La Agència Valenciana de l’Innovació renova la Unitat Científica d’Innovació Empresarial al IFIC

La Agència Valenciana de l’Innovació (AVI), l’instrument de la Generalitat Valenciana per a coordinar la seua estratègia d’innovació, continua potenciant la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) de l’Institut de Física Corpuscular, (IFIC/ CSIC-UV), durant l’any 2022, amb la concessió d’una ajuda anual.

Aquesta ajuda, per primera vegada concedida per la agència en concurrència competitiva, té com a objecte afavorir la transferència de coneixement i connectar els centres d’investigació i universitats amb els desafiaments i necessitats del sistema productiu. Per a això subvenciona diferents accions que poden ser susceptibles de cofinançament en un 60% pel Programa Operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2021-2027.

En els seus quatre anys d’existència, la UCIE del IFIC ha promogut el desenvolupament de més de 15 projectes innovadors en col·laboració amb empreses i instituts tecnològics i d’investigació de la Comunitat Valenciana.

La AVI ha destinat enguany quasi 5 milions d’euros per a finançar 11 UCIEs en centres d’excel·lència investigadora de la Comunitat Valenciana, a fi d’impulsar la investigació aplicada i orientada al teixit productiu. S’amplia per tant la xarxa d’Unitats Científiques d’Innovació Empresarial (UCIES) en centres d’excel·lència investigadora, amb la incorporació de l’Institut d’Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària de la Universitat Miguel Hernández (IDIBE-UMH) i l’Institut Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial (VRAIN) de la Universitat Politècnica de València (UPV).

També en el marc del seu programa de valorització dels resultats d’investigació, la AVI finançarà amb al voltant de 4,5 milions el desenvolupament d’un total de 17 prototips i proves pilot en universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics.

En la resolució de concessió de quatre dels seus sis programes anuals d’ajuda per a impulsar i enfortir el sistema d’innovació de la Comunitat, la Generalitat finança el desenvolupament de 103 projectes d’innovació per valor de 14,5 milions d’euros.

La UCIE del IFIC es va crear en 2018 amb l’objectiu d’acostar els resultats d’investigació de l’Institut a l’entorn industrial implementant dues estratègies: acostar la investigació del mateix a les necessitats de les empreses i donar suport a l’establiment de col·laboracions amb altres agents del sistema valencià d’I+D+i per a aconseguir una transferència efectiva de les tecnologies generades en el IFIC.

Entre aquestes tecnologies destaquen les aplicacions mèdiques de la Física, com són el tractament d’imatges per a ajudar al diagnòstic, l’assistència quirúrgica i el desenvolupament de noves tecnologies en acceleradors amb aplicacions clíniques. També de gran potencial són el desenvolupament d’aplicacions vinculades a la intel·ligència artificial, l’electrònica i el medi ambient. Aquestes tecnologies sorgeixen de l’experiència del IFIC en la investigació bàsica dels elements que formen la matèria, camp on és un centre pioner a Espanya.

L’UCIE de l’IFIC en la II Jornada Indústria de la Ciència – ICTS

El passat 15 de juny l’UCIE va assistir a la II Jornada Indústria de la Ciència – ICTS Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars de física de partícules, fusió i astronomia – estrenyent llaços amb la indústria, organitzada per CDTI, INNEUSTAR i INDUCIENCIA a Madrid.
L’objectiu principal d’aquesta jornada és servir com a punt de trobada per a establir llaços entre la indústria de la ciència espanyola i les infraestructures científiques més rellevants en les àrees de física de partícules, fusió i astronomia.
Sobre la base dels plans d’inversió previstos d’aquest conjunt d’ICTS, en la jornada es va debatre sobre els reptes tecnològics i oportunitats més destacades per a la indústria de la ciència en els pròxims anys, organitzat en un format de diferents taules redones, que va resultar bastant participatiu.
Finalment, a la vesprada es van organitzar reunions B2B entre les empreses, assistents i els representants de les infraestructures per a fomentar el coneixement mutu i la col·laboració.
Les ICTS van posar a la disposició dels assistents la informació dels reptes que tenen previst abordar en unes fitxes-resumeixen detallades per a facilitar la recopilació d’informació i la participació. Aquestes fitxes estan a disposició en la Unitat i també en la web de l’esdeveniment.
Totes les empreses involucrades en la indústria de la ciència van assistir i van participar activament. Els agents d’innovació de l’UCIE van poder explorar les oportunitats de col·laboració amb empreses i infraestructures.

