnòstic, o bé, en segons quins àmbits, quan l’energia dels fotons incidents és desconeguda”.

La tecnologia que ha desenvolupat l’equip de l’IFIC consisteix en un sistema de detecció de fotons i formació d’imatges, basat en cristalls de bromur de lantani acoblats a fotomultiplicadors de silici que utilitza dos detectors o tres detectors en coincidència temporal i que, enfront dels sistemes convencionals, ofereix una major eficiència de detecció, molt bona resolució espacial i un gran camp de visió amb un detector compacte.

A més, segons indica Llosá, “hem ideat i patentat un mètode de reducció de soroll que ens permet treballar en escenaris adversos de baix senyal i també estem utilitzant intel·ligència artificial per a la millora de la imatge”.

Segons afig Jorge Roser, investigador del CSIC en l’IFIC, “per a esbrinar l’energia incident dels fotons en el nostre detector, hem desenvolupat models analítics de formació de la imatge que milloren els algorismes de reconstrucció tradicionals i que ens permeten obtindre imatges cuatridimensionales, on la quarta dimensió és l’energia dels raigs gamma incidents”.

 

Aplicacions prèvies

Aquesta tecnologia s’ha utilitzat anteriorment en experiments d’astropartículas o, per exemple, per a la detecció de focus radioactius després d’accidents nuclears a bord de drons o de robots.

En l’àmbit mèdic, el grup IRIS ha realitzat experiments en col·laboració amb centres de protonterapia com el Quirónsalud (Madrid) per al monitoratge de la teràpia hadrónica, i amb l’hospital La Fe (València) per a la verificació del tractament amb radiofàrmacs. En aquests moments, aquesta tecnologia ha entrat en una fase de valorització en la qual s’està testant el dispositiu en entorns rellevants per a augmentar el seu TRL (mètode per a estimar el progrés d’una tecnologia), i el que es persegueix és despertar l’interés de les empreses per a assegurar una futura comercialització del dispositiu. Això es duu a terme en el si dels projectes VALMONT (INNVA1/2021/37) i VALID (PDC2021-121839-I00), finançats per l’Agència Valenciana de la Innovació i l’Agència Estatal d’Investigació, respectivament.

 

 

 

 

El Consell llança una convocatòria de 49 milions d’euros en ajudes a projectes d’innovació, que reforça el suport a les empreses

NOTA DE PRENSA Gabinet de Comunicació Presidència de la Generalitat

  • El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica la nova convocatòria anual de l’AVI, que romandrà oberta fins al pròxim 21 d’abril
  • L’Agència preveu finançar al voltant de 350 projectes d’R+D+I, en els quals col·laboraran diversos agents del sistema d’innovació

 

El Consell, a través de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), ha llançat una nova convocatòria d’ajudes en concurrència competitiva dirigida a enfortir i desenvolupar el sistema d’innovació, segons ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Es tracta d’una nova convocatòria pública per a resoldre reptes d’interés comú a través de l’R+D+I, en la qual, com a novetat, es reforçarà tant la participació d’empreses com la dotació econòmica dels dos programes amb més impacte en el teixit productiu, a fi d’impulsar els projectes estratègics en cooperació i la consolidació de la cadena de valor empresarial.

En total, l’AVI ha disposat un pressupost global màxim de 48,95 milions d’euros per a aquesta nova edició dels seus programes de suport a l’R+D+I en col·laboració, que romandrà oberta a la recepció de projectes fins al pròxim 21 d’abril.

La nova convocatòria està cofinançada al 60 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), a través del programa de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027, i s’alinea amb la nova Estratègia d’especialització intel·ligent S3, que ha dissenyat la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.

S’estima que, amb l’actual assignació econòmica, l’AVI podrà finançar entorn de 350 iniciatives d’innovació, que s’executaran en un màxim de tres anualitats, en funció de la classe de programa i les característiques de cada projecte.

Les sis línies d’ajuda de l’Agència incentiven el desenvolupament de projectes d’innovació en les empreses, faciliten la transferència de coneixement i les seues aplicacions al teixit productiu i fomenten, a més, la col·laboració publicoprivada i la cooperació entre centres tecnològics i d’investigació, i empreses.

