La Xarxa Innoagents es consolida com a motor de transferència de coneixement amb el suport institucional a la seua ampliació

València, 7 d’abril de 2025 – La primera Trobada Anual de la Xarxa Innoagents, celebrada el divendres 4 d’abril al Palau de les Comunicacions de València, ha reunit prop de 200 especialistes en innovació per a posar en valor el paper clau d’aquest personal tècnic en la connexió entre l’ecosistema científic-tecnològic i el teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Al llarg de la jornada, es van destacar els resultats obtinguts pels Innoagents durant 2024, any en què van mobilitzar prop de 960 projectes d’innovació amb un pressupost global pròxim als 195 milions d’euros. Aquests agents, desplegats en universitats, centres tecnològics, associacions empresarials i entitats d’investigació, han dut a terme més de 3.500 accions orientades a detectar necessitats empresarials, activar projectes col·laboratius i facilitar la transferència efectiva de coneixement.

En aquest context, la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano, va anunciar una nova línia d’ajudes que permetrà la incorporació en 2025 d’una figura addicional: els agents d’innovació de proximitat. Aquesta iniciativa, dotada amb 1,2 milions d’euros, té com a objectiu reforçar la innovació en àrees industrials i zones rurals mitjançant un enfocament més pròxim i contextualitzat.

“La creació d’aquesta nova figura de proximitat reflectix el compromís del Consell amb el creixement i la consolidació de la xarxa”, va assenyalar Cano. “Volem aprofitar el profund coneixement que tenen aquestes entitats sobre les necessitats reals del territori per a fomentar projectes d’I+D+i amb un impacte directe en la competitivitat i la sostenibilitat de les nostres empreses”.

Actualment, la Xarxa Innoagents compta amb 55 especialistes distribuïts en 16 agrupacions empresarials, 2 instituts tecnològics, 5 centres d’investigació sanitària, 7 universitats i 3 centres del CSIC. El seu treball se centra en escoltar activament l’entorn empresarial i investigador, identificar oportunitats de col·laboració i facilitar la viabilitat de projectes mitjançant assessorament tècnic i cerca de finançament.

Durant l’acte també va intervenir el director general d’Innovació, Juan José Cortés, qui va subratllar que la xarxa no sols és rendible en termes econòmics, sinó que està accelerant la transformació de sectors tradicionals com el tèxtil, l’agroalimentari o el calçat, al mateix temps que impulsa noves àrees estratègiques com la biotecnologia, la salut o la fotònica.

La jornada va incloure taules redones amb empreses i entitats col·laboradores, que van compartir experiències d’èxit junt amb els Innoagents, així com una reflexió sobre el seu paper dinamitzador en ferramentes clau com la Compra Pública Innovadora.

A més, es va presentar el pla de formació contínua per als agents, que inclou tallers bimensuals, intercanvi de bones pràctiques i sessions conjuntes amb empreses per a reforçar la xarxa i multiplicar el seu impacte.

Aquesta primera Trobada Anual marca un nou repte per a la Xarxa Innoagents, que aspira no sols a continuar creixent, sinó a consolidar-se com un instrument essencial per a reduir la bretxa entre ciència i empresa, impulsant una innovació més inclusiva, territorial i estratègica.

Artemisa, la infraestructura d’intel·ligència artificial de l’IFIC, rep una ajuda de més d’1 milió d’euros que li permetrà duplicar la capacitat de càlcul actual

Font: Noticies IFIC

La infraestructura d’intel·ligència artificial Artemisa, instal·lada a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, ha sigut beneficiària d’una ajuda destinada a l’adquisició d’equipament científic-tècnic en el marc del Subprograma Estatal d’Infraestructures i d’Equipament Científic-Tècnic. Aquesta subvenció, cofinançada pel Ministeri de Ciència i Universitats, el CSIC i l’IFIC, s’emmarca dins del Programa Estatal per a Impulsar la Investigació Científic-Tècnica i la seua Transferència, l’objectiu del qual és enfortir la capacitat investigadora dels centres i promoure el desenvolupament de tecnologies avançades.

Gràcies a aquesta concessió, Artemisa ampliarà les seues capacitats de computació avançada i processament de dades, consolidant-se com una referència en l’àmbit de la intel·ligència artificial (IA) i l’aprenentatge automàtic (Machine Learning) aplicats a la física de partícules i altres àrees científiques. En particular, la inversió permetrà l’adquisició de nous servidors amb unitats de processament gràfic (GPUs) d’última generació, així com la millora de la infraestructura d’emmagatzematge i connectivitat de dades. El finançament obtingut (1,2M EUR) permetrà duplicar la capacitat de càlcul actual de la infraestructura.

Aquest reforç en l’equipament d’Artemisa contribuirà a l’execució de projectes científics de gran impacte, facilitant l’anàlisi de dades en experiments de física d’altes energies, el desenvolupament de models d’IA aplicats a la investigació mèdica i l’estudi de tècniques avançades de simulació computacional. A més, la millora de la infraestructura afavorirà la col·laboració amb altres centres nacionals, impulsant la transferència de coneixement i l’aplicació de la IA en múltiples disciplines.

“La concessió d’aquesta ajuda subratlla el compromís de l’IFIC i de la comunitat científica amb el desenvolupament d’infraestructures de vanguarda, essencials per al progrés de la investigació a Espanya i el seu posicionament en l’àmbit internacional”, comenta José Enrique García, investigador de l’IFIC i responsable d’Artemisa.