El projecte HYBRIMS de Luis Caballero rep un accèssit en els Premis SECOT a l’Excel·lència

L’associació Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (SECOT) va celebrar dimecres passat 14 de juny, a l’Auditori del CSIC a Madrid, la 15a edició dels seus Premis SECOT a l’Excel·lència, patrocinats per la Fundació Repsol.

En aquesta edició, HYBRIMS (Hybrid Imaging Systems), un projecte promogut per l’investigador de l’IFIC (CSIC-UV) Luis Caballero que desenvolupa dispositius mèdics per al diagnòstic precís del càncer, ha resultat guardonat amb una distinció accèssit en la categoria Projecte de Major Impacte. Aquesta modalitat té com a objectiu reconéixer el projecte amb major impacte en la societat civil en el qual ha participat l’associació SECOT.

Jorge Cabero, Director d’Innovació de la Fundació General CSIC, va ser l’encarregat de fer lliurament de la distinció a Luis Caballero, acompanyat d’Adolfo Torres, Sènior Assessor de la Delegació de SECOT a Madrid.

“Vull agrair de nou als mentors d’aquest projecte la seua incalculable ajuda que, a part de recolzar i donar-nos força en aquest dur camí de l’emprenedoria, ens ha ajudat a millorar i posar el focus en els punts centrals del pla d’empresa i el desenvolupament del producte. Esperem salvar moltes vides, que és el que realment ens importa”, va comentar Caballero.

L’acte va comptar amb la participació del vicepresident d’Investigació Científica i Tècnica del CSIC, José María Martell; el president de SECOT, Inocente Gómez Bordonado; i la directora d’Innovació i Emprenedoria de la Fundació Repsol, Ane de Ariño Ochoa. Gonzalo Bans, conegut periodista, locutor i presentador d’esdeveniments, va actuar com a mestre de cerimònies.

En representació de la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, Martell va ser l’encarregat d’obrir l’acte i donar la benvinguda als assistents. En el seu discurs, va destacar que “aquests premis representen una fita important en el compromís de SECOT de secundar i promoure l’esperit emprenedor en la nostra societat”. En aquest sentit, va recalcar que aquests guardons són també un estímul per a continuar avançant i un suport en la trajectòria d’aquests emprenedors, la labor dels quals “és fonamental per al desenvolupament econòmic i social del nostre país”.

Els Premis SECOT tenen per objectiu reconéixer l’esforç i la iniciativa dels socis de SECOT en l’assessorament empresarial a emprenedors, microempreses i entitats no lucratives.

Sobre HYBRIMS

HYBRIMS té com a objectiu el desenvolupament i viabilitat d’una Empresa de Base del Coneixement (EBC) creada a partir del desenvolupament d’una tecnologia mèdica patentada que combina imatges gamma i d’ultrasò amb capacitat per al guiat de la biòpsia de càncer en temps real. Aquest nou dispositiu afig la informació metabòlica proporcionada per les imatges gamma, en les quals es visualitzen les zones més actives o agressives del tumor, a la informació morfològica obtinguda amb els ultrasons, permetent a l’especialista una informació més precisa del tumor.

https://www.youtube.com/watch?v=wz1gulwykk8

V Ed. de los Premios rePCV a las iniciativas emprendedoras y empresariales

Si tienes una spin-off, una start-up o una colaboración con una de las cinco universidades valencianas, tu empresa puede ser reconocida en los V Premios que otorga la Red de Parques Científicos Valencianos, que cuentan con el apoyo de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI). ¡Anima a tu equipo y presenta tu candidatura!

Este año la Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV) será la entidad organizadora de estos galardones, los cuales pretenden contribuir al desarrollo y a la consolidación de las empresas creadas y desarrolladas con el apoyo de los cinco parques científicos de la Comunitat Valenciana, apoyar y potenciar el espíritu emprendedor en el ámbito de los parques científicos valencianos e impulsar y fortalecer las relaciones Universidad-Empresa.

El objeto específico de esta convocatoria, que celebra su quinta edición, es premiar y reconocer la actividad de las iniciativas emprendedoras y empresariales atendiendo a su crecimiento, carácter innovador, estrategia empresarial y aportación al entorno.

