L’IFIC destaca en el Valencia Digital Summit 2024 amb un paper actiu en innovació i transferència de tecnologia

L’Institut de Física Corpuscular, centre pertanyent a la Universitat de València i al CSIC, ha sigut protagonista en el recent Valencia Digital Summit (VDS) 2024, aportant la seua experiència tant en l’àmbit de la transferència de tecnologia com en la participació en activitats que premien el talent i la innovació tecnològica.

Durant l’esdeveniment, celebrat en la Ciutat de les Arts i les Ciències els dies 23 i 24 d’octubre, els agents de la unitat d’innovació i transferència UCIE-IFIC col·laboraren activament en l’estand de la Universitat de València, oferint informació als assistents sobre les capacitats i els projectes de transferència de la universitat, a més d’establir contactes amb agents d’interés per a futures col·laboracions i aliances estratègiques en el sector de la ciència aplicada i la innovació.

La intervenció de l’IFIC va ser especialment rellevant en una de les taules redones de l’esdeveniment, en què Luis Caballero, investigador de l’IFIC i CEO de l’empresa spin-off HYBRIMS, va compartir la seua experiència en la creació d’aquesta nova empresa derivada, mostrant com la investigació de frontera pot donar lloc a aplicacions tecnològiques en benefici de la societat. En el debat, moderat per Kristin Suleng, responsable de comunicació de la Fundació Parc Científic de la Universitat de València, també van participar altres representants d’empreses innovadores i docents de la Universitat de València, promovent el paper fonamental de les spin-offs com a motor de transferència de coneixement des de la universitat al mercat.

A més, l’estudiant recentment graduat en el Màster en Física Nuclear i de Partícules i col·laborador de l’IFIC, Pablo Copete Garrido, va tindre un destacat paper en el hackathon del Summit, on juntament amb el seu equip va guanyar The Challenge després de desenvolupar una solució innovadora en un repte proposat per Naturgy per a la detecció i prevenció d’incendis en plantes fotovoltaiques. La seua proposta, que integrava drons i tecnologia d’intel·ligència artificial, va ser seleccionada entre nombroses propostes en una competició de dues fases, on van participar setanta estudiants seleccionats d’entre més de tres-cents candidats. Aquest assoliment ressalta el compromís de l’IFIC en la formació i el suport a joves talents en l’àmbit de la tecnologia i la ciència aplicada.

Amb la seua presència i activitats en el Valencia Digital Summit 2024, l’IFIC ha demostrat el seu lideratge no sols en investigació, sinó també en la transferència de coneixement cap als sectors industrials i en la promoció de la innovació col·laborativa, posicionant-se com una entitat clau dins de l’ecosistema d’innovació valencià.

Nueva convocatoria de la infraestructura Artemisa para cálculos en inteligencia artificial

La nueva convocatoria para solicitar el uso de la infraestructura Artemisa para trabajos de investigación que requieran cálculos en inteligencia artificial y aprendizaje automático, estará abierta desde el 9 de septiembre hasta el 6 de 2024.

En esta convocatoria podrán solicitar el uso de la infraestructura todos los grupos de investigación de las universidades públicas y organismos públicos de investigación españoles.

Artemisa cuenta actualmente con 23 servidores que alojan sendos procesadores NVIDIA GPU Volta V100, 11 servidores con una GPU NVIDIA Ampere A100 y un servidor con 8 GPUs del mismo modelo. Los servidores están especialmente aptos para realizar cálculos en inteligencia artificial. Además de estos servidores, que han de utilizarse en modo “batch”, hay disponibles dos interfaces donde los usuarios pueden ensayar previamente sus programas. Artemisa cuenta adicionalmente con un sistema de almacenamiento y de CPUs de última generación.

Los grupos que deseen utilizar Artemisa deberán solicitarlo en su sitio web: https://artemisa.ific.uv.es/

siguiendo los pasos que allí se indican.

Las solicitudes serán evaluadas por un comité que tendrá en cuenta el interés científico de las propuestas, el historial del grupo proponente, la adecuación de los cálculos al uso de los recursos de Artemisa, en particular la utilización de la inteligencia artificial y las disponibilidades de la infraestructura. Adicionalmente, podrá tenerse en cuenta su impacto social, muy especialmente si los objetivos del proyecto están recogidos en la matriz de prioridades de la RIS3 de la Comunitat Valenciana.