Sobre la infraestructura:

La infraestructura Artemisa va nàixer per la necessitat dels grups de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) d’una infraestructura singular dedicada a la Intel·ligència Artificial. Encara que inicialment era d’ús exclusiu de l’institut, ja en 2021 es va identificar la creixent necessitat en l’àmbit acadèmic d’aquest tipus d’infraestructures, i el seu ús es va estendre a tot tipus d’estudis i centres d’investigació. Recentment, sent ja una infraestructura consolidada, es va obrir el seu ús a empreses (PIMEs) a través del programa europeu de “Digital Innovation Hub” (InnDIH).

Artemisa compta actualment amb 23 servidors que allotgen processadors NVIDIA GPU Volta V100, 11 servidors amb una GPU NVIDIA Ampere A100 i un servidor amb 8 GPUs del mateix model. Els servidors estan especialment adaptats per a realitzar càlculs en intel·ligència artificial. A més d’aquests servidors, que han d’utilitzar-se en mode batch, hi ha disponibles dues interfícies on els usuaris poden assajar prèviament els seus programes. Artemisa compta addicionalment amb un sistema d’emmagatzematge i de CPUs d’última generació.

Germán Rodrigo i la UCIE de l’IFIC al Spain Quantum Network: Impuls a la computació quàntica

L’investigador de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) i científic titular del CSIC, Germán Rodrigo, juntament amb els agents d’innovació de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) de l’IFIC, van participar el passat 27 de març a l’esdeveniment Spain Quantum Network, celebrat a Madrid i organitzat per Itecam (Centre Tecnològic Industrial de Castilla-La Mancha). Aquest fòrum nacional va reunir experts en computació quàntica de centres de recerca, universitats i empreses tecnològiques amb l’objectiu de fomentar la col·laboració i el desenvolupament de projectes innovadors en aquest camp emergent.

Durant l’esdeveniment, Germán Rodrigo va presentar la seua recerca a l’IFIC sobre l’ús de les fluctuacions del buit quàntic per al desenvolupament d’algorismes que milloren les prediccions en física de partícules. Aquesta línia de recerca té un gran potencial per revolucionar la simulació de processos quàntics en acceleradors com el LHC, així com obrir noves vies per al desenvolupament d’aplicacions en computació quàntica. Per la seua part, els representants de la UCIE van destacar el paper de l’IFIC en la transferència de coneixement cap al sector empresarial, promovent sinergies entre la recerca fonamental i la innovació aplicada.

El Spain Quantum Network va incloure ponències i sis dinàmiques de grup en què van participar al voltant de 100 tecnòlegs per debatre sobre les qüestions claus de la computació quàntica. Les sessions, moderades per experts com Javier Mas Solé (TalentQ Quantum Spain) i Pilar Troncoso (QCentroid), van facilitar l’intercanvi d’idees i la creació de noves col·laboracions.

Aquest esdeveniment es va emmarcar dins de Quantum Spain, una iniciativa nacional clau per a l’impuls de la computació quàntica al país. En aquest context, es va presentar el projecte QUORUM, un ecosistema de col·laboració en què participen entitats com FIDESOL, Gradiant, Itecam, CESGA, Fujitsu i QCentroid, que té com a objectiu fomentar la innovació en tecnologies quàntiques a Espanya. QUORUM, finançat per fons europeus sota el Next Generation EU i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i finançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), busca generar coneixement, transferir tecnologia i desenvolupar talent en aquest camp emergent.

La participació de l’IFIC en aquest fòrum reafirma el seu compromís amb la tecnologia d’avantguarda i amb l’exploració de noves oportunitats en la computació quàntica, contribuint de manera activa al progrés científic i al creixement del sector tecnològic.

Investigadors de l’IFIC (CSIC-UV) utilitzen el buit quàntic per a millorar les prediccions en física de partícules i avançar en computació quàntica

Nota de premsa: https://delegacion.comunitatvalenciana.csic.es/wp-content/uploads/2025/03/10-03-2025-IFIC-Buit-quantic.-VAL.pdf

Un equip internacional liderat per l’Institut de Física Corpuscular crea un algorisme que representa de forma més precisa les col·lisions que ocorren en acceleradors com el LHC

Un equip internacional liderat per investigadors de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, ha desenvolupat un algorisme que permet predir amb major precisió el comportament de les partícules elementals en acceleradors com el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC) del CERN. Aquest nou mètode es basa en les fluctuacions del buit quàntic, un fenomen desconcertant de la Física que, paradoxalment, ofereix representacions matemàtiques més precises dels processos físics. Aquest mètode, publicat a la prestigiosa revista científica Physical Review Letters, s’ha implementat per primera vegada en un ordinador quàntic, un avanç arreplegat en un altre article publicat a la revista Quantum Science and Technology.

El buit en Física quàntica és un concepte tan fascinant com desconcertant. Lluny de ser un espai desproveït de tot contingut, representa un escenari dinàmic on partícules i antipartícules sorgeixen i s’aniquilen de manera constant, guiades pel principi d’incertesa de Heisenberg. Aquestes fluctuacions del buit quàntic, encara que breus, deixen una petjada indeleble que permet millorar significativament les prediccions teòriques sobre el comportament de les partícules subatòmiques, una cosa fonamental per a interpretar les dades en experiments com el LHC.

