Category: Sin categoría

La nova convocatòria per a sol·licitar l’ús de la infraestructura Artemisa per a treballs d’investigació que requerisquen càlculs en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic estarà oberta des del 8 de gener fins al 5 de febrer de 2025.

En aquesta convocatòria podran sol·licitar l’ús de la infraestructura tots els grups d’investigació de les universitats públiques i organismes públics d’investigació espanyols.

Artemisa compta actualment amb 23 servidors que alberguen sengles processadors NVIDIA GPU Volta V100, 11 servidors amb una GPU NVIDIA Ampere A100 i un servidor amb 8 GPUs del mateix model. Els servidors estan especialment adequats per a realitzar càlculs en intel·ligència artificial. A més d’aquests servidors, que s’han d’utilitzar en mode “batch”, hi ha disponibles dues interfícies on els usuaris poden assajar prèviament els seus programes. Artemisa compta addicionalment amb un sistema d’emmagatzematge i de CPUs d’última generació.

Els grups que desitgen utilitzar Artemisa hauran de sol·licitar-ho al seu lloc web: https://artemisa.ific.uv.es/

Seguint els passos que allí s’indiquen.

Les sol·licituds seran avaluades per un comitè que tindrà en compte l’interés científic de les propostes, l’historial del grup proposant, l’adequació dels càlculs a l’ús dels recursos d’Artemisa, en particular la utilització de la intel·ligència artificial i les disponibilitats de la infraestructura. Addicionalment, es podrà tindre en compte el seu impacte social, molt especialment si els objectius del projecte estan recollits en la matriu de prioritats de la RIS3 de la Comunitat Valenciana.

Artemisa està cofinançada per la Unió Europea i la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana a través del projecte IDIFEDER/2018/048 del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Comunitat Valenciana. Amb el suport del Ministeri MCIU amb fons de la Unió Europea NextGenerationEU (PRTR-C17.I01) i la Generalitat Valenciana (ASFAE/2022/024).

Font: Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya

• La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va clausurar el passat 13 de desembre un acte celebrat a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), on es va signar el conveni de cessió dels terrenys per part de la Universitat de València (UV) al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Aquesta cessió permetrà iniciar la primera fase del projecte de construcció d’una instal·lació d’hadronteràpia basada en un accelerador d’ions de carboni.
• Morant ha destacat que el Govern d’Espanya “està fent la major inversió que mai s’ha fet en la història per a la investigació en la cura de malalties com el càncer”.

La ministra també ha anunciat que el Govern invertirà 21,8 milions d’euros en la primera infraestructura d’investigació d’hadronteràpia basada en un accelerador d’ions de carboni d’Espanya. Aquesta tecnologia pionera, situada a l’IFIC, tindrà un paper fonamental en la lluita contra el càncer.

“Hi ha molt pocs països al món que estiguen investigant aquesta tecnologia tan prometedora. Hui és un dia molt especial per a enviar un missatge clar a la ciutadania: estem fent la major inversió que mai s’ha fet en la història per a investigar malalties com el càncer”, ha declarat Morant.

Aquest anunci s’ha realitzat durant l’acte on s’ha formalitzat el conveni de cessió dels terrenys per part de la UV al CSIC. La primera fase del projecte se centrarà en la construcció d’un accelerador d’ions de carboni, amb l’IFIC com a seu d’aquesta infraestructura d’investigació capdavantera.

La proposta que acollirà l’IFIC, un centre mixt del CSIC i la UV, preveu el desenvolupament d’un accelerador-injector lineal d’ions de carboni (C6+) amb una energia d’almenys 10 megaelectrovolts per nucleó (MeV/n). Aquest serà el primer pas per a una instal·lació completa d’ions de carboni. Una vegada operativa, aquesta infraestructura d’investigació donarà suport a estudis biomèdics preclínics i investigacions en radiobiologia.

L’hadronteràpia: un tractament prometedor contra el càncer

L’hadronteràpia amb protons o ions de carboni es perfila com una de les teràpies més efectives en el futur dels tractaments radiològics contra el càncer. Permet irradiar els teixits tumorals amb una precisió extrema i amb molt menys dany als teixits sans, un aspecte clau en el tractament de casos pediàtrics i tumors radioresistents.