Artemisa está cofinanciada por la Unión Europea y la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana a través del proyecto IDIFEDER/2018/048 del Programa Operativo FEDER 2014-2020 de la Comunitat Valenciana. Con el soporte del Ministerio MCIU con fondos de la Unión Europea NextGenerationEU (PRTR-C17.I01) y la Generalitat Valenciana (ASFAE/2022/024).

L’IFIC rep l’acreditació Severo Ochoa com a centre d’excel·lència de mans de la ministra Diana Morant

Font: https://webific.ific.uv.es/web/content/el-ific-recibe-la-acreditaci%C3%B3n-severo-ochoa-como-centro-de-excelencia-de-manos-de-la

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, va rebre la setmana passada l’acreditació com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa en un acte que va ser presidit per la Ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. A l’esdeveniment van assistir representants de tots els centres i unitats acreditats en aquest programa d’excel·lència entre 2018 i l’actualitat, i també va comptar amb la presència del director de l’Agència Estatal d’Investigació, Domènec Espriu, la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre, i el president del Comitè Científic de la Fundació “la Caixa”, Javier Solana.

El programa de Centres d’Excel·lència Severo Ochoa i Unitats d’Excel·lència María de Maeztu busca impulsar la qualitat de la investigació científica espanyola mitjançant el reconeixement d’organismes d’investigació que destaquen per la rellevància i l’impacte de les seues activitats. El reconeixement s’atorga a través d’una convocatòria competitiva les sol·licituds de la qual són avaluades per un comitè científic internacional. Els criteris per a aquesta avaluació inclouen l’impacte de la investigació a escala global, la generació de coneixement de frontera, la capacitat per a formar i atraure recursos humans a escala internacional, la col·laboració amb altres centres d’investigació de primer nivell i les activitats de transferència i divulgació del coneixement a la societat. Els centres i unitats reconeguts abasten una àmplia gamma de disciplines científiques, des de les matemàtiques, la física, la química i l’enginyeria, fins a les humanitats i les ciències socials, passant per les ciències de la vida i la medicina.

L’IFIC rep la distinció Severo Ochoa per segona vegada, després d’una primera etapa en el període 2015-2019. En aquesta ocasió, el projecte concedit és per quatre anys amb un total de 5,5 milions d’euros, mentre que l’acreditació té una validesa de sis anys, fins al març de 2030. A més del reconeixement social i científic, l’acreditació permet l’accés prioritari a altres iniciatives per a promoure la investigació.

En l’acte, celebrat al CaixaForum de Madrid, la ministra Morant va destacar la “profunda capacitat transformadora” d’aquestes institucions d’excel·lència per a contribuir, des de la ciència, a afrontar els reptes als quals Espanya s’enfronta com a país. “Sou la prova que la ciència, el benestar i la democràcia són tres pilars indiscutibles i inseparables que hem de cuidar i enfortir”, va assenyalar.

Sobre l’IFIC

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) és pioner a Espanya en la investigació en física de partícules, física nuclear i d’astropartícules, així com en les seues aplicacions tant en física mèdica com en altres camps de la ciència i la tecnologia. L’IFIC té una arrelada trajectòria de participació en projectes científics internacionals, juntament amb institucions com el CERN o Fermilab, i els seus investigadors es troben a l’avantguarda del coneixement científic en física fonamental.

Gràcies a aquesta distinció, l’IFIC pretén acostar la investigació fonamental a la societat, promovent una integració més profunda de la ciència en el teixit social i econòmic. Per a aconseguir-ho, s’ha dissenyat una estratègia basada en iniciatives innovadores en àrees com les tecnologies quàntiques, la física mèdica i la instrumentació avançada, essencials per a l’avenç del coneixement científic i amb un gran potencial per a generar aplicacions amb impacte directe en la vida quotidiana en camps com la salut, l’energia i les comunicacions. Un component essencial d’aquest programa és l’enfortiment de la transferència de tecnologia, incloent-hi aliances amb empreses i altres centres d’innovació, per a facilitar l’aplicació pràctica d’aquestes investigacions.