Tradicionalment, els models teòrics que prediuen aquest comportament s’han basat en els diagrames del premi Nobel Richard Feynman, que representen, de manera gràfica i concisa, la interacció entre un conjunt de partícules que col·lideixen inicialment i les que emergeixen com a resultat d’eixa col·lisió. No obstant això, el formalisme matemàtic utilitzat permet, en uns certs casos, la producció d’algunes d’aquestes partícules amb energia exactament nul·la o en la mateixa direcció.

Encara que aquestes configuracions són vàlides des del punt de vista matemàtic, manquen de significat físic. Aquest fenomen reflecteix una característica essencial de la mecànica quàntica: el nombre de partícules no és fix i pot canviar a causa de fluctuacions quàntiques. Això complica els càlculs teòrics i genera grans desafiaments, ja que sovint sorgeixen infinits matemàtics que dificulten obtindre resultats precisos.

La investigació liderada per l’IFIC proposa un enfocament innovador: basar els càlculs teòrics en les amplituds de buit, és a dir, en diagrames que no inclouen partícules externes i se centren en les fluctuacions intrínseques del buit quàntic. Aquesta estratègia elimina les dificultats associades als valors infinits i ofereix representacions matemàtiques més precises dels processos físics reals.

Com explica Germán Rodrigo, investigador principal del grup LHCPHENO a l’IFIC que lidera el treball, “quan un formalisme matemàtic condueix a complicacions innecessàries, sol ser un senyal que existeix un mode més elegant i directe per a obtindre el resultat. El mètode que hem desenvolupat incorpora de manera manifesta el principi físic fonamental de causalitat, o causa-efecte. Ademés de possibilitar prediccions teòriques més avançades, ofereix una nova perspectiva per a entendre les enigmàtiques propietats quàntiques del buit”, assegura el físic del CSIC.

Aplicacions en computació quàntica

L’absència d’infinits, juntament amb la naturalesa quàntica intrínseca de la física de partícules, ha permés als investigadors implementar amb èxit el seu nou algorisme en un ordinador quàntic. Aquesta fita ha facilitat la predicció, per primera vegada en aquesta mena de plataformes, de la taxa de desintegració del bosó de Higgs, la partícula elemental responsable de la massa en l’univers, a segon ordre de la teoria quàntica de camps, el marc teòric que combina la mecànica quàntica i la relativitat especial per a descriure com interactuen les partícules elementals.

Això representa un avanç significatiu, perquè els càlculs a ordres alts en teoria quàntica de camps, on cada ordre nou millora significativament la descripció del sistema, són extremadament complexos i requereixen una gran capacitat computacional. Aconseguir aquest resultat en un ordinador quàntic, a més de validar la seua capacitat per a abordar problemes avançats de física teòrica, obri noves possibilitats per a l’ús de la computació quàntica en simulacions de partícules elementals i altres aplicacions en física d’altes energies.

Jorge Martínez de Lejarza, doctorant a l’IFIC i un dels autors de l’últim treball, apunta: “Els ordinadors quàntics prometen revolucionar la computació en el segle XXI, superant als ordinadors clàssics en la resolució d’uns certs problemes concrets. En física de partícules ens enfrontem a alguns dels majors desafiaments en la ciència i, en eixe sentit, la nostra missió és reformular-los per a permetre la seua execució en ordinadors quàntics, contribuint així a avançar en una millor comprensió de l’univers”.

Aquest avanç obri noves oportunitats per al desenvolupament d’aplicacions en computació quàntica i representa un pas significatiu en l’exploració de les fronteres de la física de partícules. Els dos treballs s’han realitzat en col·laboració amb personal investigador de la Universitat de Salamanca, la Universitat Autònoma de Sinaloa (Mèxic) i la Iniciativa en Tecnologies Quàntiques del CERN.

 

Referències:
S. Ramírez-Uribe, P.K. Dhani, G.F.R. Sborlini and G. Rodrigo, Rewording Theoretical Predictions at Colliders with Vacuum Amplitudes, Phys. Rev. Lett. 133 (2024) 211901. DOI: https://doi.org/10.1103/PhysRevLett.133.211901

J.J.Martínez de Lejarza, D.F. Rentería-Estrada, M. Grossi and G. Rodrigo, Quantum integration of decay rates at second order in perturbation theory, Quantum Sci.Technol. 10 (2025) 2, 025026. DOI: https://doi.org/10.1088/2058-9565/ada9c5

El detector KM3NeT, submergit en la Mediterrània, ‘atrapa’ el neutrí de major energia detectat fins a la data.

El passat dimecres, 12 de febrer de 2025, una col·laboració internacional amb la participació del CSIC va informar a la revista Nature sobre la detecció del neutrí de major energia observat fins a la data i captat pel detector KM3NeT, submergit a les aigües del Mediterrani. Es tracta d’una partícula elemental elusiva, extremadament difícil d’observar i d’origen desconegut. El descobriment evidencia el potencial d’aquest experiment per estudiar el cosmos a través dels neutrins, la segona partícula més abundant a l’univers darrere dels fotons.

Aquest rellevant descobriment, portada de la prestigiosa revista científica, proporciona la primera evidència que neutrins d’energies tan altes es produeixen a l’univers, encara que el seu origen continua sent desconegut. A KM3NeT participen diversos grups científics espanyols, entre ells l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, i la Unitat Mixta de l’Institut Espanyol d’Oceanografia del CSIC i la Universitat Politècnica de València.

