Category: Sin categoría

L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) coordina aquest programa de R+D+i que mobilitza prop de 8 milions d’euros en la Comunitat Valenciana, finançant 30 projectes d’investigació
L’exploració d’allò més gran i el més xicotet de l’univers és l’objectiu, així com també l’aplicació de les tecnologies desenvolupades en la lluita contra el càncer, entre altres camps

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), ha celebrat hui la presentació del Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat Valenciana. Aquest programa de R+D+i compta amb un pressupost a nivell autonòmic de 8 milions d’euros, finançats per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya, i està coordinat per l’investigador del CSIC en l’IFIC Carlos Lacasta. L’exploració dels components microscòpics de l’univers i d’objectes astrofísics a grans escales i la seua interrelació és l’objectiu científic de la proposta, que també posa èmfasi en l’aplicació pràctica de les tecnologies desenvolupades.
La presentació ha reunit 60 persones expertes en la matèria i ha comptat amb la participació de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno; la secretària Autonòmica d’Universitats i Recerca, Mª Auxiliadora Jordá; el director general de Ciència i Investigació, Jorge Arnau Llinares; el vicerector d’Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo; el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora; i la directora de l’IFIC, Nuria Rius, entre altres autoritats. L’acte ha sigut moderat per la investigadora del CSIC, Carmen García.
El Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat Valenciana forma part del projecte “Tecnologies avançades per a l’exploració de l’univers i els seus components”, on participen set comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Illes Balears, Cantàbria, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid. És finançat amb prop de 38 milions d’euros, procedents de les autonomies participants i de fons europeus aportats pel Ministeri de Ciència i Innovació a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que es nodreix del Fons de Recuperació ‘Next Generation’, aprovat per la UE per a fer front a la crisi del coronavirus.
El programa d’Astrofísica i Física d’Altes Energies és una de les 8 àrees prioritàries d’investigació que tant el Govern d’Espanya com les comunitats autònomes volen potenciar amb els plans complementaris per a R+D+i finançats amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. La Comunitat Valenciana participa en 5 de les 8 àrees d’interés cientificotècniques: Ciències Marines; Comunicació quàntica; Agroalimentació; Astrofísica i física d’altes energies; i Materials avançats.

Pla d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat ValencianaLa iniciativa de la Comunitat Valenciana és la segona amb major finançament, prop de 8 milions d’euros, i està liderada per l’IFIC. Entre les institucions participants en el Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies de la Comunitat Valenciana estan estan el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV), la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat Miguel Hernández (UMH) i la Universitat Politècnica de València (UPV).
Per a Josefina Bueno, “aquestes disciplines necessiten de projectes d’investigació molt ambiciosos escomesos per grans col·laboracions nacionals i internacionals. En aqueix sentit, és important consolidar i mantindre als nostres grups en l’avantguarda d’aquest esforç, a més de potenciar la seua visibilitat per a optimitzar l’explotació científica dels projectes d’investigació i per a permetre’ls involucrar al teixit industrial des dels estadis més primerencs dels projectes en els quals participen. Un altre dels grans objectius és potenciar la coordinació amb altres grups nacionals per a incrementar la visibilitat i pes específic en les col·laboracions internacionals, de manera que els permeta escometre objectius més ambiciosos”.
L’exploració de les lleis de l’univers, des dels seus components microscòpics fonamentals als objectes astrofísics a grans escales i la seua interrelació, està darrere dels objectius primordials d’aquesta proposta. “El programa té un marcat caràcter tecnològic, i posa l’accent en el desenvolupament dels instruments que ens permeten aconseguir aquests objectius i preparar el camí al desconegut”, explica el coordinador, Carlos Lacasta. Per a això es financen 30 projectes d’investigació.
Els avanços científic-tecnològics que es duen a terme en aquests projectes tenen aplicació pràctica en altres àmbits, com la física mèdica (tant per al diagnòstic per imatge com el monitoratge de noves teràpies contra el càncer), o altres camps, com el control i el monitoratge del desmantellament de centrals nuclears.