Compromís del Govern amb la tecnologia innovadora

En la seua intervenció, la ministra Morant ha remarcat el compromís del Govern d’Espanya per a impulsar tecnologies disruptives i donar suport a empreses innovadores, actuant com a Estat emprenedor.

“Allà on el mercat no arriba, entra la inversió pública. Per això és tan important posar en valor la ciència pública del nostre país, perquè a través de l’administració pública i dels impostos de tots els ciutadans, estem invertint en tecnologia de futur que encara no existeix”, ha assegurat.

En aquest sentit, ha afirmat que “el projecte que estem duent a terme és el resultat de la vocació pública del Govern d’Espanya, que té clarament la convicció que no hi haurà progrés ni futur sense ciència”.

Morant també ha destacat el treball de les institucions implicades en el projecte, com la UV, el CSIC, el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) i l’empresa Added Value Solutions S.L. (AVS).

Participants i assistents

A la taula redona de la presentació del projecte han participat:

• Raquel Yotti, comissionada del PERTE per a la Salut de Vanguàrdia,
• Carlos Ferrer, cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló,
• Juan Fuster, professor d’investigació de l’IFIC,
• José Manuel Pérez, director de la Divisió de Tecnologies del CIEMAT,
• Kauzar Saleh Contell, directora d’I+D d’AVS,
• María Vega Gil, directora de Certificació i Compra Pública d’Innovació del CDTI,
• Marta Puyol, directora d’Investigació de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

Altres assistents han sigut:

• Juan Antonio Sagredo, alcalde de Paterna,
• Eloísa del Pino, presidenta del CSIC,
• Carlos Hermenegildo, vicerector d’Investigació de la UV,
• Núria Rius, directora de l’IFIC,
• José Moisés Martín, director general del CDTI, entre altres autoritats.

Font: Notícies IFIC

La Chips Joint Undertaking (Chips JU) ha aprovat el finançament per a la creació d’una xarxa de centres especialitzats en disseny de semiconductors a Espanya, anomenada MicroNanoSpain. Aquesta iniciativa compta amb la participació de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV). El projecte ha sigut presentat per un consorci d’universitats, centres de recerca i associacions empresarials espanyoles, dins de la convocatòria europea per als Centres de Competència en Disseny de Xips, amb l’objectiu de reforçar la indústria de semiconductors al continent.

El Programa Chips for Europe considera aquests Centres de Competència essencials per a augmentar la visibilitat del sector i oferir accés obert i no discriminatori a infraestructures tecnològiques. A més, tindran un paper clau en la creació de xarxes educatives i formatives, connectant institucions amb la xarxa europea de centres especialitzats. Els Centres de Competència en Tecnologia de Xips (CCC), establits dins del marc del Chips JU i el Chips Act de la UE, proporcionaran accés a coneixements avançats, experimentació i prototipat, i es dirigiran a ajudar empreses, especialment PIME, a millorar les seues capacitats en disseny i desenvolupament de productes basats en semiconductors.

Els CCC oferiran una varietat de serveis dirigits a tots els interessats en la indústria dels semiconductors, incloses startups i PIME, amb la finalitat d’impulsar la innovació i el creixement en aquest sector clau. Aquests serveis inclouen:

• Facilitar accés a plataformes de disseny i a les “línies pilot.”
• Donar suport als agents interessats en desenvolupar solucions de semiconductors (transferència de tecnologia).
• Proveir accés a formació en competències.
• Facilitar connexions amb la Xarxa Europea de Centres de Competència.
• Promoure el “Fons de Xips” i facilitar l’accés al capital risc.
• Sensibilització, promoció de serveis i presentació de casos d’èxit.

 

L’IFIC com a Centre Associat

L’IFIC disposa d’instal·lacions d’última generació en informàtica, electrònica i mecànica. Aquestes instal·lacions han sigut essencials perquè l’IFIC lidere el desenvolupament de detectors amb tecnologia avançada. La seua capacitat queda demostrada en la construcció i prova de sistemes de detectors i instrumentació per a grans instal·lacions i experiments de física. Recursos clau inclouen la seua sala blanca, una infraestructura singular, i el laboratori d’electrònica, que, gràcies al seu equipament d’alt nivell i personal qualificat, pot participar en totes les etapes de R+D en sensors i electrònica (front-end i back-end) fins a l’entrega de sistemes complets, incloent-hi integració i control de qualitat.