A més, el projecte Severo Ochoa de l’IFIC té un fort compromís amb la formació de noves generacions de personal investigador, brindant-li les eines necessàries per a enfrontar-se als desafiaments tecnològics que estan sorgint dels avanços en intel·ligència artificial. “Aquest pla estratègic, a més de reforçar i diversificar la nostra investigació, està dissenyat per a anticipar i respondre als reptes del futur. La ciència està en constant evolució, i amb aquest enfocament volem assegurar-nos que l’IFIC es mantinga a l’avantguarda en el desenvolupament de noves tecnologies i en la creació de solucions que beneficien la societat en el seu conjunt”, assegura Verónica Sanz, investigadora principal del projecte Severo Ochoa a l’IFIC.

Èxit en el Taller d’Intel·ligència Artificial per a PIMES

El passat 18 de juny, es va celebrar amb gran èxit el taller “Digital Mindset: IMPULSA LA TEUA COMPETITIVITAT AMB LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL” en Cambra València, dirigit a les empreses de la Comunitat Valenciana amb potencial internacional. Aquest esdeveniment, organitzat per Cambra de València, ENN_Seimed i la UCIE IFIC, va reunir a més d’una dotzena d’empresaris i emprenedors interessats a conéixer com la intel·ligència artificial (IA) pot transformar els seus negocis.

Durant el taller, els participants van tindre l’oportunitat d’aprendre sobre les aplicacions pràctiques de la IA en diferents àrees empresarials de la mà de José Enrique García Navarro, coordinador de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial de l’IFIC. A més, es van presentar les eines i recursos que el projecte INNDIH, en el qual UV, CSIC, EEN_SEIMED participen com a membres del consorci, posa a disposició de les pimes. Amb suport dels tècnics, els participants van realitzar un diagnòstic personalitzat del seu nivell de digitalització, amb el qual aprofundir en les oportunitats que aquesta tecnologia pot aportar en els seus processos.

El taller va concloure amb una sessió de preguntes i respostes, on els empresaris van poder resoldre els seus dubtes i rebre assessorament personalitzat sobre com implementar la IA en els seus negocis. Els organitzadors van anunciar que, a causa de l’èxit d’aquesta edició, s’estan planificant futures sessions per a seguir donant suport a les pimes en la seua transformació digital.

El MICIU presenta a informació pública el projecte de Reial decret que desenvolupa el sexenni de transferència i amplia l’abast dels quinquennis d’investigació

Font: MICIU

  • Aquest tràmit estarà obert 15 dies per a recollir les aportacions i comentaris d’aquelles persones que estiguen interessades a fer-ho.
  • La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha destacat que, amb aquest tràmit, el MICIU fa un nou pas per a l’aprovació d’aquest Reial decret, tan demandat per la comunitat científica i universitària del nostre país, recollit en la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) ha presentat a informació pública el projecte de Reial decret pel qual es desenvolupa el sexenni de transferència i s’amplia l’àmbit d’aplicació dels quinquennis d’investigació, com es recull en la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Aquest tràmit estarà obert 15 dies per a recollir les aportacions i comentaris d’aquelles persones que estiguen interessades a fer-ho.En el cas dels sexennis de transferència, es produeix una ampliació objectiva del seu àmbit amb incentius que arribaran no sols a l’activitat investigadora, com ocorria fins ara, sinó també a la transferència dels resultats de la investigació efectuada pel personal investigador funcionari de carrera pertanyent als Organismes Públics d’Investigació (OPIS) de l’Administració General de l’Estat.En el cas dels quinquennis del personal d’investigació dels Organismes Públics d’Investigació (OPIS), aquests avaluaran i reconeixeran per primera vegada tots els mèrits d’investigació realitzats anteriorment en el sector públic i en qualsevol universitat, tant a Espanya com a l’estranger. Fins al moment, els quinquennis només reconeixien l’experiència en els OPIS del nostre país.La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha destacat que, amb aquest tràmit, “el MICIU fa un nou pas per a l’aprovació d’aquest Reial decret, tan demandat per la comunitat científica i universitària del nostre país”, tal com recull la Llei de la Ciència.Morant ha explicat que aquest Reial decret “afavorirà que la ciència arribe a tota la societat, a les empreses i les administracions públiques, perquè incentivem la transferència dels resultats de la investigació. És essencial que aquests resultats arriben a la ciutadania i es puguen beneficiar d’ells”.En definitiva, ha assegurat Morant, “suposa un avanç fonamental perquè Espanya es convertisca en un país basat en el coneixement i pose la ciència al centre de les seues polítiques”.