Mès informació

https://rendiciocomptes.gva.es/es/plans-complementaris-en-les-arees-prioritaries-d-investigacio-en-astrofisica-i-fisica-d-altes-energies-i-materials-avancats

El grup IRIS de l’IFIC, coordinat per la investigadora Gabriela Llosá Llácer, està especialitzat en el desenvolupament de detectors per a aplicacions mèdiques

Aquesta tecnologia s’ha utilitzat anteriorment en experiments d’astropartículas o per a la detecció de focus radioactius després d’accidents nuclears

Un equip de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, desenvolupa un sistema de detecció de fotons i formació d’imatges que permetrà visualitzar durant un tractament mèdic la distribució del radiofàrmac en el cos del pacient i, d’aquesta manera, verificar que el radiofàrmac s’acumula en el lloc esperat i estimar millor la dosi de radiació que rep el tumor i la resta d’òrgans.

El grup IRIS (Image Reconstruction, Instrumentation and Simulations for medical applications), coordinat per la investigadora de l’IFIC Gabriela Llosá Llácer, està especialitzat en el desenvolupament de detectors per a aplicacions mèdiques. L’equip d’investigació ha centrat els seus esforços en la imatge mèdica i, en concret, en el monitoratge de la teràpia hadrónica o la verificació de tractaments amb radiofàrmacs, en aquest últim cas amb l’objectiu de millorar la visualització de la seua distribució en el cos humà quan s’administren al pacient.

Segons explica Llosá, “els sistemes d’imatge de fotons que s’utilitzen en l’actualitat en general tenen baixa eficiència, i tenen major dificultat quan hi ha fotons de diferents energies, quan aquestes energies són més altes que les dels radiotraçadors utilitzats per a diagnòstic, o bé, en segons quins àmbits, quan l’energia dels fotons incidents és desconeguda”.

La tecnologia que ha desenvolupat l’equip de l’IFIC consisteix en un sistema de detecció de fotons i formació d’imatges, basat en cristalls de bromur de lantani acoblats a fotomultiplicadors de silici que utilitza dos detectors o tres detectors en coincidència temporal i que, enfront dels sistemes convencionals, ofereix una major eficiència de detecció, molt bona resolució espacial i un gran camp de visió amb un detector compacte.

A més, segons indica Llosá, “hem ideat i patentat un mètode de reducció de soroll que ens permet treballar en escenaris adversos de baix senyal i també estem utilitzant intel·ligència artificial per a la millora de la imatge”.

Segons afig Jorge Roser, investigador del CSIC en l’IFIC, “per a esbrinar l’energia incident dels fotons en el nostre detector, hem desenvolupat models analítics de formació de la imatge que milloren els algorismes de reconstrucció tradicionals i que ens permeten obtindre imatges cuatridimensionales, on la quarta dimensió és l’energia dels raigs gamma incidents”.

Aplicacions prèvies

Aquesta tecnologia s’ha utilitzat anteriorment en experiments d’astropartículas o, per exemple, per a la detecció de focus radioactius després d’accidents nuclears a bord de drons o de robots.

En l’àmbit mèdic, el grup IRIS ha realitzat experiments en col·laboració amb centres de protonterapia com el Quirónsalud (Madrid) per al monitoratge de la teràpia hadrónica, i amb l’hospital La Fe (València) per a la verificació del tractament amb radiofàrmacs. En aquests moments, aquesta tecnologia ha entrat en una fase de valorització en la qual s’està testant el dispositiu en entorns rellevants per a augmentar el seu TRL (mètode per a estimar el progrés d’una tecnologia), i el que es persegueix és despertar l’interés de les empreses per a assegurar una futura comercialització del dispositiu. Això es duu a terme en el si dels projectes VALMONT (INNVA1/2021/37) i VALID (PDC2021-121839-I00), finançats per l’Agència Valenciana de la Innovació i l’Agència Estatal d’Investigació, respectivament.

NOTA DE PRENSA Gabinet de Comunicació Presidència de la Generalitat

• El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica la nova convocatòria anual de l’AVI, que romandrà oberta fins al pròxim 21 d’abril
• L’Agència preveu finançar al voltant de 350 projectes d’R+D+I, en els quals col·laboraran diversos agents del sistema d’innovació

Mès informació de la convocatòria

Els agents de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) Ana Isabel Delgado i César Senra, van acudir en representació de l’IFIC a l’última edició de TRANSFIERE, celebrada el 15, 16 i 17 de febrer en el Palau de Fires i Congressos de Màlaga.