“La certificació de l’IFIC com a Centre de Competències en tecnologies semiconductores reconeix més de tres dècades de dedicació al desenvolupament en tecnologies de silici, des de les primeres fases de R+D i solucions d’alta innovació tecnològica fins a la producció de sistemes complets per als grans experiments de física nuclear, de partícules i d’astrofísica a nivell mundial,” afirma Carlos Mariñas, investigador i responsable de l’IFIC dins del Centre de Competència MicroNanoSpain.

 

La Representació de l’IFIC en Congressos del Sector: ChipNation

Els dies 2 i 3 de desembre es va celebrar a València la segona edició del ChipNation, el congrés de referència a nivell nacional en el sector dels microxips. Carlos Mariñas hi va participar amb una ponència sobre la Càtedra de Materials Avançats de la UV, on va presentar l’IFIC, va exposar les seues capacitats i va detallar dos projectes que s’estan desenvolupant amb les empreses FYLA Laser i DECTRIS en aquest context.

“L’organització del congrés ChipNation a València representa un ferm suport a l’ecosistema robust de semiconductors existent a la ciutat. L’IFIC, com a centre de referència en el sector, té un pes específic en l’organització i desenvolupament d’aquest esdeveniment,” afegeix Mariñas.

La Unitat Científica d’Innovació Empresarial de l’IFIC (UCIE) també va assistir al congrés, centrant-se en continguts i accions específiques en l’àrea de transferència i participant en les activitats de networking organitzades durant la trobada. Aquesta unitat actuarà com a porta d’entrada a l’IFIC per a les empreses i administracions que sol·liciten els serveis i infraestructures de l’institut, oferides a través del Centre de Competències MicroNanoSpain.

La trobada, celebrada a les instal·lacions de CaixaForum València, tenia com a objectiu establir una fulla de ruta definida per a la inversió d’empreses i administracions públiques en un moment clau per al sector a nivell continental, segons va explicar l’Associació Espanyola de la Indústria de Semiconductors (AESEMI) en col·laboració amb València Silicon Cluster (VASIC), mitjançant un comunicat.

 

Altres Col·laboracions Rellevants en el Sector

Carlos Mariñas també ha sigut convidat a participar en el Grup de Treball de Semiconductors per a l’informe sobre “El Futur de la Competitivitat Europea”, conegut com a Informe Draghi.

“És el moment de la veritat en el sector, i no podem oblidar que les accions en semiconductors i microelectrònica tenen un impacte directe en un gran nombre d’aspectes del nostre dia a dia. L’informe Draghi identifica de forma extensa una sèrie de mancances de la UE en diversos àmbits i defineix possibles línies d’actuació per a recuperar o mantenir la nostra posició de lideratge davant d’altres mercats. El grup de treball en el qual participe intentarà adaptar les polítiques proposades a la realitat del nostre país i proposar línies d’actuació pròpies, segons les característiques del nostre sistema productiu,” apunta Mariñas.

Mario Draghi, economista italià, expresident del Consell de Ministres d’Itàlia i expresident del Banc Central Europeu, va ser elegit per la Comissió Europea per a elaborar un informe amb la seua visió personal sobre el futur de la competitivitat europea. L’informe estableix els reptes industrials i empresarials al mercat únic i proposa un nou pla per a la prosperitat i competitivitat sostenibles a Europa.

Fuente: https://actualidadvalencia.com/ca/valencia-citcom-ai-inteligencia-artificial-proyecto-600000-euros/

València segueix apostant per la intel·ligència artificial gràcies a la contractació per 600.000 euros d’una oficina d’assistència tècnica per al projecte Citcom.AI i que promet transformar la manera com gestionem les ciutats. La Junta de Govern Local de lAjuntament ha donat llum verda a este procés. El projecte Citcom.AI és el més important entre els impulsats per la Comissió Europea pel que fa a l’aplicació d’Intel·ligència Artificial a l’àmbit de les ciutats intel·ligents. En este projecte, l’Ajuntament de València coordina el supernode sud d’Europa.

Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d’Inversions de l’Ajuntament de València ha assegurat que amb Citcom.AI, València es posa al capdavant de la innovació urbana. Este suport tècnic ens ajudarà a fer realitat un projecte que no només millorarà els serveis municipals, sinó que demostrarà que som capaços de liderar la transformació digital a Europa”.

La regidora ha subratllat l‟impacte global que s‟espera d‟esta iniciativa: “València té el potencial per ser una ciutat exemple, on la tecnologia es posa al servei de les persones. Citcom.AI és la nostra carta de presentació per ser un referent europeu en intel·ligència artificial aplicada a les ciutats”.

Este contracte permetrà tindre una oficina tècnica amb un perfil de gestor de projectes i analista de dades que ajudarà a desplegar eines d’intel·ligència artificial en serveis urbans clau, posicionant València no només com a referent nacional, sinó també europeu en innovació tecnològica.

Fa unes setmanes València va presentar a Brussel·les els desenvolupaments en sostenibilitat, gestió de soroll i residus, àrees clau en què la ciutat està treballant dins del projecte. La ciutat no només està implementant solucions locals basades en IA, sinó que està sentant les bases perquè estes siguen replicables a altres ciutats europees. La participació de València reforça el seu compromís amb la innovació i el rol com a referent en l’ús de la Intel·ligència Artificial per millorar la vida urbana.

Este projecte és un pas essencial per portar les idees a lacció. Amb l’ajuda d’experts, Citcom.AI no només optimitzarà la gestió de la ciutat, sinó que també serà clau perquè València destaqui al panorama europeu com un model de ciutat intel·ligent, eficient i sostenible.

A causa dels terribles efectes de la DANA, tots els socis del supernode al projecte han rebut l’encàrrec de l’Ajuntament de València per desenvolupar casos d’ús que puguen ajudar en el procés de recuperació després de la catàstrofe.

Un futur amb visió global

L’èxit de Citcom.AI va més enllà dels límits de la ciutat. Amb solucions dissenyades per millorar la sostenibilitat, connectivitat i qualitat de vida de la ciutadania, València es posiciona com un laboratori d’innovació capaç d’exportar idees i bones pràctiques a altres ciutats d’Europa.

Este nou pas és part del compromís de València amb la innovació, recolzat per un ecosistema tecnològic en creixement i una aposta decidida per atraure talent i generar impacte real a la vida de les persones.

L’Institut de Física Corpuscular, centre pertanyent a la Universitat de València i al CSIC, ha sigut protagonista en el recent Valencia Digital Summit (VDS) 2024, aportant la seua experiència tant en l’àmbit de la transferència de tecnologia com en la participació en activitats que premien el talent i la innovació tecnològica.

Durant l’esdeveniment, celebrat en la Ciutat de les Arts i les Ciències els dies 23 i 24 d’octubre, els agents de la unitat d’innovació i transferència UCIE-IFIC col·laboraren activament en l’estand de la Universitat de València, oferint informació als assistents sobre les capacitats i els projectes de transferència de la universitat, a més d’establir contactes amb agents d’interés per a futures col·laboracions i aliances estratègiques en el sector de la ciència aplicada i la innovació.

La intervenció de l’IFIC va ser especialment rellevant en una de les taules redones de l’esdeveniment, en què Luis Caballero, investigador de l’IFIC i CEO de l’empresa spin-off HYBRIMS, va compartir la seua experiència en la creació d’aquesta nova empresa derivada, mostrant com la investigació de frontera pot donar lloc a aplicacions tecnològiques en benefici de la societat. En el debat, moderat per Kristin Suleng, responsable de comunicació de la Fundació Parc Científic de la Universitat de València, també van participar altres representants d’empreses innovadores i docents de la Universitat de València, promovent el paper fonamental de les spin-offs com a motor de transferència de coneixement des de la universitat al mercat.

A més, l’estudiant recentment graduat en el Màster en Física Nuclear i de Partícules i col·laborador de l’IFIC, Pablo Copete Garrido, va tindre un destacat paper en el hackathon del Summit, on juntament amb el seu equip va guanyar The Challenge després de desenvolupar una solució innovadora en un repte proposat per Naturgy per a la detecció i prevenció d’incendis en plantes fotovoltaiques. La seua proposta, que integrava drons i tecnologia d’intel·ligència artificial, va ser seleccionada entre nombroses propostes en una competició de dues fases, on van participar setanta estudiants seleccionats d’entre més de tres-cents candidats. Aquest assoliment ressalta el compromís de l’IFIC en la formació i el suport a joves talents en l’àmbit de la tecnologia i la ciència aplicada.

