Category: Sin categoría

L’Institut de Física Corpuscular, IFIC, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat de València, va celebrar el dilluns 24 de novembre l’acte institucional commemoratiu del seu 75 aniversari, una cita que va tindre lloc a l’Auditori Marie Curie del Parc Científic de la Universitat de València.

La cerimònia va ser conduïda per Blanca Vicent Beneito, membre de la Comissió de Comunicació i Divulgació de l’IFIC, i va comptar amb la destacada presència de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino; la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre; la secretària autonòmica d’Universitats de la Generalitat Valenciana, María Esther Gómez, i l’equip directiu de l’IFIC.

Les autoritats foren rebudes per la direcció i la gerència del centre abans de l’inici oficial del programa. L’acte d’inauguració s’obrí a les 12 hores i va congregar més de dos centenars d’assistents, entre els quals es trobaven representants dels àmbits científic, acadèmic i polític, així com personal de l’institut.

Un dels eixos principals de la jornada consistí en un emotiu recorregut per la història de l’IFIC i la posada en valor dels seus fites científiques, des dels seus primers desenvolupaments i línies pioneres d’investigació fins a la seua participació en grans col·laboracions internacionals en física de partícules i física nuclear. Núria Rius i Sergio Pastor, en representació de l’equip directiu, explicaren l’evolució de l’institut al llarg de set dècades i mitja, així com el seu impacte en la ciència dins i fora del nostre país.

El programa inclogué també una taula redona sobre física de partícules i física nuclear, moderada per Blanca Vicent Beneito. En ella intervingueren Carmen García, professora d’investigació del CSIC i Premi Nacional d’Investigació 2024 en Ciències Físiques ‘Blas Cabrera’; María José Costa, professora d’investigació del CSIC i directora del Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN); César Domingo, investigador científic del CSIC, i Avelino Vicente, investigador de l’IFIC i professor permanent laboral de la Universitat de València.

A més, en el marc d’aquesta efemèride es va estrenar el nou vídeo corporatiu de l’institut, una producció audiovisual que presenta l’IFIC com un centre de recerca pioner i de caràcter internacional, i subratlla les seues importants contribucions a la societat. L’IFIC està acreditat com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa, el major reconeixement a l’excel·lència científica atorgat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats al nostre país, i està integrat per quasi 400 professionals procedents de 38 països, amb més de 100 doctorands.

Durant el discurs de clausura, la ministra Diana Morant va posar en valor el paper de la ciència com “la gran esperança per resoldre tots els reptes de la humanitat i de la societat” i va exaltat el paper de l’IFIC com a centre d’excel·lència pioner en física de partícules, nuclear i d’astropartícules: “Sense el vostre treball, el nostre país no podria aportar a la societat llum entre les ombres”. Així mateix, Morant es va referir a l’IFIC com “un exemple de l’èxit dels centres mixtos, que en unir capacitats les multiplica i fa una ciència més forta i amb major impacte en els territoris”.

En aquest sentit, tant la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, com la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre, destacaren també que l’IFIC és un clar exemple d’èxit dels centres mixtos, amb grups formats majoritàriament per membres d’ambdues institucions i recursos compartits.

Per la seua banda, la direcció del centre expressà la seua gratitud a totes les persones, dins i fora de l’IFIC, “que han contribuït al fet que aquesta celebració tan important per a nosaltres haja estat un èxit”. “Moltes gràcies per la vostra participació i suport. Estem més motivats que mai per afrontar els reptes del futur amb l’esperit col·laboratiu i l’entusiasme que ens ha mogut durant aquests 75 anys i que continuarà sent la nostra senya d’identitat”, expressaren.

En finalitzar l’acte, s’oferí un còctel per als assistents, concebut com un espai de trobada i celebració entre representants institucionals, personal investigador i col·laboradors del centre.

Del 20 al 24 d’octubre, el Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir la desena edició del congrés en Informació Quàntica a Espanya (ICE-10), la trobada anual de la Xarxa Espanyola d’Informació Quàntica (RITCE), que reuneix investigadors i investigadores nacionals i internacionals en els àmbits de la computació, les comunicacions, la metrologia i la termodinàmica quàntiques, entre altres àrees afins.