Enllaç: Projecte de Reial decret pel qual es modifiquen diversos reials decrets reguladors de les avaluacions del personal investigador dels Organismes Públics d’Investigació i del personal docent i investigador de les Universitats públiques.

Desenvolupen un escàner únic per a planificar la prototeràpia contra el càncer

Font: Nota de premsa CSIC

L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV), l’Institut d’Estructura de la Matèria (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM) desenvolupen el primer escàner per a tomografia amb protons enterament espanyol.

Una col·laboració liderada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i formada per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, l’Institut d’Estructura de la Matèria (IEM-CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), ha aconseguit desenvolupar el primer escàner per a tomografia amb protons enterament espanyol. Este nou dispositiu permet obtindre imatges a partir de les partícules que s’empren en prototeràpia, una nova tècnica per a tractar el càncer, i així planificar millor les dosis del tractament. Els primers resultats d’este projecte han sigut publicats recentment en la revista The European Physical Journal Plus.

La prototeràpia és una forma avançada de tractament del càncer que utilitza protons. En els últims anys ha guanyat popularitat a causa dels seus avantatges sobre la radioteràpia convencional, ja que les característiques d’estes partícules que formen el nucli atòmic permeten depositar quasi tota la seua energia en les cèl·lules tumorals sense afectar a penes el teixit sa. No obstant això, per a poder planificar el tractament correctament es requerixen imatges mèdiques del pacient.

Estes imatges s’obtenen ara amb raigs X a través de les anomenades tomografies axials informatitzades (TACs). No obstant això, el tractament posterior es realitza amb feixos de protons, no amb raigs X (compostos per fotons, les partícules de la llum), la qual cosa introduïx incerteses a l’hora de planificar el tractament i calcular les dosis correctament.

Una possible solució a este problema seria obtindre les imatges directament amb protons. L’innovador escàner desenvolupat per la col·laboració espanyola liderada pel CSIC és el primer del seu tipus a Espanya que aconseguix este objectiu, destaquen els investigadors. “Encara que actualment és un escàner preclínic que ha obtingut imatges de maniquins xicotets, els resultats han sigut prometedors i han demostrat la viabilitat del concepte”, afirma Enrique Nácher, científic del CSIC en l’IFIC que dirigix este projecte.

L’equip d’investigació ha combinat un conjunt de detectors de seguiment i un centellejador d’alta resolució d’energia per a detectar l’energia residual dels protons. Van utilitzar diversos maniquins que es van irradiar amb protons en un centre de prototeràpia a Cracòvia (Polònia). Van mesurar els maniquins en diferents angles per a obtindre imatges reconstruïdes per retroproyección filtrada, que es van utilitzar per a determinar les capacitats de l’escàner i validar el seu ús com a escàner de protons per tomografia computada (proton-CT).

Segons els resultats de l’article, l’escàner pot produir imatges de qualitat mitjana-alta, amb un poder de resolució comparable al d’altres escàners d’última generació. En opinió dels investigadors, si el sistema s’escala adequadament podria utilitzar-se per a obtindre imatges de pacients abans de la prototeràpia, millorant significativament la precisió en la planificació del tractament. “Això permetria optimitzar la deposició de dosi en el teixit cancerós, minimitzant l’exposició de teixit sa”, explica l’investigador de l’IFIC.

Reutilització de recursos

L’escàner de protons desenvolupat per la col·laboració entre l’Institut de Física Corpuscular, l’Institut d’Estructura de la Matèria i la Universitat Complutense de Madrid, s’ha construït reutilitzant instrumentació i materials d’antics prototips d’altres projectes de física nuclear que ja no eren útils per als seus propòsits originals. Este enfocament ha permés maximitzar la reutilització de recursos sense necessitat d’invertir en nova instrumentació, promovent l’ús eficient i sostenible dels recursos existents, destaquen els seus promotors.