El 13 de febrer de 2023, el detector ARCA del telescopi submarí de neutrins KM3NeT va detectar un esdeveniment extraordinari associat a un neutrí d’una energia estimada d’uns 220 PeV (220.000 bilions d’electronvolts, molt més gran que les partícules que produeix el LHC del CERN). Aquest esdeveniment, anomenat KM3-230213A, fa referència al neutrí més energètic observat fins ara i proporciona la primera evidència que neutrins d’energies tan altes es produeixen a l’univers. Després d’un llarg i meticulós treball per analitzar i interpretar les dades, la col·laboració de KM3NeT comparteix avui els detalls d’aquest descobriment en un article sense precedents publicat a la revista Nature.

L’esdeveniment detectat es va identificar com un muó (una partícula elemental parent de l’electró) que va travessar tot el detector, produint senyal en més d’un terç dels sensors. La inclinació de la seva trajectòria, juntament amb la seva enorme energia, proporciona proves convinents que el muó es va originar a partir d’un neutrí còsmic que va interactuar a les proximitats del detector.

“KM3NeT ha començat a explorar un rang d’energia i sensibilitat on els neutrins detectats poden ser produïts en fenòmens astrofísics extrems. Aquesta primera detecció d’un neutrí de centenars de PeV obre un nou capítol en l’astronomia de neutrins i una nova finestra d’observació de l’univers,” comenta Paschal Coyle, portaveu de KM3NeT en el moment de la detecció i investigador al Centre de Física de Partícules IN2P3/CNRS de Marsella (França).

Neutrins, les partícules elementals més misterioses

L’univers d’alta energia és el regne d’esdeveniments colossals com els forats negres supermassius, les explosions de supernoves i les explosions de raigs gamma, successos que encara no es comprenen completament. Aquests poderosos acceleradors còsmics generen fluxos de partícules anomenades raigs còsmics, que poden interactuar amb la matèria que els envolta, produint neutrins i fotons. Durant el seu viatge per l’univers, els raigs còsmics més energètics poden interactuar amb els fotons de la radiació de fons de microones, la primera llum després de l’origen del cosmos, per produir neutrins extremadament energètics: els neutrins cosmogènics.

“Els neutrins són una de les partícules elementals més misterioses. Careixen de càrrega elèctrica, gairebé no tenen massa i interactuen dèbilment amb la matèria. Són missatgers còsmics especials que ens proporcionen informació única sobre els mecanismes implicats en els fenòmens més energètics i ens permeten explorar els confins més llunyans de l’univers,” explica Rosa Coniglione, portaveu adjunta de KM3NeT en el moment de la detecció i investigadora a l’Institut Nacional de Física Nuclear (INFN) d’Itàlia.

Tot i que són la segona partícula més abundant de l’univers després dels fotons que formen la llum, la seva interacció extremadament dèbil amb la matèria els fa molt difícils de detectar i requereix detectadors enormes. El telescopi de neutrins KM3NeT, actualment en construcció, és una infraestructura gegantina al fons del mar composta per dos detectors, ARCA i ORCA. KM3NeT utilitza l’aigua del mar com a mitjà d’interacció per detectar els neutrins. Els seus mòduls òptics de tecnologia d’alta gamma detecten la llum Cherenkov, un resplendor blavós que genera la propagació a l’aigua de partícules ultrarelativistes resultants de les interaccions amb neutrins.

Aquest neutrí d’ultra alta energia pot tenir el seu origen directament en un potent accelerador còsmic. Alternativament, podria ser la primera detecció d’un neutrí cosmogènic. No obstant això, basant-se en aquest únic neutrí, és difícil arribar a conclusions sobre el seu origen, com afirmen els científics de la col·laboració. Les futures observacions se centraran a detectar més esdeveniments d’aquest tipus per construir una imatge més clara. L’expansió en curs de KM3NeT amb unitats de detecció addicionals i l’adquisició de nous dades milloraran la seva sensibilitat i augmentaran la seva capacitat per identificar fonts de neutrins còsmics, convertint KM3NeT en un actor principal a l’astronomia multimensatger.

 

Participació espanyola a KM3NeT

La col·laboració KM3NeT reuneix més de 360 científics, enginyers, tècnics i estudiants de 68 institucions de 22 països de tot el món. A Espanya participen l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València; la Unitat Mixta de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) del CSIC i la Universitat Politècnica de València (UPV); l’IGIC de la Universitat Politècnica de València; la Universitat de Granada i el LAB de la Universitat Politècnica de Catalunya.

La participació espanyola als telescopis de neutrins va començar fa tres dècades, quan un petit grup d’investigadors de l’IFIC es van unir a la iniciativa de construir el primer telescopi de neutrí submarí, ANTARES, que va començar a prendre dades a mitjan anys 2000. El professor d’investigació del CSIC a l’IFIC Juan José Hernández Rey, portaveu adjunt d’ANTARES durant la seva construcció i primera operació, afirma que “en aquells moments encara estava per demostrar la viabilitat tècnica d’instal·lar al fons del mar un instrument similar. L’únic intent precedent, un projecte estatunidenc, va acabar sent cancel·lat.” ANTARES, que va operar durant 16 anys i va ser desmantellat recentment, va marcar el camí a seguir.