TRANSFIERE s’ha consolidat en aquests últims anys com la principal trobada de R+D+i del Sud d’Europa per a compartir coneixement científic i tecnològic, promoure la innovació i connectar ciència i empresa. La convocatòria de 2023, que ha suposat la dotzena edició d’aquest esdeveniment, s’ha tancat amb la participació de més de 4.300 visitants professionals i més de 420 ponents que han debatut entorn de més de 80 panells temàtiques de màxim interés per a l’ecosistema innovador, com poden ser l’hidrogen verd com a alternativa sostenible als combustibles fòssils, o els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE).

L’experiència dels agents en aquesta mena d’esdeveniments ha valgut acudir en aquesta ocasió amb un treball previ de definició d’objectius, de posada en marxa de processos per a la identificació de participants d’interés i amb un pla de comunicació preestablit (inclosa l’elaboració de fitxes renovades per a la promoció de les capacitats científiques i tècniques de l’IFIC), amb la finalitat de millorar els resultats d’assistències anteriors. Mitjançant l’agenda de reunions B2B i la visita a estands s’han aconseguit establir diversos contactes per a potencials col·laboracions, així com rebre propostes de noves eines de finançament i de formació en diferents aspectes de la propietat intel·lectual.

Cal destacar també la presència en l’esdeveniment de diversos agents de la xarxa innoagents de l’Agència Valenciana d’innovació (AVI), que ha contribuït a donar una major presència i poder exaltar la labor de l’Agència entre els assistents. S’ha pogut constatar a més que el model de transferència de la Comunitat Valenciana va ser referenciat en diverses intervencions com un model d’èxit i que està servint de referència per a altres comunitats.

D’altra banda, des del CSIC, i com a activitat dins del programa Comte-Innovación, s’ha impulsat la participació de l’investigador de l’IFIC Luis Caballero per a la presentació MAGAS, un dispositiu que combina tècniques d’imatge gamma amb imatge d’ultrasons, i que millora els procediments de biòpsia guiada per imatge.

Durant l’últim segle, els acceleradors de partícules han estat associats a la física bàsica: han sigut eines de descobriment i d’exploració de noves fronteres, àmbits en els quals han collit nombrosos èxits. El seu interés per a la ciència bàsica està associat a la possibilitat de concentrar grans quantitats d’energia en un volum xicotet, la qual cosa permet la producció de partícules pesants a les quals normalment no tenim accés o l’exploració de règims en els quals la matèria està sotmesa a molt altes temperatures. Exemples de grans resultats en aquesta direcció han sigut el descobriment del bosó d’Higgs, l’estudi de l’estructura interna del protó o la creació dels primers feixos de neutrins per a investigació.

No obstant això, en les últimes dècades la tecnologia d’acceleració ha anat trobant més i més aplicacions, alhora que anava madurant i resultant més accessible. Un dels camps en els quals han sigut més visibles aquestes aplicacions és la medicina, on feixos de partícules poden ser utilitzats per al tractament de malalties, especialment quan la cirurgia no és una bona opció. Dins d’aquest àmbit han aparegut diverses opcions, atés que els feixos utilitzats poden ser de fotons, de protons o fins i tot de nuclis. Altres àrees en les quals els acceleradors han trobat aplicació són, per exemple, la cristal·lografia, l’anàlisi de restes arqueològiques o la física de materials.

En el col·loqui d’aquesta setmana en l’IFIC el nostre company Juan Fuster ens parlarà sobre els camps d’aplicació que s’obrin davant la tecnologia d’acceleradors en l’actualitat, ben entrat el segle XXI. La medicina continua sent una forta motivació per al desenvolupament d’aquesta tecnologia, però la indústria també s’està incorporant com un motor cada vegada més potent. En particular, es detindrà en el paper que pot jugar en l’IFIC en aquestes iniciatives i en la col·laboració amb el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri de Ciència i Innovació per a participar en un futur centre de tractament mèdic mitjançant teràpia d’ions.