L’acreditació de la Universitat de València com a Oficina de Transferència de Coneixement aportarà més fons i recursos

Font: UVNoticies

La Universitat de València (UV) s’ha inscrit en el registre oficial del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats com a Oficina de Transferència de Coneixement (OTC). Amb l’acceptació de la seua inscripció, a més del reconeixement oficial a la seua trajectòria de transferència, la institució accedirà a nous fons governamentals i europeus, més recursos per a la internacionalització, millor suport tècnic i assessorament, o noves infraestructures i equipament.

Les OTC naixen com a conseqüència del Pla de Transferència i Col·laboració del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el marc de l’impuls a la innovació, la transferència del coneixement, la difusió i la cultura científica, tecnològica i innovadora. Es defineixen com el conjunt d’estructures organitzatives que fan funcions de transferència i disposen de personal amb caràcter permanent. S’estableix, per tant, una nova concepció d’OTC no lligada a una “oficina física” –com ho eren les OTRI (Oficines de Transferència de Resultats de la Investigació)– sinó vinculades a l’exercici de funcions de transferència.

El reconeixement i la inscripció com a OTC de la Universitat de València s’ha aconseguit després d’acreditar que la UV disposa d’un ecosistema de transferència conformat per les diferents estructures que adopten, com a pròpies, les funcions de transferència de coneixement definides pel Ministeri.

Sota el paraigua dels vicerectorats d’Innovació i Transferència, Investigació i Estudis, s’han fet constar les funcions de transferència que es fan als departaments, instituts de recerca, ERI i Escola Doctoral, que es podrien considerar com les “estructures bàsiques de transferència”. A més, també s’han destacat i posat en valor les que han realitzat la Incubadora d’Alta Tecnologia AgrotecUV, la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i), UVEmprén, UVCàtedres, ParcUV, o les UCIE i els agents d’innovació. Cal afegir-hi, també, les pròpies dels serveis centrals: el Servei de Transferència i Innovació i el de Gestió de la Investigació.

Les funcions de transferència reconegudes a la UV amb aquesta inscripció són la protecció dels resultats de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I); l’explotació de resultats de recerca, invencions i noves tecnologies a través de qualsevol tipus de contracte que supose la transmissió de l’ús o la titularitat a tercers; la recerca col·laborativa entre entitats públiques i privades; la contractació de serveis d’R+D+I i tecnològics; la promoció de la creació d’entitats basades en el coneixement (abans spin-off) i la difusió social del coneixement.

Entre els nous fons a què la UV podrà accedir hi ha els del Govern d’Espanya dirigits específicament a donar suport a la transferència de coneixement i la innovació, sobre recerca aplicada, desenvolupament de tecnologia, formació de personal o protecció de la propietat industrial.

La institució acadèmica valenciana també podrà incrementar el nombre i la qualitat de plans de finançament de la Unió Europea que donen suport a la recerca, la innovació i la transferència de tecnologia, entre els quals Horitzó Europa, el programa marc de recerca i innovació de la UE.

La inscripció com a oficina OTC també permetrà a la Universitat de València disposar de recursos més grans per a la seua internacionalització, a través de l’assistència per establir col·laboracions internacionals, participar en fires i esdeveniments i accedir a programes d’intercanvi i mobilitat per a personal emprenedor i investigador.

La millora del suport tècnic i l’assessorament per a projectes d’R+D+I i la seua transferència, en assumptes com la gestió de la propietat intel·lectual o l’elaboració de noves estratègies, l’oferirà el Govern d’Espanya a través del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com també d’altres entitats de transferència.

També, amb la inscripció com a OTC, la UV es podrà beneficiar de programes de finançament amb els quals podrà accedir a infraestructura i equipaments altament especialitzats en recerca i desenvolupament tecnològic, en projectes de transferència de tecnologia que requerisquen socis acadèmics o industrials.

El IFIC rep finançament del Consell de Seguretat Nuclear per a avaluar una tecnologia que millora la gestió de residus nuclears

Nota de premsa del CSIC

  • L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) treballa amb el responsable de la seguretat de les centrals nuclears a Espanya per a implementar un nou sistema de gestió de residus
  • El dispositiu del IFIC, que conjumina tècniques d’imatge mèdica i intel·ligència artificial, és capaç de realitzar tomografies dinàmiques de l’activitat radioactiva dels contenidors de residus nuclears

 

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), únic organisme competent en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica a Espanya, ha concedit finançament per a desenvolupar un nou projecte en l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV). Es tracta del projecte PROTON, que té com a objectiu elaborar metodologies d’avaluació per a provar una tecnologia tomogràfica desenvolupada en el IFIC que permet visualitzar, analitzar i controlar l’activitat de residus nuclears. L’equip del projecte prendrà mesuraments i posarà a prova estes metodologies d’avaluació en la central nuclear de Garoña (Burgos).