Las modalidades de los premios corresponden a:
•    Premio a la Spin-off
•    Premio a la Start-up
•    Premio a la Colaboración Empresa – Universidad

Desde la  FPCUV te animamos a presentar tu candidatura. Envía tu solicitud cumplimentando el siguiente enlace. El plazo de presentación de candidaturas acaba el viernes 9 de junio a las 14:00 horas. 

Los galardones, con carácter honorífico, consistirán en diplomas de reconocimiento y trofeos, de los que se concederá un premio y hasta un máximo de dos accésits por cada modalidad. Adicionalmente, las empresas que obtengan el premio en cada una de las tres categorías tendrán derecho a solicitar hasta dos entradas a Transfiere 2024. Además, el parque organizador de la quinta edición, el Parc Científic de la Universitat de València (PCUV), como entidad que participará en la Valencia Digital Summit 2023, ofrece a las empresas premiadas la posibilidad de participar en este encuentro tecnológico internacional.

 

Más información e inscripciones:

Nova convocatòria de la infraestructura Artemisa per a càlculs en intel·ligència artificial

Del 15 de maig al 11 de juny  estarà oberta la segona convocatòria de 2023 per a sol·licitar l’ús de la infraestructura Artemisa per a treballs de recerca que requerisquen càlculs en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic.

En aquesta convocatòria podran sol·licitar l’ús de la infraestructura tots els grups d’investigació de les universitats públiques i organismes públics d’investigació espanyols.

Artemisa compta actualment amb 23 servidors que allotgen sengles processadors NVIDIA GPU Volta V100, 11 servidors una GPU NVIDIA Ampere A100 i un servidor amb 8 GPUs del mateix model. Aquests servidors son especialment aptes per a realitzar càlculs en intel·ligència artificial. A més d’aquests servidors, que han d’utilitzar-se en manera “batch”, hi ha disponibles dues interfaces on els usuaris poden assajar prèviament els seus programes. Artemisa compta addicionalment amb un sistema d’emmagatzematge i de CPUs d’última generació.

Els grups que desitgen utilitzar Artemisa hauran de sol·licitar-ho en el seu lloc web:

https://artemisa.ific.uv.es/

seguint els passos que allí s’indiquen.

Les sol·licituds seran avaluades per un comité que tindrà en compte l’interés científic de les propostes, l’historial del grup proponent, l’adequació dels càlculs a l’ús dels recursos d’Artemisa, en particular la utilització de la intel·ligència artificial i les disponibilitats de la infraestructura. Addicionalment, es podrà tindre en compte el seu impacte social, molt especialment si els objectius del projecte estan recollits en la matriu de prioritats de la RIS3 de la Comunitat Valenciana.

Artemisa està cofinançada per la Unió Europea i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a través del projecte IDIFEDER/2018/048 del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Comunitat Valenciana.

Convocatòria de ajudes a l’empredoria UVemprén LAB

La Universitat de València i la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana han suscrit un conveni de col·laboració per a impulsar el Campus de l’emprenedoria innovadora i sostenible LLAMP 5UCV.

Per al compliment dels seus objectius comuns, es convoquen, a través del Vicerectorat d’Innovació i Transferència. les ajudes d’emprenedoria UVemprén LAB.

Aquesta convocatòria va dirigida a l’estudiantat matriculat en titulacions oficials de doctorat de la UV en l’any acadèmic en curs.

  • El programa s’estructura en dues fases. La primera consta d’una sèrie de tallers formatius en emprenedoria orientats al desenvolupament de les idees de negoci de les persones participants.
  • La segona fase se centra en la presentació del projectes emprenedors en sessió pública per a la seua avaluació per una Comissió d’avaluació.

Se seleccionaran tres projectes que seran premiats amb una ajuda econòmica de 5.000 € per al primer classificat i de dos ajudes econòmiques de 2.500 € per al segon i tercer classificat.

Ja es troba oberta la preinscripció al programa UVemprén LAB.

 

Mès informació de la convocatòria a: https://www.uv.es/uv-emprende/es/empren-lab/presentacion.html

La Comunitat Valenciana al alza en el indicador de innovación, según el Índice de Competitividad Regional

La Comunitat Valenciana se sitúa, por primera vez, por encima de la media de la UE en el indicador de innovación, según el Índice de Competitividad Regional que publica la Comisión Europea. Este índice mide los principales factores de competitividad en 263 regiones europeas.