La conferència ICE deriva el seu nom, «Informació Quàntica a Espanya», del congrés amb què es va fundar la Xarxa Espanyola d’Informació i Tecnologies Quàntiques. En l’actualitat és un esdeveniment de referència per a la comunitat internacional, que té com a objectiu enfortir l’ecosistema quàntic nacional i promoure la participació de joves investigadors i investigadores de tots els camps de la ciència i les tecnologies quàntiques.

La cerimònia d’obertura va estar presidida pel Sr. Joaquín Aldas, vicerector de Planificació, Qualitat i Tecnologies de la Universitat de València (UV), i va comptar amb la participació dels organitzadors: el Sr. Armando Pérez (UV i IFIC), el Sr. Manuel Gessner (UV i IFIC), el Sr. José Manuel Claver (UV) i el Sr. Jorge Mocholí, subdirector general de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana. Tots coincidirem a destacar la rellevància de les tecnologies quàntiques i el seu potencial transformador en la societat i en la ciència.

La trobada ICE-10 va congregar més de 150 investigadors i investigadores en aquest camp, que al llarg de la setmana presentaren els seus avanços en 56 ponències científiques i dos sessions de pòsters.

L’organització d’aquesta edició ha anat a càrrec de professors i investigadors de la Universitat de València i de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat de València) i de la Universitat Politècnica de València (UPV), amb el suport de diversos projectes i institucions públiques que impulsen el desenvolupament de la investigació quàntica a Espanya: la Xarxa Espanyola d’Informació i Tecnologies Quàntiques i la Plataforma de Tecnologies Quàntiques del CSIC.

Un equip de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), se situa al capdavant d’una nova iniciativa per a la lluita contra el càncer des de la física mèdica. Es tracta del projecte AIDER (Advanced Imaging Detector for targeted Radionuclide therapy), que coordina la investigadora Gabriela Llosá i que té com a objectiu desenvolupar una eina d’imatge mèdica per a teràpia dirigida amb àtoms radioactius o radionúclids. Quatre grups acadèmics europeus, una empresa, dos hospitals i una associació de pacients formen el consorci que col·laborarà per a aquest fi durant quatre anys.

La teràpia amb radionúclids dirigida (TRD o TRT, per les sigles en anglés) utilitza radiofàrmacs per a administrar radiació de manera selectiva a cèl·lules canceroses en òrgans diana específics. Els radionúclids (àtoms radioactius) emeten radiació en desintegrar-se i destrueixen les cèl·lules canceroses. Una quantificació precisa de la dosi de radiació en les lesions i en els òrgans de risc és crucial per a millorar la seguretat del tractament i reduir els efectes secundaris.

El projecte AIDER construirà un sistema d’imatge basat en una tecnologia inicialment desenvolupada pel grup IRIS de l’IFIC, augmentant el seu rendiment mitjançant la integració de detectors i electrònica d’avantguarda. També millorarà la qualitat de la imatge i la dosimetria dels tractaments. El sistema, que es provarà en els hospitals del consorci, permetrà un avanç significatiu cap a l’aplicació d’aquesta tècnica en l’àmbit clínic i reforçarà aquesta línia d’investigació a escala internacional.

El consorci integra experts de la Universitat Claude Bernard de Lió i les seues entitats afiliades CNRS i INSA de Lió; l’Hospital Centre Léon Bérard de Lió i l’empresa DAMAVAN Imaging, per part de França; el Politecnico di Milano (Itàlia); l’Institut d’Enginyeria Mèdica de la Universität zu Lübeck (Alemanya); i l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, així com l’Associació de Pares de Xiquets amb Càncer de la Comunitat Valenciana.

AIDER és un projecte de col·laboració europeu finançat pel programa Horitzó Europa.

Més informació:
https://cordis.europa.eu/project/id/101165088

El treball titulat “X-ray simulations with gVirtualXray in medicine and life sciences”, desenvolupat pels investigadors Francisco Albiol, membre de l’Institut de Física Corpuscular (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), Alberto Albiol, investigador de la Universitat Politècnica de València i Alberto Corbi, qui va completar la seua tesi doctoral a l’IFIC, ha estat distingit amb el tercer premi Dirk Bartz 2025 en el marc de la prestigiosa Eurovis Conference, organitzada per la Eurographics Association (EA).