Juan Fuster Verdú és Professor d’Investigació del CSIC i membre de l’IFIC des de l’any 1996. Ha desenvolupat la seua carrera investigadora en física experimental d’altes energies, com a membre dels experiments CELLO, DELPHI i ATLES, i està també molt involucrat en el desenvolupament de tecnologia de detecció per al futur accelerador lineal. En l’actualitat la seua investigació està centrada fonamentalment en la física del quark top. Ha sigut director de l’IFIC, i també vicedirector de Tecnologia i Innovació, etapa durant la qual va promoure la creació de l’UCIE que hui dia existeix en l’institut. Des de l’any 2019 és el Delegat Institucional del CSIC per a la Comunitat Valenciana.

El col·loqui tindrà lloc el pròxim 16 de febrer a les 12:30h en la Sala d’actes de l’Edifici de Capçalera del Parc Científic i s’oferirà també telemàticament a través de Zoom. Consulta l’agenda d’esdeveniments per a accedir al seminari.

El Nature Index és un indicador d’excel·lència de Nature Research, una de les revistes científiques més prestigioses del món, obtingut a partir d’una base de dades de les institucions dels autors d’articles científics publicats en 82 revistes científiques d’alt impacte en quatre grans àrees: Química, Ciències de la Terra i el Medi Ambient, Ciències de la Vida i Ciències Físiques. Aquestes revistes, encara que representen només el 4-5% de les quals cobreixen les ciències naturals en la base de dades més coneguda, Web of Science, acumulen prop del 30% del total de les cites.

Existeix una entrada en el Nature Index tant per a grans institucions com el CSIC, les universitats i els seus equivalents en altres països (CNRS de França, la societat alemanya Max Planck, INFN d’Itàlia, etc.) com per a centres d’investigació. En aquesta segona, apareix reflectit l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC/UV), de tal manera que les seues publicacions s’assignen per igual a les dues institucions de les quals depén: el CSIC i la Universitat de València.

Les institucions s’ordenen mitjançant dos factors (Count i Share), tots dos calculats a partir de les corresponents publicacions en qualsevol de les revistes de la selecció durant un període de 12 mesos. El rànquing per defecte utilitza l’indicador Share, que s’obté en considerar que tots els autors d’un article presenten igual contribució. Afavoreix així els treballs més teòrics, on el nombre d’autors sol ser menor. En canvi, el factor Count és simplement el nombre total de publicacions, pel prioritza a les institucions de major productivitat científica.

En l’última actualització del Nature Index, que pren com a referència el període de l’1 novembre de 2021 al 31 d’octubre de 2022, l’IFIC ocupa la novena posició a Espanya, en un rànquing que lidera el conjunt del CSIC, una institució amb més de 120 centres d’investigació en tota Espanya. Li segueixen el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una fundació que agrupa set centres d’investigació a Catalunya, i diverses universitats, entre elles la Universitat de València en el cinqué lloc.

Aquest rànquing s’ha calculat comparant el factor Share de totes les institucions espanyoles, és a dir, sumant la contribució proporcional dels seus autors a cada publicació, i no el nombre global d’articles científics. Per tant, en aquests moments l’IFIC és el centre d’investigació nacional que presenta el major factor Share en el rànquing de Nature Index.

L’IFIC és un centre dedicat a la investigació en física nuclear, de partícules i d’astropartículas i a les seues aplicacions, tant en física mèdica com en altres camps de la ciència i la tecnologia. Amb una trajectòria que es remunta a la dècada de 1950, l’IFIC és pioner a Espanya en la investigació dels constituents de la matèria. Participa en experiments internacionals com els que es duen a terme en el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC) del CERN, KM3NeT o FAIR, totes dues considerades infraestructures científiques prioritàries per a Europa.

Cada any l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) a través del comité Nuclear Medical and Imaging Sciences Technical Committee (NMISTC), un dels organismes responsables de la imatge mèdica, atorga diversos premis de gran reputació en l’àmbit de la física mèdica. En aquesta edició, Fernando Hueso González, investigador CDEIGENT de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) ha rebut el premi Bruce H Hasegawa Young Investigator Medical Imaging Science Award 2022.