 

Desde 2010, el Índice de Competitividad Regional (ICR) de la UE mide los principales factores de competitividad de todas las regiones de nivel NUTS-2 de la Unión Europea. El Índice mide, con un rico conjunto de indicadores, la capacidad de una región para ofrecer un entorno atractivo para que las empresas y los residentes vivan y trabajen. La edición de 2022 del índice se basa en una metodología actualizada, por lo que se denomina ICR 2.0. La publicación del ICR 2.0 va acompañada de un conjunto de herramientas interactivas.

Haga clic en una región del mapa para acceder a las herramientas interactivas: https://ec.europa.eu/regional_policy/assets/regional-competitiveness/index.html#/

 

 

 

Estudios con radiotrazadores: del océano al cráter de un volcán

Fuente: IFIC

El cambio climático es uno de los grandes problemas a los que se enfrenta la sociedad y, para combatirlo, los equipos científicos desarrollan nuevas técnicas e investigaciones que nos ayuden a comprender, mitigar y reducir el impacto que está causando en nuestro planeta. Tanto en los océanos como en los suelos hay evidencias de cómo están cambiando las condiciones ambientales y, gracias a ello, se puede medir el impacto del cambio climático en el medioambiente y la biodiversidad.

Un radiotrazador es una sustancia que contiene moléculas en las que uno o varios átomos han sido sustituidos por un radioisótopo. Esto es, un isótopo radioactivo que se desintegra emitiendo partículas y radiación electromagnética denominada gamma. Gracias al desarrollo de instrumentación nuclear, se puede detectar esta radiación gamma y, de este modo, es posible utilizarlos para visualizar el flujo de ciertas sustancias a lo largo de diferentes recorridos. Esto permite diagnosticar enfermedades, evaluar el funcionamiento de sistemas hidráulicos complejos o, incluso, medir la captación de ciertas sustancias por seres vivos en ciertos ecosistemas en peligro. Se trata, por tanto, de una suerte de GPS, que permite identificar movimientos espaciales de diferentes sustancias.

En los últimos meses, en el marco de una colaboración entre el CSIC y la Universidad de Costa Rica, Enrique Nácher, investigador del CSIC en el Instituto de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) y Mario Cubero, catedrático e investigador de la Universidad de Costa Rica (UCR), han arrancado una colaboración para llevar a cabo una serie de estudios de medioambiente y cambio climático utilizando radiotrazadores. El objetivo es identificar problemas concretos y poder desarrollar posteriormente soluciones e investigaciones aplicadas. Para ello, se ha iniciado un importante trabajo de campo, destacando el estudio de los ecosistemas marinos y la recogida de muestras de diferentes tipos de suelos y sedimentos en el cráter de un volcán.

Desde las profundidades de mares y océanos…
El proyecto REMO, financiado por la GVA en el marco de la iniciativa ThinkInAzul, plantea hacer estudios de la sensibilidad de los moluscos y corales a la acidificación de los océanos y mares causada por el cambio climático. Para realizar estos estudios se utiliza Calcio-45 como radiotrazador, es decir, un isótopo radioactivo del calcio que permite saber dónde se acumula este y, por tanto, facilita investigar la síntesis del carbonato de calcio en las conchas de moluscos o esqueletos de corales en diferentes acuarios y con niveles de acidez distintos.

El Instituto de Física Corpuscular (IFIC), está estudiando, junto a investigadores del Oceanogràfic de Valencia, el aumento de la acidez de los mares y océanos como uno de los efectos directos del cambio climático por el incremento del dióxido de carbono (CO2) en la atmósfera. La medición de calcificación en acuarios con radiotrazadores, trabajando con corales y moluscos del Oceanogràfic resulta una técnica de análisis pionera en España, no es invasiva ni genera daño a las especies en estudio. Además, permite cotejar los resultados con los obtenidos en espacios abiertos, sirviendo de punto de apoyo en las investigaciones.

La parte más innovadora del proyecto se encuentra en el análisis del calcio que captan estos invertebrados, utilizando un detector que está desarrollando el IFIC con tecnología de instrumentación nuclear. Los investigadores emplean un radiotrazador disuelto en el agua -Calcio-45 radioactivo que no perturba el estudio-, y se mide la cantidad que capta el animal de una forma no perjudicial ni destructiva para su organismo. La técnica también permite monitorizar la captación de calcio de un mismo individuo durante todo su crecimiento y desarrollo.

