Durant l’últim segle, els acceleradors de partícules han estat associats a la física bàsica: han sigut eines de descobriment i d’exploració de noves fronteres, àmbits en els quals han collit nombrosos èxits. El seu interés per a la ciència bàsica està associat a la possibilitat de concentrar grans quantitats d’energia en un volum xicotet, la qual cosa permet la producció de partícules pesants a les quals normalment no tenim accés o l’exploració de règims en els quals la matèria està sotmesa a molt altes temperatures. Exemples de grans resultats en aquesta direcció han sigut el descobriment del bosó d’Higgs, l’estudi de l’estructura interna del protó o la creació dels primers feixos de neutrins per a investigació.

No obstant això, en les últimes dècades la tecnologia d’acceleració ha anat trobant més i més aplicacions, alhora que anava madurant i resultant més accessible. Un dels camps en els quals han sigut més visibles aquestes aplicacions és la medicina, on feixos de partícules poden ser utilitzats per al tractament de malalties, especialment quan la cirurgia no és una bona opció. Dins d’aquest àmbit han aparegut diverses opcions, atés que els feixos utilitzats poden ser de fotons, de protons o fins i tot de nuclis. Altres àrees en les quals els acceleradors han trobat aplicació són, per exemple, la cristal·lografia, l’anàlisi de restes arqueològiques o la física de materials.

En el col·loqui d’aquesta setmana en l’IFIC el nostre company Juan Fuster ens parlarà sobre els camps d’aplicació que s’obrin davant la tecnologia d’acceleradors en l’actualitat, ben entrat el segle XXI. La medicina continua sent una forta motivació per al desenvolupament d’aquesta tecnologia, però la indústria també s’està incorporant com un motor cada vegada més potent. En particular, es detindrà en el paper que pot jugar en l’IFIC en aquestes iniciatives i en la col·laboració amb el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri de Ciència i Innovació per a participar en un futur centre de tractament mèdic mitjançant teràpia d’ions.

Juan Fuster Verdú és Professor d’Investigació del CSIC i membre de l’IFIC des de l’any 1996. Ha desenvolupat la seua carrera investigadora en física experimental d’altes energies, com a membre dels experiments CELLO, DELPHI i ATLES, i està també molt involucrat en el desenvolupament de tecnologia de detecció per al futur accelerador lineal. En l’actualitat la seua investigació està centrada fonamentalment en la física del quark top. Ha sigut director de l’IFIC, i també vicedirector de Tecnologia i Innovació, etapa durant la qual va promoure la creació de l’UCIE que hui dia existeix en l’institut. Des de l’any 2019 és el Delegat Institucional del CSIC per a la Comunitat Valenciana.

El col·loqui tindrà lloc el pròxim 16 de febrer a les 12:30h en la Sala d’actes de l’Edifici de Capçalera del Parc Científic i s’oferirà també telemàticament a través de Zoom. Consulta l’agenda d’esdeveniments per a accedir al seminari.