Amb la seua presència i activitats en el Valencia Digital Summit 2024, l’IFIC ha demostrat el seu lideratge no sols en investigació, sinó també en la transferència de coneixement cap als sectors industrials i en la promoció de la innovació col·laborativa, posicionant-se com una entitat clau dins de l’ecosistema d’innovació valencià.

Font: https://webific.ific.uv.es/web/content/el-ific-recibe-la-acreditaci%C3%B3n-severo-ochoa-como-centro-de-excelencia-de-manos-de-la

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, va rebre la setmana passada l’acreditació com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa en un acte que va ser presidit per la Ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. A l’esdeveniment van assistir representants de tots els centres i unitats acreditats en aquest programa d’excel·lència entre 2018 i l’actualitat, i també va comptar amb la presència del director de l’Agència Estatal d’Investigació, Domènec Espriu, la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre, i el president del Comitè Científic de la Fundació “la Caixa”, Javier Solana.

El programa de Centres d’Excel·lència Severo Ochoa i Unitats d’Excel·lència María de Maeztu busca impulsar la qualitat de la investigació científica espanyola mitjançant el reconeixement d’organismes d’investigació que destaquen per la rellevància i l’impacte de les seues activitats. El reconeixement s’atorga a través d’una convocatòria competitiva les sol·licituds de la qual són avaluades per un comitè científic internacional. Els criteris per a aquesta avaluació inclouen l’impacte de la investigació a escala global, la generació de coneixement de frontera, la capacitat per a formar i atraure recursos humans a escala internacional, la col·laboració amb altres centres d’investigació de primer nivell i les activitats de transferència i divulgació del coneixement a la societat. Els centres i unitats reconeguts abasten una àmplia gamma de disciplines científiques, des de les matemàtiques, la física, la química i l’enginyeria, fins a les humanitats i les ciències socials, passant per les ciències de la vida i la medicina.

L’IFIC rep la distinció Severo Ochoa per segona vegada, després d’una primera etapa en el període 2015-2019. En aquesta ocasió, el projecte concedit és per quatre anys amb un total de 5,5 milions d’euros, mentre que l’acreditació té una validesa de sis anys, fins al març de 2030. A més del reconeixement social i científic, l’acreditació permet l’accés prioritari a altres iniciatives per a promoure la investigació.

En l’acte, celebrat al CaixaForum de Madrid, la ministra Morant va destacar la “profunda capacitat transformadora” d’aquestes institucions d’excel·lència per a contribuir, des de la ciència, a afrontar els reptes als quals Espanya s’enfronta com a país. “Sou la prova que la ciència, el benestar i la democràcia són tres pilars indiscutibles i inseparables que hem de cuidar i enfortir”, va assenyalar.

Sobre l’IFIC

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) és pioner a Espanya en la investigació en física de partícules, física nuclear i d’astropartícules, així com en les seues aplicacions tant en física mèdica com en altres camps de la ciència i la tecnologia. L’IFIC té una arrelada trajectòria de participació en projectes científics internacionals, juntament amb institucions com el CERN o Fermilab, i els seus investigadors es troben a l’avantguarda del coneixement científic en física fonamental.

Gràcies a aquesta distinció, l’IFIC pretén acostar la investigació fonamental a la societat, promovent una integració més profunda de la ciència en el teixit social i econòmic. Per a aconseguir-ho, s’ha dissenyat una estratègia basada en iniciatives innovadores en àrees com les tecnologies quàntiques, la física mèdica i la instrumentació avançada, essencials per a l’avenç del coneixement científic i amb un gran potencial per a generar aplicacions amb impacte directe en la vida quotidiana en camps com la salut, l’energia i les comunicacions. Un component essencial d’aquest programa és l’enfortiment de la transferència de tecnologia, incloent-hi aliances amb empreses i altres centres d’innovació, per a facilitar l’aplicació pràctica d’aquestes investigacions.