En este sentido la colaboración con la UCR será muy enriquecedora puesto que en su Centro de Investigaciones Marinas (CIMAR) plantean experimentos similares de acidificación y captación de calcio en moluscos, utilizando otras técnicas indirectas, como la media incremental del peso, que permitirán la intercomparación de resultados con el proyecto REMO y el intercambio de know how.

Además de estos primeros estudios, el grupo del IFIC tiene como objetivo a largo plazo la implementación de su uso en otros campos de la investigación científica con ecosistemas marinos, como puede ser la nutrición, la parasitología, la microbiología y la ecología, en otros organismos que incorporan calcio en otras formas moleculares como las medusas y el sulfato de calcio.

… hasta el cráter de un volcán activo
Por otra parte, Nácher y Cubero realizaron el pasado mes de octubre una expedición que recorría diferentes localizaciones de Costa Rica. Una de ellas consistió en subir o, más bien, bajar, al cráter del volcán Poás, ubicado a 2.708 metros de altura, reconocido como una de las principales cumbres del país, considerado uno de los centros eruptivos más importantes de Costa Rica y una de las maravillas naturales del país. Al tratarse de un volcán activo, hay diferentes sustancias en el ambiente que dificultan la respiración, y por ello se debe ir bien protegido con máscaras respiratorias, y también la manipulación de aparatos electrónicos, debido a las condiciones del entorno.

Del cráter emanan gases continuamente, principalmente azufre y cloro, sin embargo, al contrario que en otros volcanes, la mayor parte del azufre reacciona con el agua del lago que cubre el cráter y precipita, quedando en forma sólida en la superficie del lago. El cloro no precipita y sale expulsado en forma de gas que se hace muy incómodo de respirar, provocando fuerte escozor de garganta y ojos, lo que hace indispensable el uso de máscaras apropiadas.

La subida al Poás se hace en coche, pero lo complicado es bajar al interior del cráter, ya que se trata de un descenso de cerca de dos horas entre zonas de lava sólida de la erupción de 2017, otras de tierra erosionada y sobre todo muchos cortados. Después, el recorrido por todo el cráter lleva otra hora y media tomando muestras de tierra, cenizas, lava, agua del lago con temperaturas de unos 50ºC y agua de las emanaciones, en las cuales, la temperatura alcanza los 70ºC. La presencia del vulcanólogo y guía Geoffroy Avard fue clave para poder realizar esta actividad de campo.

Además, el equipo también recorrió diferentes emplazamientos del Bosque Nuboso de Monteverde, una reserva natural de más de 10.500 hectáreas de selva tropical con una alta cantidad de biodiversidad, que cuenta con seis zonas ecológicas, el 90% de las cuales es bosque virgen. En esta ocasión los investigadores recorrieron distintas zonas del bosque buscando posibles emplazamientos cercanos a las estaciones meteorológicas existentes, llegando a localizarse cuatro, para dejar cubetas con distintos tipos de suelo como arcillas y pastos entre otros, y estudiar posteriormente la presencia de Berilio-7 usando detectores de radiación gamma.

El análisis de las muestras
El objetivo principal de esta expedición ha sido el análisis de las muestras recogidas durante el viaje, de forma paralela en los laboratorios de radioactividad ambiental de la Universitat de València, el LARAM, y de la Universidad de Costa Rica, el CICANUM. Este estudio busca la presencia de Berilio-7 en las muestras recogidas, puesto que se trata de un radioisótopo natural que se origina a partir de la interacción de los rayos cósmicos con la atmósfera terrestre, y se introduce en el debido a las lluvias principalmente. Es ideal, por tanto, para la medición de la redistribución del suelo, sobre todo mediante los procesos de erosión y sedimentación, ocasionada por las precipitaciones en cortos periodos de tiempo.

La obtención de los resultados de ambas investigaciones permitirá conocer mejor los procesos producidos en las zonas volcánicas y en los océanos, permitiendo así identificar problemáticas ambientales concretas y desarrollar estrategias para combatir el cambio climático y la crisis ambiental.