El treball de Fernando Hueso se centra principalment en la millora de la precisió amb la qual s’administren els tractaments de càncer amb protonterapia. Gràcies al desenvolupament de detectors de radiació amb alta resolució, és possible verificar en temps real i precisió mil·limètrica que el feix de protons està apuntant al lloc correcte (el tumor), evitant així danys col·laterals en teixits sans circumdants. Unes altres de les seues línies d’investigació és l’optimització de la dosimetria en braquiterapia i la prevenció de col·lisions entre la màquina i el pacient en radioteràpia.

El Consell del NMISTC està a càrrec de la gestió i promoció de les activitats útils per als seus membres. Una de les seues accions consisteix a convidar als membres del comité al fet que proposen persones per als Premis NMISTC. En aquest cas, Magdalena Rafecas López, antiga professora de la UV i investigadora de l’IFIC, i actualment investigadora de l’Institute of Medical Engineering of The University of Lübeck i membre del comité IEEE Transactions on Radiation and Plasma Medical Sciences, va presentar la nominació de Fernando Hueso.

Aquests premis es convoquen anualment i els candidats són jutjats en funció de la seua contribució a la ciència de la imatge mèdica, demostrada pel mèrit tècnic i la creativitat de la seua investigació. Es dona prioritat als nominats la investigació dels quals haja sigut publicada en revistes revisades per parells, especialment si el nominat és el primer autor. El premi consisteix en 1500 € i una placa de la qual es va fer lliurament durant el “2022 IEEE Nuclear Science Symposium, Medical Imaging Conference”

“És un honor rebre aquest premi com a jove investigador per la meua trajectòria en imatge mèdica. Suposa un reconeixement a anys de molt d’esforç, units al privilegi de treballar en institucions hospitalàries capdavanteres com OncoRay o Mass General Hospital, que han brindat tots els mitjans al seu abast per a desenvolupar aquestes investigacions. M’agradaria també agrair enormement a Prof. Magdalena Rafecas per la nominació, així com a Dr. Guntram Pausch i Prof. Thomas Bortfeld per les cartes de recomanació” assenyala Fernando.

Fernando Hueso González va estudiar el Màster de Física Avançada a la Universitat de València en 2011-2012. Els següents quatre anys va estar en el centre de protonterapia de la Technische Universität Dresden (OncoRay), realitzant el doctorat en monitoratge de la teràpia en temps real, a partir de llamps gamma ràpids. Posteriorment, va treballar de postdoc a Massachusetts General Hospital per a transformar un espectròmetre gamma de ‘laboratori’ a un prototip clínic per a primera aplicació amb pacients. Actualment continua la seua investigació en l’IFIC (CSIC/UV) en el grup IRIS de Física Mèdica, gràcies al programa GenT (GVA).

Crèdits Imatge: Ralf Engels

La seu del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en la Comunitat Valenciana acull hui una jornada organitzada per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV), el CIEMAT i la Fundació Hospital Provincial de Castelló per a tractar el futur de la teràpia amb ions en la lluita contra el càncer a Espanya. Amb l’assistència de més de 60 experts dels àmbits de la investigació, salut, indústria i administració pública, la reunió obri un debat sobre els beneficis d’aquesta nova tècnica en un context internacional d’implantació de les teràpies amb partícules pesants contra el càncer. A més, s’aborden els reptes tecnològics necessaris per a aconseguir la seua aplicació en l’àmbit mèdic.

En la jornada participen les secretàries autonòmiques d’Universitats i Recerca, Carmen Bevià, i d’Eficiència i Tecnológia Sanitària, Concha Andrés, a més del vicepresident executiu de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI), Andrés García Reche, el vicerector d’Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo, i el vicepresident d’Organització i Relacions Institucionals del CSIC, Carlos Closa.

El delegat institucional del CSIC en la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, és un dels impulsors d’aquesta jornada, on s’analitzen els reptes per a la implantació de la teràpia amb ions a Espanya en la dècada vinent. “Per a això és necessari un procés d’innovació que simplifique la instrumentació de l’equip i possibilite la reconversió dels espais hospitalaris i habilitar-los per a teràpia amb partícules pesants o hadronterapia”, assegura Fuster, investigador del CSIC en l’Institut de Física Corpuscular.