Este projecte naix d’una col·laboració que va començar en 2015 entre un equip d’investigació del IFIC, liderat pel científic del CSIC Francisco Albiol i l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA). Van desenvolupar una sèrie de tecnologies disruptives que permeten realitzar tomografies dinàmiques de la radiació gamma procedent dels isòtops radioactius dels residus nuclears, facilitant així la classificació dels mateixos i reduint els costos en el procés de desmantellament de centrals nuclears, que s’estimen en uns 4.000 milions d’euros a Espanya.

Fins ara s’empren procediments estàtics per a determinar l’activitat i la dosi d’un contenidor de residus radioactius. “La tecnologia que hem desenvolupat en el IFIC permet una reconstrucció tomogràfica més àgil i independent de la forma del contenidor i de la posició dels detectors, aprofitant el reconeixement de l’entorn mitjançant intel·ligència i visió artificial, així com tècniques tomogràfiques adaptades de la imatge mèdica”, explica Francisco Albiol.

No obstant això, esta tecnologia requerix una avaluació per part de l’organisme regulador, el CSN, abans de la seua incorporació a la indústria. En este context, l’objectiu principal del projecte *Proton és familiaritzar al *CSN amb l’ús, avantatges i limitacions de la tecnologia desenvolupada pel IFIC, així com recopilar aspectes rellevants per al calibratge i maneig d’estes. “Durant la realització del projecte es busca avaluar dispositius de tomografia de raigs gamma portàtils i independents de la geometria, amb la finalitat de garantir la seua capacitat per a estimar la distribució i la quantificació de l’activitat i la dosi de manera precisa”, resumix el coordinador del projecte en el CSN, Juan González Cadelo.

 

Proves en la central nuclear de Garoña

Per a la correcta avaluació de les tecnologies desenvolupades, els membres del projecte tenen entre els seus objectius acudir a la central nuclear de Garoña (Burgos), on es prendran mesuraments i es posaran a proves les metodologies implementades. Actualment, ja s’ha validat un prototip per a la reconstrucció tomogràfica de l’activitat gamma i la seua distribució tridimensional en contenidors de residus nuclears, la qual cosa ha portat a l’obtenció de diverses patents per a estos desenvolupaments.

Este projecte no sols busca proporcionar criteris que inspiren confiança en la tecnologia per a caracteritzar els residus nuclears, sinó també complir amb els requisits reguladors de la indústria i establir límits que asseguren el correcte funcionament d’esta innovadora tecnologia. “Amb Proton esperem millorar significativament els processos d’avaluació i gestió de residus nuclears, contribuint així a la seguretat i eficiència en la indústria nuclear”, finalitza Albiol.

HYBRIMS, una spin-off del IFIC (Universitat de València – CSIC), desenvolupa dispositius per al diagnòstic precís i la millora del pronòstic dels pacients de càncer

Font: UVNoticies

Una nova spin-off de la Universitat de València (UV) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) portarà al mercat un dispositiu d’imatge biomèdica per al guiat de la biòpsia de càncer en temps real. La tecnologia utilitzada —titularitat industrial de totes dues institucions públiques— proporciona de manera combinada imatges metabòliques i morfològiques que permeten una caracterització molt més precisa dels tumors. El sistema facilita, a més, la personalització tant del diagnòstic com del tractament dels i les pacients de càncer.

La patent que la UV i el CSIC han llicenciat a l’empresa HYBRID IMAGING SYSTEMS S.L. (HYBRIMS) es refereix a un nou dispositiu mèdic que permet, per primera vegada en temps real, seleccionar durant la biòpsia de càncer les parts més actives i agressives dels tumors.