De fet, l’AVI requereix la col·laboració d’almenys dos agents del sistema per a optar a qualsevol classe d’incentiu, al mateix temps que es continuarà prioritzant, com fins ara, aquelles iniciatives que oferisquen resposta als reptes i les solucions que prèviament han identificat els diversos comités d’especialistes que assessoren l’entitat.

Com a novetat, enguany es reforçarà el pes de les empreses en els principals programes d’ajuda, amb l’objectiu d’estimular-ne la participació i la cooperació amb altres organitzacions. Així, les mercantils hauran d’assumir ara la meitat del cost d’execució de cada projecte estratègic, en què també s’exigirà la concurrència d’almenys una pime entre les entitats que treballaran conjuntament en el desenvolupament d’aquestes iniciatives d’R+D+I.

Aquesta última obligació, és a dir, la participació d’una petita o mitjana empresa, s’estendrà també als projectes en col·laboració que es presenten a la línia de consolidació de la cadena de valor, la segona per volum de fons.

Precisament tots dos programes, que ja copaven el gruix del pressupost de la convocatòria, experimentaran un nou increment en l’assignació fins a assolir el 70 % del total. Es tracta de les dues línies que, any rere any, susciten més demanda i les que generen també un impacte més notori en el sistema productiu, ja que estan obertes a la participació d’empreses.

En el cas dels projectes estratègics en cooperació, l’AVI ha elevat la partida econòmica als 20,75 milions d’euros, un 20 % més que fa un any, per a incentivar la cooperació de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat en el desenvolupament conjunt de solucions a reptes d’interés comú.

D’aquesta manera, es reforçarà el desenvolupament d’iniciatives que requereixen necessàriament la col·laboració dels diversos agents del sistema d’innovació, per la complexitat que tenen i l’elevat esforç econòmic que representen.

En la mateixa proporció augmenta la dotació del programa de suport a la consolidació de la cadena de valor empresarial, que comptarà amb 13,90 milions d’euros per a proporcionar suport al disseny de solucions que impliquen novetats en productes o processos, o bé millores en l’intercanvi d’informació i procediments de treball amb impacte en el conjunt de la cadena de valor.

L’adequació de la convocatòria als requisits derivats del finançament europeu també comporta altres novetats per a les organitzacions que sol·liciten els incentius de l’AVI, i és que, a partir d’ara, hauran de justificar que els seus projectes d’innovació no generaran cap impacte negatiu en el medi ambient.

Finalment, en el programa Promoció del talent s’atorgarà més flexibilitat als centres d’investigació que concórreguen a la línia d’agents d’innovació. En concret, cada entitat podrà presentar un màxim 4 sol·licituds, enfront del màxim de tres vigents fins ara.

Suport al talent i la transferència

Més enllà de l’impuls als projectes estratègics i de consolidació de la cadena de valor, destaca el suport al programa Valorització, transferència i resultats d’investigació a les empreses, que disposa de 7,6 milions d’euros.

Aquests fons no només permetran desenvolupar assajos, proves pilot i demostradors, sinó que garanteixen finançament per a les unitats científiques d’innovació empresarial (UCIE) constituïdes en universitats i centres d’investigació d’excel·lència.

L’AVI seguirà donant suport a l’atracció i la retenció de professionals qualificats a través de tres línies específiques d’ajuda. Els 4,85 milions consignats a aquest efecte podran sostindre l’actual xarxa d’agents d’innovació, al mateix temps que secundaran les empreses que formen doctorandes i doctorands industrials o que contracten personal investigador i tècnic de Formació Professional vinculat a l’execució de projectes d’innovació.

Una altra de les línies estratègiques per a l’Agència, la d’impuls de la compra pública d’innovació (CPI), superarà enguany el milió d’euros. Aquest pressupost es destinarà a potenciar tant la demanda de productes i serveis innovadors en l’Administració, com a estimular les empreses perquè concórreguen a aquesta mena de licitacions nacionals i internacionals.

Finalment, es preveuen 800.000 euros per a impulsar accions d’enfortiment del sistema valencià d’innovació. A través d’aquest programa es pretén reforçar les estructures de suport a la innovació existents a la Comunitat, així com facilitar la difusió de l’R+D+I entre les empreses.