Tant la radioteràpia convencional com l’hadronterapia requereix d’acceleradors que envien les partícules al teixit tumoral per a destruir-lo. La radioteràpia utilitza fotons, mentre que l’hadronterapia usa partícules més pesades com a protons (components del nucli de l’àtom) o ions (àtoms als quals se’ls han llevat electrons). La complexitat dels acceleradors de partícules pesants fa que siga més difícil la seua implantació en hospitals, encara que aquest tipus de teràpia té avantatges: és més eficaç, permet un tractament localitzat del tumor i redueix la toxicitat.

Per a Carlos Ferrer, director general de la Fundació Hospital Provincial de Castelló, “encara que a Espanya el tractament del càncer amb radiacions està rebent un gran impuls, hi ha tumors en els quals queda molt per fer. En sarcomes, tumors de pàncrees o sistema nerviós central les tecnologies comercialitzades, siguen amb fotons o protons, no ofereixen resultats prou satisfactoris. Ací hi ha cabuda per a la teràpia amb ions, que encara no està desenvolupada malgrat el seu gran potencial terapèutic”.

Mentre que la teràpia amb protons ja està implantada als països desenvolupats (Espanya compta amb un pla per a dotar a la sanitat pública de 10 unitats de protonterapia en col·laboració amb la Fundació Amancio Ortega), la teràpia amb ions encara no està desenvolupada malgrat el seu gran potencial terapèutic. “S’estima que aquesta tècnica optimitza el benefici dosimètric en pacients oncològics entre tres i cinc vegades respecte a la teràpia convencional, tant de raigs X com de protons”, manifesta Ferrer.

La majoria de les instal·lacions de teràpia per ions es basen en un accelerador circular de 60 metres de circumferència, l’alt cost de la qual relatiu limita la seua expansió. “El repte consisteix a desenvolupar acceleradors més compactes, més senzills i més econòmics d’operar i mantindre”, resumeix José Manuel Pérez, responsable del Departament de Tecnologia del CIEMAT. “Els acceleradors lineals basats en sistemes de radiofreqüència (linacs) representen una alternativa raonable per la seua capacitat de variació de les característiques del feix d’ions, en particular la seua energia, un disseny modular concorde a la instal·lació i una reducció del cost. Per això, el seu desenvolupament és una de les línies fonamentals per a un avanç en l’hadronterapia amb ions”.

La jornada reuneix a la Casa de la Ciència a representants de centres del CSIC, el CIEMAT, les universitats públiques valencianes i altres organismes d’investigació (CIPF, Institut Curie de París, Heidelberg Ió-Beam Therapy), al costat de metges (hospitals de la Fe, Clínic Universitari i General de València, Sant Joan d’Alacant, Castelló, Vall d’Hebron de Barcelona i la Clínica Universitat de Navarra de Madrid), representants del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI, Ministeri de Ciència i Innovació), de l’Associació Espanyola de la Indústria de la Ciència (INEUSTAR) i de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI).

Els participants contribueixen a traçar el panorama actual i les necessitats futures dels tractaments contra el càncer amb acceleradors de partícules, des dels avanços en radioteràpia convencional, passant per la implantació de la protonterapia a Europa fins a arribar a la teràpia amb ions. Es completaria així una xarxa amb diferents nivells i característiques per a tractar a pacients en funció del tipus de tumor.

Això és el que estan desenvolupant els països del nostre entorn, on al costat de la progressiva implantació de centres de protonterapia es projecten uns altres d’ions de carboni. Així, per exemple, Itàlia disposa de 3 unitats de protonterapia en funcionament i una d’ions de carboni, i estan en instal·lació 2 unitats addicionals. França, el Regne Unit, Alemanya o Suïssa presenten circumstàncies similars.

El mes d’octubre passat es va celebrar a Granada la segona edició del Big Science Business Fòrum, un congrés que reuneix les principals infraestructures científiques a nivell mundial i a la indústria, amb una clara orientació cap al negoci, arribant a conjuminar en aquesta ocasió a més de 1200 participants i més de 120 empreses.