La tecnologia en què es basa aquest equipament aborda el diagnòstic del càncer a partir de la combinació, en un únic dispositiu i en directe, d’imatges clíniques fins ara només disponibles per separat i de manera seqüencial. El nou sistema combina eficaçment imatges gamma i d’ultrasò, aportant informació metabòlica i morfològica del tumor o el gangli sentinella en una imatge híbrida, visualitzant les seues zones més actives o agressives i permetent el guiat de la biòpsia de càncer en temps real. Tot això aporta als equips mèdics un coneixement més profund del tumor i redueix els costos generals del tractament.

“Mitjançant aquest avançament en la imatge biomèdica fem un pas endavant cap a la medicina de precisió, ja que el sistema permet un tractament oncològic precís i personalitzat”, comenta Luis Caballero, investigador científic de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, centre mixt UV-CSIC) i promotor principal de l’empresa. “A més de millorar el diagnòstic i el pronòstic de la pacient o el pacient de càncer, aquesta nova tecnologia suposarà una reducció del nombre de falsos positius i negatius, la qual cosa contribuirà a reduir l’estrés i l’ansietat de les persones afectades”, afig l’investigador. El nou dispositiu serà mòbil, compacte, lleuger i, per tant, altament operatiu.

Constituïda com a Societat de Responsabilitat Limitada (SL), HYBRID IMAGING SYSTEMS S.L. ha sigut reconeguda aquest dimarts 7 de maig com a spin-off de la Universitat de València i del CSIC. Totes dues institucions participen, al costat dels promotors, en el capital social de la nova spin-off.

 

Investigació col·laborativa en spin-offs mixtes

La Universitat de València compta en l’actualitat amb 23 spin-offs actives, principalment en els camps de les Ciències de la Vida i de les Enginyeries i la Tecnologia. Des de 2005, el nombre d’empreses reconegudes per la institució no ha deixat de créixer i ampliar els seus camps d’actuació, en línia amb la seua condició d’universitat generalista.

Així, empreses derivades de la investigació en Ciències Socials i Humanitats, o empreses en els camps de la Indústria Química, la Instrumentació Òptica o la Instrumentació Física, per a aplicacions en sectors com la biotecnologia, la biomedicina o l’electrònica, entre altres– se sumen ja al catàleg de spin-offs de la Universitat de València; un catàleg que, des de començaments d’aquest 2024, deixa traslluir un model d’investigació cada vegada més col·laboratiu, amb la consegüent generació de patents institucionals conjuntes.

HIBRIMS és la segona spin-off mixta que la UV reconeix enguany i la primera al costat del CSIC.

La UCIE del IFIC visita las instalaciones de AVS, Tekniker y del Laboratorio Subterráneo de Canfranc

La UCIE del IFIC visitó este pasado mes de marzo las instalaciones de AVS (Added Value Industrial Engeineering Solucions), adjudicataria de la licitación de la Compra Pública Precomercial impulsada por el CDTI para el desarrollo de un demostrador para la fase de inyección de un acelerador de iones de C6+ basado en un acelerador lineal de radiofrecuencia compacto, cuya ejecución se llevará a cabo en Valencia.
La existencia en el IFIC de grupos de investigación que trabajan en este área y que son posibles contratistas de servicios de I+D para el proyecto, justifican la necesidad de reforzar las relaciones con la empresa.
Durante la visita, acompañados de Miguel Ángel Carrera, CEO de AVS, se pudo ver de primera mano el trabajo de la empresa tanto en el área del espacio como en el área de fusión nuclear en sus sedes de Vitoria y Elgoibar, respectivamente.

En esta última localidad se encuentran también las instalaciones de Tekniker, una fundación privada sin ánimo de lucro dedicada a la investigación tecnológica e industria donde se llevan a cabo desarrollos, estudios e investigaciones, así como apoyo estratégico en relación con terceros a las entidades colaboradoras y contratantes. Dada la reciente relación establecida entre el IFIC y Tekniker tras la participación conjunta en grupos de trabajo de la plataforma de la industria de la ciencia, se aprovecha la cercanía con AVS para visitarles y conocer de primera mano a los equipos y los desarrollos que están llevando a cabo y valorar posibles nuevas colaboraciones.

Para finalizar y aprovechar al máximo el viaje, la UCIE se desplazó hasta Canfranc para visitar las instalaciones del Laboratorio Subterráneo, ICTS con la que el IFIC mantiene una larga relación al tener alojados algunos de sus experimentos más destacados.