A corto y medio plazo los investigadores del IFIC y de la UCR continuarán esta colaboración para hacer medidas intercomparativas en el marco de estos proyectos de estudios ambientales con radiotrazadores, de especial relevancia para la consecución de los objetivos de desarrollo sostenible, en particular los relacionados con preservar los suelos, los mares y los océanos y las especies que habitan en ellos. Ambos grupos buscarán sinergias y aplicaciones a través de proyectos de intercambio en los que prima la interdisciplinariedad y la cooperación.

L’IFIC presenta el Pla Complementari de R+D+i del programa Astrofísica i Física d’Altes Energies

L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) coordina aquest programa de R+D+i que mobilitza prop de 8 milions d’euros en la Comunitat Valenciana, finançant 30 projectes d’investigació
L’exploració d’allò més gran i el més xicotet de l’univers és l’objectiu, així com també l’aplicació de les tecnologies desenvolupades en la lluita contra el càncer, entre altres camps

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), ha celebrat hui la presentació del Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat Valenciana. Aquest programa de R+D+i compta amb un pressupost a nivell autonòmic de 8 milions d’euros, finançats per la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya, i està coordinat per l’investigador del CSIC en l’IFIC Carlos Lacasta. L’exploració dels components microscòpics de l’univers i d’objectes astrofísics a grans escales i la seua interrelació és l’objectiu científic de la proposta, que també posa èmfasi en l’aplicació pràctica de les tecnologies desenvolupades.
La presentació ha reunit 60 persones expertes en la matèria i ha comptat amb la participació de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno; la secretària Autonòmica d’Universitats i Recerca, Mª Auxiliadora Jordá; el director general de Ciència i Investigació, Jorge Arnau Llinares; el vicerector d’Investigació de la UV, Carlos Hermenegildo; el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora; i la directora de l’IFIC, Nuria Rius, entre altres autoritats. L’acte ha sigut moderat per la investigadora del CSIC, Carmen García.
El Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat Valenciana forma part del projecte “Tecnologies avançades per a l’exploració de l’univers i els seus components”, on participen set comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Illes Balears, Cantàbria, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid. És finançat amb prop de 38 milions d’euros, procedents de les autonomies participants i de fons europeus aportats pel Ministeri de Ciència i Innovació a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que es nodreix del Fons de Recuperació ‘Next Generation’, aprovat per la UE per a fer front a la crisi del coronavirus.
El programa d’Astrofísica i Física d’Altes Energies és una de les 8 àrees prioritàries d’investigació que tant el Govern d’Espanya com les comunitats autònomes volen potenciar amb els plans complementaris per a R+D+i finançats amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. La Comunitat Valenciana participa en 5 de les 8 àrees d’interés cientificotècniques: Ciències Marines; Comunicació quàntica; Agroalimentació; Astrofísica i física d’altes energies; i Materials avançats.

 

Pla d’Astrofísica i Física d’Altes Energies en la Comunitat ValencianaLa iniciativa de la Comunitat Valenciana és la segona amb major finançament, prop de 8 milions d’euros, i està liderada per l’IFIC. Entre les institucions participants en el Pla Complementari d’Astrofísica i Física d’Altes Energies de la Comunitat Valenciana estan estan el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV), la Universitat d’Alacant (UA), la Universitat Miguel Hernández (UMH) i la Universitat Politècnica de València (UPV).
Per a Josefina Bueno, “aquestes disciplines necessiten de projectes d’investigació molt ambiciosos escomesos per grans col·laboracions nacionals i internacionals. En aqueix sentit, és important consolidar i mantindre als nostres grups en l’avantguarda d’aquest esforç, a més de potenciar la seua visibilitat per a optimitzar l’explotació científica dels projectes d’investigació i per a permetre’ls involucrar al teixit industrial des dels estadis més primerencs dels projectes en els quals participen. Un altre dels grans objectius és potenciar la coordinació amb altres grups nacionals per a incrementar la visibilitat i pes específic en les col·laboracions internacionals, de manera que els permeta escometre objectius més ambiciosos”.
L’exploració de les lleis de l’univers, des dels seus components microscòpics fonamentals als objectes astrofísics a grans escales i la seua interrelació, està darrere dels objectius primordials d’aquesta proposta. “El programa té un marcat caràcter tecnològic, i posa l’accent en el desenvolupament dels instruments que ens permeten aconseguir aquests objectius i preparar el camí al desconegut”, explica el coordinador, Carlos Lacasta. Per a això es financen 30 projectes d’investigació.
Els avanços científic-tecnològics que es duen a terme en aquests projectes tenen aplicació pràctica en altres àmbits, com la física mèdica (tant per al diagnòstic per imatge com el monitoratge de noves teràpies contra el càncer), o altres camps, com el control i el monitoratge del desmantellament de centrals nuclears.