Poc temps després que ANTARES entrara en funcionament va començar el disseny d’un telescopi encara més gran, KM3NeT, actualment en fase d’instal·lació encara que ja pot prendre dades en la seva configuració parcial. “Els grups espanyols que formen part de KM3NeT, a més de participar en la construcció de diversos elements del telescopi, cobreixen diverses línies d’investigació: astronomia multimensatger, cerca de matèria fosca, estudi de les oscil·lacions de neutrins, cerca de nova física a través dels neutrins…”, explica el professor de la UV Juan de Dios Zornoza Gómez, coordinador dels grups espanyols a KM3NeT. “També treballem en les implicacions d’aquest extraordinari succés i en el seu coneixement més profund.”

La participació dels grups espanyols a KM3NeT està finançada per diversos programes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com programes europeus i regionals (Generalitat Valenciana i Junta d’Andalusia). La contribució activa del CSIC a KM3NeT respon a l’aposta decidida del major organisme de ciència espanyol pel desenvolupament de les grans infraestructures científiques internacionals.

 

Astronomia de neutrins

L’àrea de l’astronomia de neutrins es troba en plena expansió i els investigadors espanyols confien que, amb la instal·lació completa dels dos detectors de KM3NeT, ARCA i ORCA, es pugui aportar nova llum sobre el misteri de l’origen dels neutrins còsmics. “Per a determinar la direcció i l’energia d’aquest neutrí es va requerir una calibració precisa del telescopi i sofisticats algoritmes de reconstrucció de trajectòries. A més, aquesta extraordinària detecció es va aconseguir amb només una dècima part de la configuració final del detector, demostrant el gran potencial del nostre experiment per a l’estudi dels neutrins i l’astronomia de neutrins”, comenta Aart Heijboer, coordinador de Física i Programari de KM3NeT en el moment de la detecció i investigador a l’Institut Nacional de Física Subatòmica (Nikhef), als Països Baixos.

 

Miembros del equipo VEGA del IFIC, junto a uno de los elementos del detector ANTARES, antecesor de KM3NeT. De izquierda a  derecha, fila posterior: Juan Zúñiga, David Calvo, Francisco Salesa, Diego Real, Mario Manzaneda, Juan de Dios Zornoza, Juan  Palacios, Adrian Saina, Emilio Pastor, Alfonso García, Alfonso Lazo, Rebecca Gozzini, Vincent Cecchini, Agustín Sánchez; fila  anterior: Jorge Prado, Nadja Lessing, Juan José Hernández, Adriana Bariego, Sergio Alves.

Membres de l’equip VEGA de l’IFIC, al costar d’un dels elements del detector ANTARES, predecessor de KM3NeT. D’esquerra a dreta, fila posterior: Juan Zúñiga, David Calvo, Francisco Salesa, Diego Real, Mario Manzaneda, Juan de Dios Zornoza, Juan Palacios, Adrian Saina, Emilio Pastor, Alfonso García, Alfonso Lazo, Rebecca Gozzini, Vincent Cecchini, Agustín Sánchez; fila anterior: Jorge Prado, Nadja Lessing, Juan José Hernández, Adriana Bariego, Sergio Alves.

 

Referència:

The KM3NeT Collaboration. Observation of an ultra-high-energy cosmic neutrino with KM3NeT. Nature, 2025. DOI: 10.1038/s41586-024-08543-1

Material de descàrrega (fotos, vídeos, infografies): https://saco.csic.es/s/QHdMoSJB8oDgpAf

Nova convocatòria de la infraestructura Artemisa per a càlculs en intel·ligència artificial

La nova convocatòria per a sol·licitar l’ús de la infraestructura Artemisa per a treballs d’investigació que requerisquen càlculs en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic estarà oberta des del 8 de gener fins al 5 de febrer de 2025.

En aquesta convocatòria podran sol·licitar l’ús de la infraestructura tots els grups d’investigació de les universitats públiques i organismes públics d’investigació espanyols.

Artemisa compta actualment amb 23 servidors que alberguen sengles processadors NVIDIA GPU Volta V100, 11 servidors amb una GPU NVIDIA Ampere A100 i un servidor amb 8 GPUs del mateix model. Els servidors estan especialment adequats per a realitzar càlculs en intel·ligència artificial. A més d’aquests servidors, que s’han d’utilitzar en mode “batch”, hi ha disponibles dues interfícies on els usuaris poden assajar prèviament els seus programes. Artemisa compta addicionalment amb un sistema d’emmagatzematge i de CPUs d’última generació.

Els grups que desitgen utilitzar Artemisa hauran de sol·licitar-ho al seu lloc web: https://artemisa.ific.uv.es/

Seguint els passos que allí s’indiquen.

Les sol·licituds seran avaluades per un comitè que tindrà en compte l’interés científic de les propostes, l’historial del grup proposant, l’adequació dels càlculs a l’ús dels recursos d’Artemisa, en particular la utilització de la intel·ligència artificial i les disponibilitats de la infraestructura. Addicionalment, es podrà tindre en compte el seu impacte social, molt especialment si els objectius del projecte estan recollits en la matriu de prioritats de la RIS3 de la Comunitat Valenciana.

Artemisa està cofinançada per la Unió Europea i la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana a través del projecte IDIFEDER/2018/048 del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Comunitat Valenciana. Amb el suport del Ministeri MCIU amb fons de la Unió Europea NextGenerationEU (PRTR-C17.I01) i la Generalitat Valenciana (ASFAE/2022/024).