A més, el projecte Severo Ochoa de l’IFIC té un fort compromís amb la formació de noves generacions de personal investigador, brindant-li les eines necessàries per a enfrontar-se als desafiaments tecnològics que estan sorgint dels avanços en intel·ligència artificial. “Aquest pla estratègic, a més de reforçar i diversificar la nostra investigació, està dissenyat per a anticipar i respondre als reptes del futur. La ciència està en constant evolució, i amb aquest enfocament volem assegurar-nos que l’IFIC es mantinga a l’avantguarda en el desenvolupament de noves tecnologies i en la creació de solucions que beneficien la societat en el seu conjunt”, assegura Verónica Sanz, investigadora principal del projecte Severo Ochoa a l’IFIC.

El passat 18 de juny, es va celebrar amb gran èxit el taller “Digital Mindset: IMPULSA LA TEUA COMPETITIVITAT AMB LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL” en Cambra València, dirigit a les empreses de la Comunitat Valenciana amb potencial internacional. Aquest esdeveniment, organitzat per Cambra de València, ENN_Seimed i la UCIE IFIC, va reunir a més d’una dotzena d’empresaris i emprenedors interessats a conéixer com la intel·ligència artificial (IA) pot transformar els seus negocis.

Durant el taller, els participants van tindre l’oportunitat d’aprendre sobre les aplicacions pràctiques de la IA en diferents àrees empresarials de la mà de José Enrique García Navarro, coordinador de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial de l’IFIC. A més, es van presentar les eines i recursos que el projecte INNDIH, en el qual UV, CSIC, EEN_SEIMED participen com a membres del consorci, posa a disposició de les pimes. Amb suport dels tècnics, els participants van realitzar un diagnòstic personalitzat del seu nivell de digitalització, amb el qual aprofundir en les oportunitats que aquesta tecnologia pot aportar en els seus processos.

El taller va concloure amb una sessió de preguntes i respostes, on els empresaris van poder resoldre els seus dubtes i rebre assessorament personalitzat sobre com implementar la IA en els seus negocis. Els organitzadors van anunciar que, a causa de l’èxit d’aquesta edició, s’estan planificant futures sessions per a seguir donant suport a les pimes en la seua transformació digital.

Font: MICIU

• Aquest tràmit estarà obert 15 dies per a recollir les aportacions i comentaris d’aquelles persones que estiguen interessades a fer-ho.
• La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha destacat que, amb aquest tràmit, el MICIU fa un nou pas per a l’aprovació d’aquest Reial decret, tan demandat per la comunitat científica i universitària del nostre país, recollit en la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) ha presentat a informació pública el projecte de Reial decret pel qual es desenvolupa el sexenni de transferència i s’amplia l’àmbit d’aplicació dels quinquennis d’investigació, com es recull en la nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Aquest tràmit estarà obert 15 dies per a recollir les aportacions i comentaris d’aquelles persones que estiguen interessades a fer-ho.En el cas dels sexennis de transferència, es produeix una ampliació objectiva del seu àmbit amb incentius que arribaran no sols a l’activitat investigadora, com ocorria fins ara, sinó també a la transferència dels resultats de la investigació efectuada pel personal investigador funcionari de carrera pertanyent als Organismes Públics d’Investigació (OPIS) de l’Administració General de l’Estat.En el cas dels quinquennis del personal d’investigació dels Organismes Públics d’Investigació (OPIS), aquests avaluaran i reconeixeran per primera vegada tots els mèrits d’investigació realitzats anteriorment en el sector públic i en qualsevol universitat, tant a Espanya com a l’estranger. Fins al moment, els quinquennis només reconeixien l’experiència en els OPIS del nostre país.La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha destacat que, amb aquest tràmit, “el MICIU fa un nou pas per a l’aprovació d’aquest Reial decret, tan demandat per la comunitat científica i universitària del nostre país”, tal com recull la Llei de la Ciència.Morant ha explicat que aquest Reial decret “afavorirà que la ciència arribe a tota la societat, a les empreses i les administracions públiques, perquè incentivem la transferència dels resultats de la investigació. És essencial que aquests resultats arriben a la ciutadania i es puguen beneficiar d’ells”.En definitiva, ha assegurat Morant, “suposa un avanç fonamental perquè Espanya es convertisca en un país basat en el coneixement i pose la ciència al centre de les seues polítiques”.