El premi reconeix avanços significatius en l’àmbit de la visualització computacional aplicada a la medicina i les ciències de la vida. En aquest cas, el jurat ha valorat especialment l’enfocament obert, versàtil i innovador de l’eina gVirtualXray (gVXR), una plataforma open source que permet simular en temps real projeccions de rajos X mitjançant tecnologia GPU i algoritmes de rasterització d’alt rendiment.

Una de les fortaleses de gVXR és que ha estat validada davant simulacions Monte Carlo, un mètode molt utilitzat en física mèdica que permet modelar amb gran precisió el comportament dels rajos X en travessar diferents teixits. Aquestes simulacions es basen en l’ús de nombres aleatoris per imitar milions de trajectòries possibles de les partícules, proporcionant resultats altament fiables, però amb un elevat cost computacional. L’eina desenvolupada per l’equip guardonat aconsegueix un equilibri entre realisme i eficiència, fet que la converteix en una alternativa especialment útil en contextos on cal una resposta ràpida i interactiva.

A més de la seua precisió, gVXR ha demostrat ser una eina eficaç tant en entorns educatius com en aplicacions de física mèdica avançada, permetent a estudiants i professionals explorar escenaris clínics complexos en entorns virtuals realistes i interactius.

Entre els assoliments derivats del projecte destaquen: la col·laboració internacional amb diversos centres acadèmics i clínics en la validació i aplicació del sistema; el desenvolupament d’aplicacions docents en realitat virtual immersiva per a l’ensenyament de tècniques radiològiques; la publicació d’articles científics i l’obtenció de diverses patents relacionades amb l’ús de simulacions per generar imatges densitomètriques i el seu ús clínic, i la transferència de tecnologia a projectes d’innovació aplicada, incloent-hi una col·laboració amb l’Institut de Biomecànica de València (IBV) en sistemes de reconeixement d’entorn per detectors de partícules, aprofitant les capacitats de gVXR com a generador sintètic de projeccions.

«Considere important reforçar la idea de comunitat i mostrar el nostre suport a iniciatives com gVirtualXRay, que ens ajuden a avançar i compartir coneixement. Confie que en futures ocasions puguem coordinar millor aquests temps per aprofitar al màxim l’oportunitat comunicativa, especialment sabent que són utilitats que molts dels nostres investigadors fan servir diàriament i que aquesta és una opció addicional de visibilitat», assenyala l’investigador Francisco Albiol.

Aquest reconeixement internacional posa de relleu no només la qualitat científica i tècnica del treball, sinó també el seu impacte transversal en sectors com la física mèdica, l’educació superior, la simulació clínica i el desenvolupament de noves eines per a la ciència de dades en imatge mèdica.

Enllaç a la mostra d’aplicacions reals que els investigadors estan desenvolupant en diferents fronts des d’aquesta comunitat: https://gvirtualxray.sourceforge.io/applications/

Un equip de l’Institut ITACA de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de València (UV), ha desenvolupat una metodologia que permet calcular les emissions de gasos contaminants generades pel trànsit en cada carrer de la ciutat de València, hora a hora. El sistema combina informació recollida pels sensors de trànsit ja instal·lats a la ciutat amb models d’emissió estandarditzats i reconeguts internacionalment.

Gràcies a aquest treball, ha sigut possible identificar les zones més afectades per la contaminació derivada del trànsit. Així, les zones més contaminades són els accessos nord (Av. de Catalunya, Av. Germans Machado) i oest (Av. del Cid, entrada per Tres Forques) de la ciutat. També destaquen per els seus alts nivells d’emissions altres vies amb gran densitat de trànsit com les avingudes Pérez Galdós i Giorgeta.

Segons l’estudi, en 2021 el trànsit rodat va generar a València més de 600.000 tones de gasos d’efecte d’hivernacle, a més de contaminants com òxids de nitrogen, monòxid de carboni, compostos orgànics volàtils i partícules en suspensió.