L’IFIC acollirà la primera infraestructura d’investigació d’hadronteràpia basada en un accelerador d’ions de carboni d’Espanya

Font: Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya

  • La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va clausurar el passat 13 de desembre un acte celebrat a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), on es va signar el conveni de cessió dels terrenys per part de la Universitat de València (UV) al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Aquesta cessió permetrà iniciar la primera fase del projecte de construcció d’una instal·lació d’hadronteràpia basada en un accelerador d’ions de carboni.
  • Morant ha destacat que el Govern d’Espanya “està fent la major inversió que mai s’ha fet en la història per a la investigació en la cura de malalties com el càncer”.

La ministra també ha anunciat que el Govern invertirà 21,8 milions d’euros en la primera infraestructura d’investigació d’hadronteràpia basada en un accelerador d’ions de carboni d’Espanya. Aquesta tecnologia pionera, situada a l’IFIC, tindrà un paper fonamental en la lluita contra el càncer.

“Hi ha molt pocs països al món que estiguen investigant aquesta tecnologia tan prometedora. Hui és un dia molt especial per a enviar un missatge clar a la ciutadania: estem fent la major inversió que mai s’ha fet en la història per a investigar malalties com el càncer”, ha declarat Morant.

Aquest anunci s’ha realitzat durant l’acte on s’ha formalitzat el conveni de cessió dels terrenys per part de la UV al CSIC. La primera fase del projecte se centrarà en la construcció d’un accelerador d’ions de carboni, amb l’IFIC com a seu d’aquesta infraestructura d’investigació capdavantera.

La proposta que acollirà l’IFIC, un centre mixt del CSIC i la UV, preveu el desenvolupament d’un accelerador-injector lineal d’ions de carboni (C6+) amb una energia d’almenys 10 megaelectrovolts per nucleó (MeV/n). Aquest serà el primer pas per a una instal·lació completa d’ions de carboni. Una vegada operativa, aquesta infraestructura d’investigació donarà suport a estudis biomèdics preclínics i investigacions en radiobiologia.

L’hadronteràpia: un tractament prometedor contra el càncer

L’hadronteràpia amb protons o ions de carboni es perfila com una de les teràpies més efectives en el futur dels tractaments radiològics contra el càncer. Permet irradiar els teixits tumorals amb una precisió extrema i amb molt menys dany als teixits sans, un aspecte clau en el tractament de casos pediàtrics i tumors radioresistents.

Compromís del Govern amb la tecnologia innovadora

En la seua intervenció, la ministra Morant ha remarcat el compromís del Govern d’Espanya per a impulsar tecnologies disruptives i donar suport a empreses innovadores, actuant com a Estat emprenedor.

“Allà on el mercat no arriba, entra la inversió pública. Per això és tan important posar en valor la ciència pública del nostre país, perquè a través de l’administració pública i dels impostos de tots els ciutadans, estem invertint en tecnologia de futur que encara no existeix”, ha assegurat.

En aquest sentit, ha afirmat que “el projecte que estem duent a terme és el resultat de la vocació pública del Govern d’Espanya, que té clarament la convicció que no hi haurà progrés ni futur sense ciència”.

Morant també ha destacat el treball de les institucions implicades en el projecte, com la UV, el CSIC, el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i l’empresa Added Value Solutions S.L. (AVS).

Participants i assistents

A la taula redona de la presentació del projecte han participat:

  • Raquel Yotti, comissionada del PERTE per a la Salut de Vanguàrdia,
  • Carlos Ferrer, cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló,
  • Juan Fuster, professor d’investigació de l’IFIC,
  • José Manuel Pérez, director de la Divisió de Tecnologies del CIEMAT,
  • Kauzar Saleh Contell, directora d’I+D d’AVS,
  • María Vega Gil, directora de Certificació i Compra Pública d’Innovació del CDTI,
  • Marta Puyol, directora d’Investigació de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

Altres assistents han sigut:

  • Juan Antonio Sagredo, alcalde de Paterna,
  • Eloísa del Pino, presidenta del CSIC,
  • Carlos Hermenegildo, vicerector d’Investigació de la UV,
  • Núria Rius, directora de l’IFIC,
  • José Moisés Martín, director general del CDTI, entre altres autoritats.

L’Institut de Física Corpuscular obté la certificació com a Centre de Competència en Tecnologia de Xips i coorganitza el congrés ChipNation

Font: Notícies IFIC

La Chips Joint Undertaking (Chips JU) ha aprovat el finançament per a la creació d’una xarxa de centres especialitzats en disseny de semiconductors a Espanya, anomenada MicroNanoSpain. Aquesta iniciativa compta amb la participació de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV). El projecte ha sigut presentat per un consorci d’universitats, centres de recerca i associacions empresarials espanyoles, dins de la convocatòria europea per als Centres de Competència en Disseny de Xips, amb l’objectiu de reforçar la indústria de semiconductors al continent.

El Programa Chips for Europe considera aquests Centres de Competència essencials per a augmentar la visibilitat del sector i oferir accés obert i no discriminatori a infraestructures tecnològiques. A més, tindran un paper clau en la creació de xarxes educatives i formatives, connectant institucions amb la xarxa europea de centres especialitzats. Els Centres de Competència en Tecnologia de Xips (CCC), establits dins del marc del Chips JU i el Chips Act de la UE, proporcionaran accés a coneixements avançats, experimentació i prototipat, i es dirigiran a ajudar empreses, especialment PIME, a millorar les seues capacitats en disseny i desenvolupament de productes basats en semiconductors.