Més de 500 beneficiaris i 139 milions concedits

Des de 2018, un total de 520 organitzacions diverses, entre les quals es troben empreses, universitats, centres tecnològics i d’investigació, i entitats locals, s’han beneficiat de les ajudes en concurrència competitiva de l’Agència Valenciana de la Innovació.

En total, l’AVI ha concedit al voltant de 139 milions d’euros per a donar suport al desenvolupament d’accions d’R+D+I en cooperació, amb la finalitat d’optimitzar el funcionament del sistema d’innovació de la Comunitat i potenciar les sinergies entre les seues diverses baules.

Les ajudes de l’Agència han mobilitzat, al seu torn, 76 milions d’inversió privada, que, junt amb l’aportació pública, han permés desenvolupar 881 iniciatives en els últims cinc anys.

Mès informació de la convocatòria

 

 

L’UCIE de l’IFIC en TRANSFIERE 2023

Els agents de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) Ana Isabel Delgado i César Senra, van acudir en representació de l’IFIC a l’última edició de TRANSFIERE, celebrada el 15, 16 i 17 de febrer en el Palau de Fires i Congressos de Màlaga.

TRANSFIERE s’ha consolidat en aquests últims anys com la principal trobada de R+D+i del Sud d’Europa per a compartir coneixement científic i tecnològic, promoure la innovació i connectar ciència i empresa. La convocatòria de 2023, que ha suposat la dotzena edició d’aquest esdeveniment, s’ha tancat amb la participació de més de 4.300 visitants professionals i més de 420 ponents que han debatut entorn de més de 80 panells temàtiques de màxim interés per a l’ecosistema innovador, com poden ser l’hidrogen verd com a alternativa sostenible als combustibles fòssils, o els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE).

L’experiència dels agents en aquesta mena d’esdeveniments ha valgut acudir en aquesta ocasió amb un treball previ de definició d’objectius, de posada en marxa de processos per a la identificació de participants d’interés i amb un pla de comunicació preestablit (inclosa l’elaboració de fitxes renovades per a la promoció de les capacitats científiques i tècniques de l’IFIC), amb la finalitat de millorar els resultats d’assistències anteriors. Mitjançant l’agenda de reunions B2B i la visita a estands s’han aconseguit establir diversos contactes per a potencials col·laboracions, així com rebre propostes de noves eines de finançament i de formació en diferents aspectes de la propietat intel·lectual.

Cal destacar també la presència en l’esdeveniment de diversos agents de la xarxa innoagents de l’Agència Valenciana d’innovació (AVI), que ha contribuït a donar una major presència i poder exaltar la labor de l’Agència entre els assistents. S’ha pogut constatar a més que el model de transferència de la Comunitat Valenciana va ser referenciat en diverses intervencions com un model d’èxit i que està servint de referència per a altres comunitats.

D’altra banda, des del CSIC, i com a activitat dins del programa Comte-Innovación, s’ha impulsat la participació de l’investigador de l’IFIC Luis Caballero per a la presentació MAGAS, un dispositiu que combina tècniques d’imatge gamma amb imatge d’ultrasons, i que millora els procediments de biòpsia guiada per imatge.

Les aplicacions tecnològiques dels acceleradors de partícules, en el focus del pròxim col·loqui de l’IFIC

Durant l’últim segle, els acceleradors de partícules han estat associats a la física bàsica: han sigut eines de descobriment i d’exploració de noves fronteres, àmbits en els quals han collit nombrosos èxits. El seu interés per a la ciència bàsica està associat a la possibilitat de concentrar grans quantitats d’energia en un volum xicotet, la qual cosa permet la producció de partícules pesants a les quals normalment no tenim accés o l’exploració de règims en els quals la matèria està sotmesa a molt altes temperatures. Exemples de grans resultats en aquesta direcció han sigut el descobriment del bosó d’Higgs, l’estudi de l’estructura interna del protó o la creació dels primers feixos de neutrins per a investigació.