L’impacte dels carrils bici

El mètode desenvolupat per l’equip de l’Institut ITACA de la UPV i l’IFIC (CSIC-UV) permet avaluar l’impacte de la posada en marxa de noves mesures de mobilitat urbana sostenible. Com a exemple, l’equip de l’Institut ITACA va analitzar l’efecte de transformar un carril de trànsit en un carril bici a l’avinguda Regne de València. Després de la intervenció, les emissions en aquest tram es van reduir més d’un 45% durant les hores de major circulació.

“El model permet estimar de manera directa l’impacte de mesures concretes, amb un nivell de detall que fins ara no era possible. Açò permet simular quines mesures tindrien un major impacte en la reducció d’emissions i així invertir els recursos disponibles de la manera més eficient possible”, destaca Edgar Lorenzo Sáez, investigador de l’institut ITACA.

Reducció d’emissions entre 2016 i 2021

A més, l’estudi de l’equip de la UPV i l’IFIC constata una reducció progressiva de les emissions entre 2016 i 2021 a la ciutat de València. En aquest període, contaminants com el monòxid de carboni i els compostos orgànics volàtils van disminuir més d’un 30%. Aquesta davallada s’associa, segons l’estudi, a una menor presència de vehicles dièsel i a l’augment, encara limitat però creixent, de vehicles híbrids i elèctrics.

Un sistema més precís

Fins ara, el control de la qualitat de l’aire a València es basava en les dades de nou estacions fixes repartides per la ciutat. “Aquestes estacions no ofereixen una imatge completa de la ciutat. El nostre sistema permet cobrir tota la ciutat, fins i tot carrers i barris on no hi ha estacions de mesura directa”, destaca Jose Vicente Oliver, catedràtic de la UPV i investigador de l’institut ITACA.

“Aquesta capacitat d’anàlisi detallada és especialment útil per a planificar zones de baixes emissions, prioritzar intervencions en zones sensibles (com centres escolars o sanitaris) i comprovar si determinades mesures desplacen la contaminació a altres àrees o franges horàries. Això assegura que una mesura no desplace les emissions d’una zona de la ciutat a una altra, provocant injustícies ambientals”, afegeix Javier Urchueguía, catedràtic de la UPV i investigador de l’institut ITACA.

L’IFIC ha col·laborat en el tractament de les dades recollides per les més de 3.500 espirals electromagnètiques distribuïdes per la ciutat per a mesurar la intensitat de pas de cotxes, bicicletes i patinets. “Les tècniques actuals d’anàlisi de dades han sigut claus per a depurar, validar i estructurar la enorme quantitat d’informació generada pel sistema de gestió del trànsit”, explica Miguel García Folgado, investigador del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular. “Gràcies a això, ha sigut possible estudiar l’impacte del trànsit en la contaminació urbana amb una resolució espacial i temporal sense precedents, identificant amb precisió els punts crítics d’emissions”.

Per a dur a terme aquest estudi, l’equip de la UPV i l’IFIC va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, que va facilitar l’accés a les dades del sistema de gestió del trànsit, i amb el finançament de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en el marc del projecte AVI AirLuisa.

Referència:
Edgar Lorenzo-Sáez, Javier F. Urchueguía, Miguel García Folgado, Jose-Vicente Oliver-Villanueva, Methodology development for high-resolution monitoring of emissions in urban road traffic systems, Atmospheric Pollution Research, Volume 16, Issue 9, 2025, DOI: https://doi.org/10.1016/j.apr.2025.102600

Dos equips pertanyents al Grup d’Espectroscòpia Gamma i Neutrons de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, GN-Vision i LINrem, han sigut premiats amb una ajuda de 20.000 euros cadascun en la final del Hackathon Activa-T del CSIC, celebrada el passat divendres 13 de juny a la Casa de la Ciència del CSIC de Sevilla.

El CSIC va seleccionar GN-Vision, LINrem, OncoLiCure i Selva-Si com a guanyadors d’aquesta edició, reconeixent el seu alt potencial innovador i donant suport al seu desenvolupament cap al mercat. Cada projecte rebrà una ajuda econòmica i assessorament per materialitzar la seua idea de negoci i fundar una spin-off.

Els dos equips de l’IFIC finalistes en la Pitch Competition van ser: GN-Vision, integrat per Víctor Babiano Suárez i Jorge Lerendegui Marco, i LINrem, representat per Ariel Tarifeño-Saldivia.