Enllaç: Projecte de Reial decret pel qual es modifiquen diversos reials decrets reguladors de les avaluacions del personal investigador dels Organismes Públics d’Investigació i del personal docent i investigador de les Universitats públiques.

Font: Nota de premsa CSIC

L’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV), l’Institut d’Estructura de la Matèria (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM) desenvolupen el primer escàner per a tomografia amb protons enterament espanyol.

Una col·laboració liderada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i formada per l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, l’Institut d’Estructura de la Matèria (IEM-CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), ha aconseguit desenvolupar el primer escàner per a tomografia amb protons enterament espanyol. Este nou dispositiu permet obtindre imatges a partir de les partícules que s’empren en prototeràpia, una nova tècnica per a tractar el càncer, i així planificar millor les dosis del tractament. Els primers resultats d’este projecte han sigut publicats recentment en la revista The European Physical Journal Plus.

La prototeràpia és una forma avançada de tractament del càncer que utilitza protons. En els últims anys ha guanyat popularitat a causa dels seus avantatges sobre la radioteràpia convencional, ja que les característiques d’estes partícules que formen el nucli atòmic permeten depositar quasi tota la seua energia en les cèl·lules tumorals sense afectar a penes el teixit sa. No obstant això, per a poder planificar el tractament correctament es requerixen imatges mèdiques del pacient.

Estes imatges s’obtenen ara amb raigs X a través de les anomenades tomografies axials informatitzades (TACs). No obstant això, el tractament posterior es realitza amb feixos de protons, no amb raigs X (compostos per fotons, les partícules de la llum), la qual cosa introduïx incerteses a l’hora de planificar el tractament i calcular les dosis correctament.

Una possible solució a este problema seria obtindre les imatges directament amb protons. L’innovador escàner desenvolupat per la col·laboració espanyola liderada pel CSIC és el primer del seu tipus a Espanya que aconseguix este objectiu, destaquen els investigadors. “Encara que actualment és un escàner preclínic que ha obtingut imatges de maniquins xicotets, els resultats han sigut prometedors i han demostrat la viabilitat del concepte”, afirma Enrique Nácher, científic del CSIC en l’IFIC que dirigix este projecte.

L’equip d’investigació ha combinat un conjunt de detectors de seguiment i un centellejador d’alta resolució d’energia per a detectar l’energia residual dels protons. Van utilitzar diversos maniquins que es van irradiar amb protons en un centre de prototeràpia a Cracòvia (Polònia). Van mesurar els maniquins en diferents angles per a obtindre imatges reconstruïdes per retroproyección filtrada, que es van utilitzar per a determinar les capacitats de l’escàner i validar el seu ús com a escàner de protons per tomografia computada (proton-CT).

Segons els resultats de l’article, l’escàner pot produir imatges de qualitat mitjana-alta, amb un poder de resolució comparable al d’altres escàners d’última generació. En opinió dels investigadors, si el sistema s’escala adequadament podria utilitzar-se per a obtindre imatges de pacients abans de la prototeràpia, millorant significativament la precisió en la planificació del tractament. “Això permetria optimitzar la deposició de dosi en el teixit cancerós, minimitzant l’exposició de teixit sa”, explica l’investigador de l’IFIC.

Reutilització de recursos

L’escàner de protons desenvolupat per la col·laboració entre l’Institut de Física Corpuscular, l’Institut d’Estructura de la Matèria i la Universitat Complutense de Madrid, s’ha construït reutilitzant instrumentació i materials d’antics prototips d’altres projectes de física nuclear que ja no eren útils per als seus propòsits originals. Este enfocament ha permés maximitzar la reutilització de recursos sense necessitat d’invertir en nova instrumentació, promovent l’ús eficient i sostenible dels recursos existents, destaquen els seus promotors.

Font: UVNoticies

La Universitat de València (UV) s’ha inscrit en el registre oficial del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats com a Oficina de Transferència de Coneixement (OTC). Amb l’acceptació de la seua inscripció, a més del reconeixement oficial a la seua trajectòria de transferència, la institució accedirà a nous fons governamentals i europeus, més recursos per a la internacionalització, millor suport tècnic i assessorament, o noves infraestructures i equipament.