No obstant això, en les últimes dècades la tecnologia d’acceleració ha anat trobant més i més aplicacions, alhora que anava madurant i resultant més accessible. Un dels camps en els quals han sigut més visibles aquestes aplicacions és la medicina, on feixos de partícules poden ser utilitzats per al tractament de malalties, especialment quan la cirurgia no és una bona opció. Dins d’aquest àmbit han aparegut diverses opcions, atés que els feixos utilitzats poden ser de fotons, de protons o fins i tot de nuclis. Altres àrees en les quals els acceleradors han trobat aplicació són, per exemple, la cristal·lografia, l’anàlisi de restes arqueològiques o la física de materials.

En el col·loqui d’aquesta setmana en l’IFIC el nostre company Juan Fuster ens parlarà sobre els camps d’aplicació que s’obrin davant la tecnologia d’acceleradors en l’actualitat, ben entrat el segle XXI. La medicina continua sent una forta motivació per al desenvolupament d’aquesta tecnologia, però la indústria també s’està incorporant com un motor cada vegada més potent. En particular, es detindrà en el paper que pot jugar en l’IFIC en aquestes iniciatives i en la col·laboració amb el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri de Ciència i Innovació per a participar en un futur centre de tractament mèdic mitjançant teràpia d’ions.

Juan Fuster Verdú és Professor d’Investigació del CSIC i membre de l’IFIC des de l’any 1996. Ha desenvolupat la seua carrera investigadora en física experimental d’altes energies, com a membre dels experiments CELLO, DELPHI i ATLES, i està també molt involucrat en el desenvolupament de tecnologia de detecció per al futur accelerador lineal. En l’actualitat la seua investigació està centrada fonamentalment en la física del quark top. Ha sigut director de l’IFIC, i també vicedirector de Tecnologia i Innovació, etapa durant la qual va promoure la creació de l’UCIE que hui dia existeix en l’institut. Des de l’any 2019 és el Delegat Institucional del CSIC per a la Comunitat Valenciana.

El col·loqui tindrà lloc el pròxim 16 de febrer a les 12:30h en la Sala d’actes de l’Edifici de Capçalera del Parc Científic i s’oferirà també telemàticament a través de Zoom. Consulta l’agenda d’esdeveniments per a accedir al seminari.

IFIC, únic centre d’investigació entre les 10 primeres institucions nacionals segons el Nature Index

El Nature Index és un indicador d’excel·lència de Nature Research, una de les revistes científiques més prestigioses del món, obtingut a partir d’una base de dades de les institucions dels autors d’articles científics publicats en 82 revistes científiques d’alt impacte en quatre grans àrees: Química, Ciències de la Terra i el Medi Ambient, Ciències de la Vida i Ciències Físiques. Aquestes revistes, encara que representen només el 4-5% de les quals cobreixen les ciències naturals en la base de dades més coneguda, Web of Science, acumulen prop del 30% del total de les cites.

Existeix una entrada en el Nature Index tant per a grans institucions com el CSIC, les universitats i els seus equivalents en altres països (CNRS de França, la societat alemanya Max Planck, INFN d’Itàlia, etc.) com per a centres d’investigació. En aquesta segona, apareix reflectit l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC/UV), de tal manera que les seues publicacions s’assignen per igual a les dues institucions de les quals depén: el CSIC i la Universitat de València.

Les institucions s’ordenen mitjançant dos factors (Count i Share), tots dos calculats a partir de les corresponents publicacions en qualsevol de les revistes de la selecció durant un període de 12 mesos. El rànquing per defecte utilitza l’indicador Share, que s’obté en considerar que tots els autors d’un article presenten igual contribució. Afavoreix així els treballs més teòrics, on el nombre d’autors sol ser menor. En canvi, el factor Count és simplement el nombre total de publicacions, pel prioritza a les institucions de major productivitat científica.

En l’última actualització del Nature Index, que pren com a referència el període de l’1 novembre de 2021 al 31 d’octubre de 2022, l’IFIC ocupa la novena posició a Espanya, en un rànquing que lidera el conjunt del CSIC, una institució amb més de 120 centres d’investigació en tota Espanya. Li segueixen el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una fundació que agrupa set centres d’investigació a Catalunya, i diverses universitats, entre elles la Universitat de València en el cinqué lloc.