La iniciativa forma part de Converge, el hub d’innovació oberta del CSIC, que impulsa la creació d’empreses basades en el coneixement generat dins de la institució.

Durant el Hackathon, els participants van validar i refinar la seua proposta de negoci amb el suport d’experts en dinamització i mentors d’Andalucía Emprende i Sevilla Emprendedora. En la fase final, huit equips van presentar el seu Elevator Pitch davant d’un jurat especialitzat.

Projectes guardonats de l’IFIC

GN-Vision és un dispositiu patentat (WO2021229132A1), portàtil i escalable que revoluciona la caracterització de residus radioactius en superar les limitacions de la instrumentació actual. Aquesta solució d’avantguarda integra tècniques avançades d’imatge computada i intel·ligència artificial per identificar i localitzar fonts radioactives, generant imatges gamma-neutró d’alta resolució espacial i permetent la identificació in situ i no invasiva d’isòtops emissors de neutrons. Açò redefineix la classificació de residus de manera més segura i eficient, permetent als operaris treballar a distància i obtindre resultats gràfics a l’instant, la qual cosa optimitza recursos i protegeix el personal en un sector crític.

L’investigador Víctor Babiano Suárez, portaveu del projecte, comenta: “Estem immensament feliços i orgullosos de rebre aquest reconeixement. És un testimoni del dur treball i la dedicació de tot l’equip del Grup d’Espectroscòpia Gamma i Neutrons. Aquest premi és molt important, ja que no sols visibilitza la tasca del nostre institut, sinó que també subratlla la nostra aposta ferma per la transferència del coneixement científic des de la investigació cap a la societat.”

LINrem és un desenvolupament conjunt entre l’IFIC i la Universitat Politècnica de Catalunya. Els dosímetres LINrem representen una tecnologia innovadora en el camp de la dosimetria de neutrons i la protecció radiològica, destacant per les seues millores en portabilitat, sensibilitat energètica i resolució temporal, en comparació amb les tecnologies actualment disponibles al mercat. LINrem busca donar resposta a un desafiament important: la monitorització de la dosi secundària de neutrons en tractaments oncològics mitjançant protonteràpia. L’objectiu és integrar aquestes tecnologies optimitzades en els centres de teràpia, facilitant així la presa de decisions durant la planificació dels tractaments, amb la finalitat de minimitzar el risc d’aparició de nous càncers a llarg termini.

Per la seua banda, Ariel Tarifeño-Saldivia, portaveu d’aquest projecte, assenyala: “L’experiència en el Hackathon de Sevilla ha sigut increïble. Hem participat en jornades molt intenses, treballant a contrarellotge junt amb els mentors empresarials, desenvolupant una idea de negoci, creant material audiovisual i competint amb altres projectes del CSIC que són realment brillants. Hem aprés moltíssim. Així mateix, crec que aquest programa ens ha permés fer evolucionar, de manera molt positiva, el plantejament de transferència i la potencial formulació d’una EBT per a cadascun dels nostres projectes.” A més, l’investigador destaca que els resultats obtinguts són una excel·lent notícia per a l’IFIC, reconegut com a centre d’excel·lència Severo Ochoa, ja que donen visibilitat al treball de transferència que s’està duent a terme des de l’institut, especialment davant la Vicepresidència d’Innovació i Transferència del CSIC.

Programa

El programa CSIC Activa-T busca impulsar la innovació i l’emprenedoria en tot el territori nacional i afavorir el networking amb el teixit emprenedor. En l’edició de 2025, 18 equips de tot el CSIC van ser seleccionats en la primera fase, 3 d’ells procedents de la Comunitat Valenciana, entre els quals es troben els dos equips guardonats de l’IFIC.

València, 7 d’abril de 2025 – La primera Trobada Anual de la Xarxa Innoagents, celebrada el divendres 4 d’abril al Palau de les Comunicacions de València, ha reunit prop de 200 especialistes en innovació per a posar en valor el paper clau d’aquest personal tècnic en la connexió entre l’ecosistema científic-tecnològic i el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Al llarg de la jornada, es van destacar els resultats obtinguts pels Innoagents durant 2024, any en què van mobilitzar prop de 960 projectes d’innovació amb un pressupost global pròxim als 195 milions d’euros. Aquests agents, desplegats en universitats, centres tecnològics, associacions empresarials i entitats d’investigació, han dut a terme més de 3.500 accions orientades a detectar necessitats empresarials, activar projectes col·laboratius i facilitar la transferència efectiva de coneixement.