Els CCC oferiran una varietat de serveis dirigits a tots els interessats en la indústria dels semiconductors, incloses startups i PIME, amb la finalitat d’impulsar la innovació i el creixement en aquest sector clau. Aquests serveis inclouen:

  • Facilitar accés a plataformes de disseny i a les “línies pilot.”
  • Donar suport als agents interessats en desenvolupar solucions de semiconductors (transferència de tecnologia).
  • Proveir accés a formació en competències.
  • Facilitar connexions amb la Xarxa Europea de Centres de Competència.
  • Promoure el “Fons de Xips” i facilitar l’accés al capital risc.
  • Sensibilització, promoció de serveis i presentació de casos d’èxit.

 

L’IFIC com a Centre Associat

L’IFIC disposa d’instal·lacions d’última generació en informàtica, electrònica i mecànica. Aquestes instal·lacions han sigut essencials perquè l’IFIC lidere el desenvolupament de detectors amb tecnologia avançada. La seua capacitat queda demostrada en la construcció i prova de sistemes de detectors i instrumentació per a grans instal·lacions i experiments de física. Recursos clau inclouen la seua sala blanca, una infraestructura singular, i el laboratori d’electrònica, que, gràcies al seu equipament d’alt nivell i personal qualificat, pot participar en totes les etapes de R+D en sensors i electrònica (front-end i back-end) fins a l’entrega de sistemes complets, incloent-hi integració i control de qualitat.

“La certificació de l’IFIC com a Centre de Competències en tecnologies semiconductores reconeix més de tres dècades de dedicació al desenvolupament en tecnologies de silici, des de les primeres fases de R+D i solucions d’alta innovació tecnològica fins a la producció de sistemes complets per als grans experiments de física nuclear, de partícules i d’astrofísica a nivell mundial,” afirma Carlos Mariñas, investigador i responsable de l’IFIC dins del Centre de Competència MicroNanoSpain.

 

La Representació de l’IFIC en Congressos del Sector: ChipNation

Els dies 2 i 3 de desembre es va celebrar a València la segona edició del ChipNation, el congrés de referència a nivell nacional en el sector dels microxips. Carlos Mariñas hi va participar amb una ponència sobre la Càtedra de Materials Avançats de la UV, on va presentar l’IFIC, va exposar les seues capacitats i va detallar dos projectes que s’estan desenvolupant amb les empreses FYLA Laser i DECTRIS en aquest context.

“L’organització del congrés ChipNation a València representa un ferm suport a l’ecosistema robust de semiconductors existent a la ciutat. L’IFIC, com a centre de referència en el sector, té un pes específic en l’organització i desenvolupament d’aquest esdeveniment,” afegeix Mariñas.

La Unitat Científica d’Innovació Empresarial de l’IFIC (UCIE) també va assistir al congrés, centrant-se en continguts i accions específiques en l’àrea de transferència i participant en les activitats de networking organitzades durant la trobada. Aquesta unitat actuarà com a porta d’entrada a l’IFIC per a les empreses i administracions que sol·liciten els serveis i infraestructures de l’institut, oferides a través del Centre de Competències MicroNanoSpain.

La trobada, celebrada a les instal·lacions de CaixaForum València, tenia com a objectiu establir una fulla de ruta definida per a la inversió d’empreses i administracions públiques en un moment clau per al sector a nivell continental, segons va explicar l’Associació Espanyola de la Indústria de Semiconductors (AESEMI) en col·laboració amb València Silicon Cluster (VASIC), mitjançant un comunicat.

 

Altres Col·laboracions Rellevants en el Sector

Carlos Mariñas també ha sigut convidat a participar en el Grup de Treball de Semiconductors per a l’informe sobre “El Futur de la Competitivitat Europea”, conegut com a Informe Draghi.

“És el moment de la veritat en el sector, i no podem oblidar que les accions en semiconductors i microelectrònica tenen un impacte directe en un gran nombre d’aspectes del nostre dia a dia. L’informe Draghi identifica de forma extensa una sèrie de mancances de la UE en diversos àmbits i defineix possibles línies d’actuació per a recuperar o mantenir la nostra posició de lideratge davant d’altres mercats. El grup de treball en el qual participe intentarà adaptar les polítiques proposades a la realitat del nostre país i proposar línies d’actuació pròpies, segons les característiques del nostre sistema productiu,” apunta Mariñas.

Mario Draghi, economista italià, expresident del Consell de Ministres d’Itàlia i expresident del Banc Central Europeu, va ser elegit per la Comissió Europea per a elaborar un informe amb la seua visió personal sobre el futur de la competitivitat europea. L’informe estableix els reptes industrials i empresarials al mercat únic i proposa un nou pla per a la prosperitat i competitivitat sostenibles a Europa.

València es converteix en referent europeu en Intel·ligència Artificial amb el projecte Citcom.AI

Fuente: https://actualidadvalencia.com/ca/valencia-citcom-ai-inteligencia-artificial-proyecto-600000-euros/

València segueix apostant per la intel·ligència artificial gràcies a la contractació per 600.000 euros d’una oficina d’assistència tècnica per al projecte Citcom.AI i que promet transformar la manera com gestionem les ciutats. La Junta de Govern Local de lAjuntament ha donat llum verda a este procés. El projecte Citcom.AI és el més important entre els impulsats per la Comissió Europea pel que fa a l’aplicació d’Intel·ligència Artificial a l’àmbit de les ciutats intel·ligents. En este projecte, l’Ajuntament de València coordina el supernode sud d’Europa.

Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d’Inversions de l’Ajuntament de València ha assegurat que amb Citcom.AI, València es posa al capdavant de la innovació urbana. Este suport tècnic ens ajudarà a fer realitat un projecte que no només millorarà els serveis municipals, sinó que demostrarà que som capaços de liderar la transformació digital a Europa”.

La regidora ha subratllat l‟impacte global que s‟espera d‟esta iniciativa: “València té el potencial per ser una ciutat exemple, on la tecnologia es posa al servei de les persones. Citcom.AI és la nostra carta de presentació per ser un referent europeu en intel·ligència artificial aplicada a les ciutats”.

Este contracte permetrà tindre una oficina tècnica amb un perfil de gestor de projectes i analista de dades que ajudarà a desplegar eines d’intel·ligència artificial en serveis urbans clau, posicionant València no només com a referent nacional, sinó també europeu en innovació tecnològica.

Fa unes setmanes València va presentar a Brussel·les els desenvolupaments en sostenibilitat, gestió de soroll i residus, àrees clau en què la ciutat està treballant dins del projecte. La ciutat no només està implementant solucions locals basades en IA, sinó que està sentant les bases perquè estes siguen replicables a altres ciutats europees. La participació de València reforça el seu compromís amb la innovació i el rol com a referent en l’ús de la Intel·ligència Artificial per millorar la vida urbana.

Este projecte és un pas essencial per portar les idees a lacció. Amb l’ajuda d’experts, Citcom.AI no només optimitzarà la gestió de la ciutat, sinó que també serà clau perquè València destaqui al panorama europeu com un model de ciutat intel·ligent, eficient i sostenible.

A causa dels terribles efectes de la DANA, tots els socis del supernode al projecte han rebut l’encàrrec de l’Ajuntament de València per desenvolupar casos d’ús que puguen ajudar en el procés de recuperació després de la catàstrofe.

Un futur amb visió global

L’èxit de Citcom.AI va més enllà dels límits de la ciutat. Amb solucions dissenyades per millorar la sostenibilitat, connectivitat i qualitat de vida de la ciutadania, València es posiciona com un laboratori d’innovació capaç d’exportar idees i bones pràctiques a altres ciutats d’Europa.

Este nou pas és part del compromís de València amb la innovació, recolzat per un ecosistema tecnològic en creixement i una aposta decidida per atraure talent i generar impacte real a la vida de les persones.

L’IFIC destaca en el Valencia Digital Summit 2024 amb un paper actiu en innovació i transferència de tecnologia

L’Institut de Física Corpuscular, centre pertanyent a la Universitat de València i al CSIC, ha sigut protagonista en el recent Valencia Digital Summit (VDS) 2024, aportant la seua experiència tant en l’àmbit de la transferència de tecnologia com en la participació en activitats que premien el talent i la innovació tecnològica.

Durant l’esdeveniment, celebrat en la Ciutat de les Arts i les Ciències els dies 23 i 24 d’octubre, els agents de la unitat d’innovació i transferència UCIE-IFIC col·laboraren activament en l’estand de la Universitat de València, oferint informació als assistents sobre les capacitats i els projectes de transferència de la universitat, a més d’establir contactes amb agents d’interés per a futures col·laboracions i aliances estratègiques en el sector de la ciència aplicada i la innovació.

La intervenció de l’IFIC va ser especialment rellevant en una de les taules redones de l’esdeveniment, en què Luis Caballero, investigador de l’IFIC i CEO de l’empresa spin-off HYBRIMS, va compartir la seua experiència en la creació d’aquesta nova empresa derivada, mostrant com la investigació de frontera pot donar lloc a aplicacions tecnològiques en benefici de la societat. En el debat, moderat per Kristin Suleng, responsable de comunicació de la Fundació Parc Científic de la Universitat de València, també van participar altres representants d’empreses innovadores i docents de la Universitat de València, promovent el paper fonamental de les spin-offs com a motor de transferència de coneixement des de la universitat al mercat.

A més, l’estudiant recentment graduat en el Màster en Física Nuclear i de Partícules i col·laborador de l’IFIC, Pablo Copete Garrido, va tindre un destacat paper en el hackathon del Summit, on juntament amb el seu equip va guanyar The Challenge després de desenvolupar una solució innovadora en un repte proposat per Naturgy per a la detecció i prevenció d’incendis en plantes fotovoltaiques. La seua proposta, que integrava drons i tecnologia d’intel·ligència artificial, va ser seleccionada entre nombroses propostes en una competició de dues fases, on van participar setanta estudiants seleccionats d’entre més de tres-cents candidats. Aquest assoliment ressalta el compromís de l’IFIC en la formació i el suport a joves talents en l’àmbit de la tecnologia i la ciència aplicada.

Amb la seua presència i activitats en el Valencia Digital Summit 2024, l’IFIC ha demostrat el seu lideratge no sols en investigació, sinó també en la transferència de coneixement cap als sectors industrials i en la promoció de la innovació col·laborativa, posicionant-se com una entitat clau dins de l’ecosistema d’innovació valencià.