El congrés ha suposat una finestreta única perquè diferents actors coneguen de primera mà les previsió d’inversió i contractació de les organitzacions europees de Big Science per valor de més de 37 mil milions d’euros en els pròxims anys i en les següents àrees:

– Electrical, power electronics, electromechanical and RF systems

– Affiliated Big Science Organizations (ABSOs)

– Diagnostics and detectors, sensors, optics and instruments

– Information and communication technologies

– Research Infrastructures and Infrastructures in Horizon Europe – European Commission

– Industrial Opportunities for IFMIF-DONES

– Basic material technologies and advanced manufacturing techniques

– Complex building construction and its safety related systems

– High precision and large mechanical components

– Instrumentation, control and CODAC

– Cryogenics, vacuum and leak detection technologies

– SME Involvement and Key Aspects for Procurement

– Affiliated Big Science Organizations (ABSOs) II

– Superconductivity and superconducting magnets

– Career opportunities and pathways in the Big Science market

– Remote handling systems

En aquesta segona edició del congrés, l’IFIC ha pogut comptar amb l’assistència i participació activa dels agents de l’UCIE, que han tingut la possibilitat de conéixer les oportunitats de negoci en diferents àmbits de la tecnologia i d’establir contacte amb representants de diverses institucions i empreses, així com de mantindre reunions B2B i de formalitzar relacions que poden ser de gran interés per a investigadors de l’Institut.

A més, s’han encarregat de recopilar informació que puga resultar d’interés, com la relació d’empreses que han participat en l’esdeveniment o les presentacions corresponents a les sessions paral·leles en les quals es van donar a conéixer les oportunitats d’inversió anteriorment esmentades.

Tota aquesta informació està a la disposició dels grups prèvia sol·licitud contactant amb qualsevol dels agents de l’UCIE.

Els agents de la UCIE Ana Isabel Delgado i César Senra han participat aquest passat mes d’octubre en els esdeveniments d’innovació VLCHeath&I i València Digital Summit, celebrats a la ciutat de València.

VLCHealth&I Day va ser una iniciativa liderada per Innosalud, Bioval i Innotransfer, en la qual van participar representants del clúster empresarial Bio, universitats, parcs científics i centres d’investigació sanitària. L’objectiu de l’esdeveniment era l’impuls de la innovació i l’emprenedoria en sanitat, connectant a grups d’investigació, empreses i inversors per al foment de sinergies i la promoció de nous projectes.

La jornada, celebrada en el nou edifici Biohub de la Marina de València, va començar amb una valoració de l’impacte de les eines per a l’impuls de la innovació en la Comunitat Valenciana per part de representants de l’AVI, Generalitat, RUVID i BioVal. De manera paral·lela van anar tenint lloc sessions de networking, xarrades sobre emprenedoria i inversió en el sector Bio, presentació de reptes i solucions per part d’institucions i empreses del sector. A més, va tindre lloc una competició en la qual deu startups valencianes de l’àmbit sanitari van presentar els seus projectes davant diferents fons d’inversió.

D’altra banda, la Ciutat dels Arts i els Ciències va ser l’escenari triat per a la celebració del València Digital Summit, que va ja per la seua cinquena edició i que situa a València com un referent en innovació tecnològica.

En aquesta nova edició del VDS, organitzat per STARTUP VALÈNCIA, es van donar cita més de 12.000 assistents de 35 països diferents, més de 400 inversors nacionals i internacionals i 450 ponents de renom mundial, al voltant de 1.500 startups, i més de 130 sessions sobre diversos temes com la sostenibilitat, la tecnologia Blockchain, les ciutats intel·ligents, l’adquisició de talent i la col·laboració entre empreses i startups.

Amb aquesta iniciativa,es busca impulsar a les empreses innovadores de l’ecosistema valencià perquè els seus projectes es consoliden, escalen i contribuïsquen a inspirar un futur millor.

En aquesta ocasió, es va comptar a més amb representació del IFIC per part de l’investigador Luis Caballero, que va presentar el projecte que lidera en el showroom de l’esdeveniment, dins del marc del programa COMTE-Innovació en el qual participa.

La presència dels agents en aquests esdeveniments ens permet estar al dia de les principals línies de treball i identificar actors rellevants en els àmbits de la salut, la biotecnologia i la tecnologia digital. Així mateix, s’han pogut establir contactes amb algunes startups que han mostrat interés per l’activitat del *IFIC i que s’espera puguen donar lloc a futures col·laboracions.