En aquest context, la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, va anunciar una nova línia d’ajudes que permetrà la incorporació en 2025 d’una figura addicional: els agents d’innovació de proximitat. Aquesta iniciativa, dotada amb 1,2 milions d’euros, té com a objectiu reforçar la innovació en àrees industrials i zones rurals mitjançant un enfocament més pròxim i contextualitzat.

“La creació d’aquesta nova figura de proximitat reflectix el compromís del Consell amb el creixement i la consolidació de la xarxa”, va assenyalar Cano. “Volem aprofitar el profund coneixement que tenen aquestes entitats sobre les necessitats reals del territori per a fomentar projectes d’I+D+i amb un impacte directe en la competitivitat i la sostenibilitat de les nostres empreses”.

Actualment, la Xarxa Innoagents compta amb 55 especialistes distribuïts en 16 agrupacions empresarials, 2 instituts tecnològics, 5 centres d’investigació sanitària, 7 universitats i 3 centres del CSIC. El seu treball se centra en escoltar activament l’entorn empresarial i investigador, identificar oportunitats de col·laboració i facilitar la viabilitat de projectes mitjançant assessorament tècnic i cerca de finançament.

Durant l’acte també va intervenir el director general d’Innovació, Juan José Cortés, qui va subratllar que la xarxa no sols és rendible en termes econòmics, sinó que està accelerant la transformació de sectors tradicionals com el tèxtil, l’agroalimentari o el calçat, al mateix temps que impulsa noves àrees estratègiques com la biotecnologia, la salut o la fotònica.

La jornada va incloure taules redones amb empreses i entitats col·laboradores, que van compartir experiències d’èxit junt amb els Innoagents, així com una reflexió sobre el seu paper dinamitzador en ferramentes clau com la Compra Pública Innovadora.

A més, es va presentar el pla de formació contínua per als agents, que inclou tallers bimensuals, intercanvi de bones pràctiques i sessions conjuntes amb empreses per a reforçar la xarxa i multiplicar el seu impacte.

Aquesta primera Trobada Anual marca un nou repte per a la Xarxa Innoagents, que aspira no sols a continuar creixent, sinó a consolidar-se com un instrument essencial per a reduir la bretxa entre ciència i empresa, impulsant una innovació més inclusiva, territorial i estratègica.

Font: Noticies IFIC

La infraestructura d’intel·ligència artificial Artemisa, instal·lada a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, ha sigut beneficiària d’una ajuda destinada a l’adquisició d’equipament científic-tècnic en el marc del Subprograma Estatal d’Infraestructures i d’Equipament Científic-Tècnic. Aquesta subvenció, cofinançada pel Ministeri de Ciència i Universitats, el CSIC i l’IFIC, s’emmarca dins del Programa Estatal per a Impulsar la Investigació Científic-Tècnica i la seua Transferència, l’objectiu del qual és enfortir la capacitat investigadora dels centres i promoure el desenvolupament de tecnologies avançades.

Gràcies a aquesta concessió, Artemisa ampliarà les seues capacitats de computació avançada i processament de dades, consolidant-se com una referència en l’àmbit de la intel·ligència artificial (IA) i l’aprenentatge automàtic (Machine Learning) aplicats a la física de partícules i altres àrees científiques. En particular, la inversió permetrà l’adquisició de nous servidors amb unitats de processament gràfic (GPUs) d’última generació, així com la millora de la infraestructura d’emmagatzematge i connectivitat de dades. El finançament obtingut (1,2M EUR) permetrà duplicar la capacitat de càlcul actual de la infraestructura.

Aquest reforç en l’equipament d’Artemisa contribuirà a l’execució de projectes científics de gran impacte, facilitant l’anàlisi de dades en experiments de física d’altes energies, el desenvolupament de models d’IA aplicats a la investigació mèdica i l’estudi de tècniques avançades de simulació computacional. A més, la millora de la infraestructura afavorirà la col·laboració amb altres centres nacionals, impulsant la transferència de coneixement i l’aplicació de la IA en múltiples disciplines.