Mès informació

https://rendiciocomptes.gva.es/es/plans-complementaris-en-les-arees-prioritaries-d-investigacio-en-astrofisica-i-fisica-d-altes-energies-i-materials-avancats

 

Un equip de l’IFIC desenvolupa una tecnologia per a visualitzar millor la distribució de radiofàrmacs en el cos del pacient

El grup IRIS de l’IFIC, coordinat per la investigadora Gabriela Llosá Llácer, està especialitzat en el desenvolupament de detectors per a aplicacions mèdiques

Aquesta tecnologia s’ha utilitzat anteriorment en experiments d’astropartículas o per a la detecció de focus radioactius després d’accidents nuclears

 

Un equip de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, desenvolupa un sistema de detecció de fotons i formació d’imatges que permetrà visualitzar durant un tractament mèdic la distribució del radiofàrmac en el cos del pacient i, d’aquesta manera, verificar que el radiofàrmac s’acumula en el lloc esperat i estimar millor la dosi de radiació que rep el tumor i la resta d’òrgans.

El grup IRIS (Image Reconstruction, Instrumentation and Simulations for medical applications), coordinat per la investigadora de l’IFIC Gabriela Llosá Llácer, està especialitzat en el desenvolupament de detectors per a aplicacions mèdiques. L’equip d’investigació ha centrat els seus esforços en la imatge mèdica i, en concret, en el monitoratge de la teràpia hadrónica o la verificació de tractaments amb radiofàrmacs, en aquest últim cas amb l’objectiu de millorar la visualització de la seua distribució en el cos humà quan s’administren al pacient.

Segons explica Llosá, “els sistemes d’imatge de fotons que s’utilitzen en l’actualitat en general tenen baixa eficiència, i tenen major dificultat quan hi ha fotons de diferents energies, quan aquestes energies són més altes que les dels radiotraçadors utilitzats per a diagnòstic, o bé, en segons quins àmbits, quan l’energia dels fotons incidents és desconeguda”.

La tecnologia que ha desenvolupat l’equip de l’IFIC consisteix en un sistema de detecció de fotons i formació d’imatges, basat en cristalls de bromur de lantani acoblats a fotomultiplicadors de silici que utilitza dos detectors o tres detectors en coincidència temporal i que, enfront dels sistemes convencionals, ofereix una major eficiència de detecció, molt bona resolució espacial i un gran camp de visió amb un detector compacte.

A més, segons indica Llosá, “hem ideat i patentat un mètode de reducció de soroll que ens permet treballar en escenaris adversos de baix senyal i també estem utilitzant intel·ligència artificial per a la millora de la imatge”.

Segons afig Jorge Roser, investigador del CSIC en l’IFIC, “per a esbrinar l’energia incident dels fotons en el nostre detector, hem desenvolupat models analítics de formació de la imatge que milloren els algorismes de reconstrucció tradicionals i que ens permeten obtindre imatges cuatridimensionales, on la quarta dimensió és l’energia dels raigs gamma incidents”.

 

Aplicacions prèvies

Aquesta tecnologia s’ha utilitzat anteriorment en experiments d’astropartículas o, per exemple, per a la detecció de focus radioactius després d’accidents nuclears a bord de drons o de robots.

En l’àmbit mèdic, el grup IRIS ha realitzat experiments en col·laboració amb centres de protonterapia com el Quirónsalud (Madrid) per al monitoratge de la teràpia hadrónica, i amb l’hospital La Fe (València) per a la verificació del tractament amb radiofàrmacs. En aquests moments, aquesta tecnologia ha entrat en una fase de valorització en la qual s’està testant el dispositiu en entorns rellevants per a augmentar el seu TRL (mètode per a estimar el progrés d’una tecnologia), i el que es persegueix és despertar l’interés de les empreses per a assegurar una futura comercialització del dispositiu. Això es duu a terme en el si dels projectes VALMONT (INNVA1/2021/37) i VALID (PDC2021-121839-I00), finançats per l’Agència Valenciana de la Innovació i l’Agència Estatal d’Investigació, respectivament.