Aquest rànquing s’ha calculat comparant el factor Share de totes les institucions espanyoles, és a dir, sumant la contribució proporcional dels seus autors a cada publicació, i no el nombre global d’articles científics. Per tant, en aquests moments l’IFIC és el centre d’investigació nacional que presenta el major factor Share en el rànquing de Nature Index.

L’IFIC és un centre dedicat a la investigació en física nuclear, de partícules i d’astropartículas i a les seues aplicacions, tant en física mèdica com en altres camps de la ciència i la tecnologia. Amb una trajectòria que es remunta a la dècada de 1950, l’IFIC és pioner a Espanya en la investigació dels constituents de la matèria. Participa en experiments internacionals com els que es duen a terme en el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC) del CERN, KM3NeT o FAIR, totes dues considerades infraestructures científiques prioritàries per a Europa.

 

Fernando Hueso González rep el premi Bruce H Hasegawa Young Investigator Medical Imaging Science Award

Cada any l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) a través del comité Nuclear Medical and Imaging Sciences Technical Committee (NMISTC), un dels organismes responsables de la imatge mèdica, atorga diversos premis de gran reputació en l’àmbit de la física mèdica. En aquesta edició, Fernando Hueso González, investigador CDEIGENT de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) ha rebut el premi Bruce H Hasegawa Young Investigator Medical Imaging Science Award 2022.

El treball de Fernando Hueso se centra principalment en la millora de la precisió amb la qual s’administren els tractaments de càncer amb protonterapia. Gràcies al desenvolupament de detectors de radiació amb alta resolució, és possible verificar en temps real i precisió mil·limètrica que el feix de protons està apuntant al lloc correcte (el tumor), evitant així danys col·laterals en teixits sans circumdants. Unes altres de les seues línies d’investigació és l’optimització de la dosimetria en braquiterapia i la prevenció de col·lisions entre la màquina i el pacient en radioteràpia.

El Consell del NMISTC està a càrrec de la gestió i promoció de les activitats útils per als seus membres. Una de les seues accions consisteix a convidar als membres del comité al fet que proposen persones per als Premis NMISTC. En aquest cas, Magdalena Rafecas López, antiga professora de la UV i investigadora de l’IFIC, i actualment investigadora de l’Institute of Medical Engineering of The University of Lübeck i membre del comité IEEE Transactions on Radiation and Plasma Medical Sciences, va presentar la nominació de Fernando Hueso.

Aquests premis es convoquen anualment i els candidats són jutjats en funció de la seua contribució a la ciència de la imatge mèdica, demostrada pel mèrit tècnic i la creativitat de la seua investigació. Es dona prioritat als nominats la investigació dels quals haja sigut publicada en revistes revisades per parells, especialment si el nominat és el primer autor. El premi consisteix en 1500 € i una placa de la qual es va fer lliurament durant el “2022 IEEE Nuclear Science Symposium, Medical Imaging Conference”

“És un honor rebre aquest premi com a jove investigador per la meua trajectòria en imatge mèdica. Suposa un reconeixement a anys de molt d’esforç, units al privilegi de treballar en institucions hospitalàries capdavanteres com OncoRay o Mass General Hospital, que han brindat tots els mitjans al seu abast per a desenvolupar aquestes investigacions. M’agradaria també agrair enormement a Prof. Magdalena Rafecas per la nominació, així com a Dr. Guntram Pausch i Prof. Thomas Bortfeld per les cartes de recomanació” assenyala Fernando.

Fernando Hueso González va estudiar el Màster de Física Avançada a la Universitat de València en 2011-2012. Els següents quatre anys va estar en el centre de protonterapia de la Technische Universität Dresden (OncoRay), realitzant el doctorat en monitoratge de la teràpia en temps real, a partir de llamps gamma ràpids. Posteriorment, va treballar de postdoc a Massachusetts General Hospital per a transformar un espectròmetre gamma de ‘laboratori’ a un prototip clínic per a primera aplicació amb pacients. Actualment continua la seua investigació en l’IFIC (CSIC/UV) en el grup IRIS de Física Mèdica, gràcies al programa GenT (GVA).

Crèdits Imatge: Ralf Engels