“La concessió d’aquesta ajuda subratlla el compromís de l’IFIC i de la comunitat científica amb el desenvolupament d’infraestructures de vanguarda, essencials per al progrés de la investigació a Espanya i el seu posicionament en l’àmbit internacional”, comenta José Enrique García, investigador de l’IFIC i responsable d’Artemisa.

Sobre la infraestructura:

La infraestructura Artemisa va nàixer per la necessitat dels grups de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) d’una infraestructura singular dedicada a la Intel·ligència Artificial. Encara que inicialment era d’ús exclusiu de l’institut, ja en 2021 es va identificar la creixent necessitat en l’àmbit acadèmic d’aquest tipus d’infraestructures, i el seu ús es va estendre a tot tipus d’estudis i centres d’investigació. Recentment, sent ja una infraestructura consolidada, es va obrir el seu ús a empreses (PIMEs) a través del programa europeu de “Digital Innovation Hub” (InnDIH).

Artemisa compta actualment amb 23 servidors que allotgen processadors NVIDIA GPU Volta V100, 11 servidors amb una GPU NVIDIA Ampere A100 i un servidor amb 8 GPUs del mateix model. Els servidors estan especialment adaptats per a realitzar càlculs en intel·ligència artificial. A més d’aquests servidors, que han d’utilitzar-se en mode batch, hi ha disponibles dues interfícies on els usuaris poden assajar prèviament els seus programes. Artemisa compta addicionalment amb un sistema d’emmagatzematge i de CPUs d’última generació.

L’investigador de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) i científic titular del CSIC, Germán Rodrigo, juntament amb els agents d’innovació de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) de l’IFIC, van participar el passat 27 de març a l’esdeveniment Spain Quantum Network, celebrat a Madrid i organitzat per Itecam (Centre Tecnològic Industrial de Castilla-La Mancha). Aquest fòrum nacional va reunir experts en computació quàntica de centres de recerca, universitats i empreses tecnològiques amb l’objectiu de fomentar la col·laboració i el desenvolupament de projectes innovadors en aquest camp emergent.

Durant l’esdeveniment, Germán Rodrigo va presentar la seua recerca a l’IFIC sobre l’ús de les fluctuacions del buit quàntic per al desenvolupament d’algorismes que milloren les prediccions en física de partícules. Aquesta línia de recerca té un gran potencial per revolucionar la simulació de processos quàntics en acceleradors com el LHC, així com obrir noves vies per al desenvolupament d’aplicacions en computació quàntica. Per la seua part, els representants de la UCIE van destacar el paper de l’IFIC en la transferència de coneixement cap al sector empresarial, promovent sinergies entre la recerca fonamental i la innovació aplicada.

El Spain Quantum Network va incloure ponències i sis dinàmiques de grup en què van participar al voltant de 100 tecnòlegs per debatre sobre les qüestions claus de la computació quàntica. Les sessions, moderades per experts com Javier Mas Solé (TalentQ Quantum Spain) i Pilar Troncoso (QCentroid), van facilitar l’intercanvi d’idees i la creació de noves col·laboracions.

Aquest esdeveniment es va emmarcar dins de Quantum Spain, una iniciativa nacional clau per a l’impuls de la computació quàntica al país. En aquest context, es va presentar el projecte QUORUM, un ecosistema de col·laboració en què participen entitats com FIDESOL, Gradiant, Itecam, CESGA, Fujitsu i QCentroid, que té com a objectiu fomentar la innovació en tecnologies quàntiques a Espanya. QUORUM, finançat per fons europeus sota el Next Generation EU i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i finançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), busca generar coneixement, transferir tecnologia i desenvolupar talent en aquest camp emergent.

La participació de l’IFIC en aquest fòrum reafirma el seu compromís amb la tecnologia d’avantguarda i amb l’exploració de noves oportunitats en la computació quàntica, contribuint de manera activa al progrés científic i al creixement del sector tecnològic.

Nota de premsa: https://delegacion.comunitatvalenciana.csic.es/wp-content/uploads/2025/03/10-03-2025-IFIC-Buit-quantic.-VAL.pdf